Una vegada, un home, portava el tapiçat del a porta enganxat amb cola, ja que tenia totes les grapes de plàstic trencades, la xapa de la porta feta malbé i no sé quantes coses més.
Es va emportar el cotxe i al cap de mitja hora va tornar demanant-me explicacions ... Dient que allò ho havia fet jo (es veia la cola seca, de feia temps i temps, ple de pols tot ...). Aquest si que va fer venir un pèrit de la seva companyia, i evidentment, el pèrit va dir que en allò jo no hi tenia res a veure. L'home com una moto, dient que ell ho tenia en perfecte estat tot. No us penseu que són casos aïllats. Hi ha molta gent que fa aquestes coses. Seguramtnt a algú li funciona alguna vegada. Ara que recordo, una vegada si que em va tocar a mi pagar el "pato". Una dona em deixa el cotxe i em diu, ves amb compte, la marxa enrera no entra massa bé, hi ha una peça que he de canviar que està a punt de trencar-se. La primera vegada que vaig agafar el cotxe i vaig posar marxa enrera, ja no va funcionar. La peça estava trencada ja (segurament). Jo, amb bona fè, vaig demanar el recanvi, i li vaig canviar (per no deixar-la tirada), mentre li vaig fer el que li havia de fer al cotxe, que no hi tenia res a veure. Al vespre, quan el va recollir, jo li explico, i li presento la factura (no arribava a 18€) de la peça que ella prèviament ja m'havia avisat que estava a punt de trencar. La que es va liar! Què m'havia pensat jo? Ella no m'ho havia demanat pas! Jo no podia reparar una cosa que ella no m'havia demanat, i molt menys encara cobrar-li! Va trucar a consum davant meu per confirmar-ho i saber els drets que tenia. Evidentment, explicat d'aquesta manera té tota la raó la clienta. Per estalviar problemes, vaig dir, està bé està bé, no cal que m'ho paguis. Llavors em va demanar una fulla de reclamacions pq deia que igualment havia d'informar del cas, pq jo no podia anar d'aquest plan per la vida. Em va omplir la fulla, i li vaig demanar que fes constar que quan va arribar, la peça ja estava trencada. Tonta d'ella ho va fer. Quan li vaig havert segellat i tenia la meva còpia. Vaig obrir el capó del cotxe i li vaig desmuntar la peça nova i li vaig tornar a posar la vella. Llavors si que em volia matar. Però m'era igual. Vaig deixar-li el cotxe aparcat al carrer, la clienta sense medi de transport per tornar a casa (va haver de demanar una grua). La peça me la vaig haver de quedar jo, havia estat montada i no la podia tornar. Després d'un parell de dies, que ja no hi pensava, em va trucar. Informant-me, que havia tingut un accident molt i molt greu amb el seu cotxe, que li havien fallat els frens per culpa meva. Que s'havia empotrat en un semàfor al cotxe del davant. Jo m'ho prenia en conya, de fet, se m'escapava el riure. Em va dir que em denunciaria, d'això ja fa 4 anys, mai més no n'he sabut res. Bé, fins aqui una nova entrega de les meves anècdotes professionals. 2008/2/14, Albert Que <[EMAIL PROTECTED]>: > En/na Jordi ha escrit: > > > Jejej, què va què va. No hi han hagut més noticies. El més provable és > > que no hagi fet res, ja que ella sabia perfectament que estava > > espatllat, i la "pataleta" era només per si em colava i jo li > > arreglava. > > > Que no hagi fet res o que se n'hagi anat al taller del costat a veure si > allà cola. > > > > Albert Que > > _______________________________________________ > llista de correu de l'Internauta > [EMAIL PROTECTED] > http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta > -- Jordi Vergés [EMAIL PROTECTED]
_______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [EMAIL PROTECTED] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
