El Divendres 14 Març 2008, Ermengol Bota va escriure: > 2008/3/14, Benjamí Villoslada <[EMAIL PROTECTED]>: > > El Divendres 14 Març 2008, Josep M. va escriure: > > > Sabríeu informar-nos de quin és el límit de còpia permés en els drets > > > > > > d'autor d'una obra? > > > > El copirrait tradicional a Espanya --fora pot ser diferent-- diu només > > per a us personal sense ànim de lucre i si en tens l'original. > > No és ben bé cert, depèn del que vulgueu fer.
M'havia quedat amb al mot copia de dalt, disculpau. Però el que volen fer és una versió, no una parodia. Les versions són obres derivades, i crec que els autors en tenen todos los derexos reservados. La parodia és més permisiva perquè als estats democràtics es considera que cal poder-ho criticar tot. Però tal com està redactada és una llei que va contra l'article 20 de la Consitució: > Artículo 39. Parodia. > > No será considerada transformación que exija consentimiento del autor > la parodia de la obra divulgada, mientras no implique riesgo de > confusión con la misma ni se infiera un daño a la obra original o a su > autor. L'article 20 de la Constitució garanteix la llibertat d'expressió. Les constitucions dels països democràtics tots tenen una forta protecció damunt la llibertat d'expressió perquè és la única forma que els crítics (ço és, les mosques colloneres) no rebin plets per totes bandes cada cop que obrin la boca. Només les dictadures *semblen* basses d'oli perquè ningú no protesta. La llibertat d'expressió queda limitada quan fa mal a l'honor de les persones. Però el concepte d'honor és vaporós. No n'hi ha quan es tracta de crítiques damunt la feina pública dels personatges públics. És el cas dels polítics, i per això tenim el Pølønia o el Salvados por la campaña. Els particulars també poden perdre el dret a l'honor. No és el mateix que et diguin filldeputadepareimarequatreavisivuitbesavis sense més ni donar motiu, que enmig d'una esbroncamenta pública. Però l'article 39 de la LPI es carrega la llibertat d'expressió. Si un autor amb "propiedad intelestuà" fa una merda d'obra pública i ho dius amb una paròdia, pot reclamar daños. No fa gaire un director de cinema va veure un comentari al menéame dient que és un viejo verde. Vam rebre un email del director en qüestió dient que ens demandaria per "racismo de edad". El tema racismo supòs que era per lo del color verd. Les lleis de propietat intel·lectual són tant dictatorials que fan creure's petits dictadors alguns artistes, que més que rebels que sacsegen la societat, s'han convertit en empresaris intolerants que viuen de subvencions pagades entre tots nosaltres. Quins collons què tenen. Cada dia fot més fastic tot plegat. Fins i tot el concepte propietat intel·lectual. Propietat damunt les idees, quin disbarat. Quan les dius ja no són teves, perquè qui les escolta les pot modificar amb només una paraula. Millorar-les Com si avui existissin idees que sorgeixen del no res i sense cap relació amb cap idea anterior. L'expressió "propietat intel·lectual" és un insult a la intel·ligència, perquè pretén que obviem que absolutament totes les idees són un procés del coneixement global, que anam modificant poc a poc, damunt allò que ja existia. Quina guarda de Gollums. -- Benjamí http://blog.bitassa.cat . _______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [EMAIL PROTECTED] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
