El Dimecres 16 Gener 2008, "Pere Castells" va escriure: > Fins hi tot, en el mon informàtic funciona així. En aquest cas no es el > component preu (segons es miri) ... "jo faig servir tal sistema operatiu > perque se d'informatica i tu no" seguit de: "com que en se, t'ensenyo, > t'están prenent el pel, a mi no, soc molt llest" ... i no em digueu que en > el fons, potser en algun cas molt en el fons, és així. El cas és voler > diferenciar-se del altre.
No sempre, perquè no tot són productes. Les matemàtiques no són un producte. Les calculadores CASIO sí. El programari lliure no és un producte. El defensam justament per una cosa que no té res a veure amb cap marquisme ni esnobisme, sinó per dignitat i ètica, una cosa molt mala d'explicar (o d'entendre). Tant simple com que ningú no hauria d'estar privat de les 4 llibertats a una eina tant important http://ca.wikipedia.org/wiki/Programari_lliure Sé que és molt fàcil que t'interpretin d'una altre manera, perquè a la societat catalana postquarentona tothom és important :) «Qui putes ha de venir a dir-me a mi que el que uso no és l'hòstia? Que s'ha cregut aquest savieta prepotent? Ja m n'hauria adonat sol, que em relaciono amb gent que en sap molt de tot. Qui és aquest nouvingut? Bah, faig veure què passo d'ell, jo no perdo el temps amb espavil·lats!» La religió és el consum, i ai si algú la posa en dubte. Posar en dubte el que hom consumeix, avui té efectes similars a posar en dubte la santedat de la trinitat el 1945. Està difícil, però no perdut: la generació prequarentona, viva, inquieta i disposada als canvis. Si es llevessin el politicorrectisme heretat de la generació anterior, es menjaven el món :) -- Benjamí http://blog.bitassa.cat .
_______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [EMAIL PROTECTED] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
