En/na Benjamí Villoslada ha escrit:
A Mallorca se'n diu «bufes». Al Pla les cases guarden una harmonia. Quan se'n fan reformes o cases noves, s'hi miren en molts detalls perquè tot plegat guardi harmonia. Si cal pintar, hi ha un color per les persianes, reixes o el que sigui. Uns estius enrere hi hagué una polèmica important perquè a un CAP havien posat pedra d'Alcover, perquè era més barata, en comptes de pedra d'Alaró.
Moltes normatives municipals imposen l'ús d'uns determinats materials per "harmonitzar" els edificis nous amb els antics. N'hi ha que fins i tot obliguen a una gamma limitada de colors, així tot queda uniforme i, no hi ha possibilitat de fer res que destaqui, ni per bé ni per mal.
Però únicament els materials, ni els colors, no harmonitzen res. Un dels casos més clars són els edificis de muntanya: obliguen a fer les parets de pedra i les cobertes de pissarra però com que la pedra és cara es fa un revestiment de la façana, que no s'assembla en res a les parets "típiques" i la pissarra de la coberta la porten de l'altra punta de món tota tallada igual, regular i brillant i canta escandalosament al costat de les cobertes velles.
Per no parlar dels tòpics que genera aquestes normatives: les parets de pedra vista només eren a casa els pobres o als edificis auxiliars, tothom qui podia revestia la façana amb calç o l'emblanquinava. Com que aquesta dèria para-pessebrista va començar quan el Pirineu estava en decadència la majoria de cases havien perdut el revestiment de les façanes i per tant es veia la pedra. I au, tots a imitar les cases "de pedra".
De la observació de les desgràcies urbanístiques que inunden el país, he arribat a la conclusió que el que trenca més la harmonia urbanística és l'escala dels edificis: mai de la vida un bloc de 5 plantes es veurà integrat dins el poble, per més parets de pedra i teuladetes de pissarra que li posis (o parets blanques i persianes verdes o pedra d'Alaró o el que toqui segons la normativa del lloc). Seria molt més efectiu marcar una mida màxim dels volums edificats, obligant a segmentar els edificis massa grans per integrar-los amb els existents.
Una altra de les coses que canten és el canvi de teixit urbà: mai de la vida una urbanització de casetes aïllades amb la típica tira de 2m de jardí a tot el voltant poc colar com a part d'un poble de cases entre mitgeres, com s'han fet tota la vida. Per més que les disfressin amb "materials típics", sobretot si a sobre apareix la inefable piscina a davant de cada una.
En fi... que no hi ha receptes vàlides si no hi ha també bona voluntat. Au, ja us he fet el sermó d'avui ;) Albert Que _______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [EMAIL PROTECTED] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
