El Dimecres 09 Abril 2008, Joana Serra de Gayeta va escriure:
> Ja he vist que sí. Gràcies.
> Joana
>
> On Wed, Apr 9, 2008 at 3:10 PM, Joana Serra de Gayeta
> <[EMAIL PROTECTED]>
>
> wrote:
> > Ets una enciclopèdia:-)
> > I serveix per llibres?

No he rebut l'anterior amb la pregunta :?

Sí, la Creative Commons serveix per a totes les creacions no pràctiques, 
diguéssim.  L'art: literatura, pintura.  

A l'era d'Internet i els bits és més realista que el Copyright clàssic, que 
diu «tots els drets reservats».  La Creative Commons diu «alguns drets 
reservats», i pots no reservar-ne els que ajudin a donar-li vida a l'obra a 
la Xarxa.  Aquí t'ajuden a escollir quines restriccions vols per la teva obra 
(la novel·la a lulu.com, no? :)

http://creativecommons.org/license/?lang=ca

Més:
http://cat.creativecommons.org/llicencia2/


En definitiva:

Per les creacions pràctiques: manuals, enciclopèdies, diccionaris, receptes, 
és més realista la llicència de documentació lliure de GNU.  L'usen a la 
Wikipedia:
http://ca.wikisource.org/wiki/Viquitexts:Llicència_de_documentació_lliure_de_GNU

Els motius ètics de tot plegat són pensant en els usuaris, els lectors:

- Posar algunes restriccions a una obra no pràctica, p.e. una novel·la o una 
pintura, no signifiquen cap limitació per la vida del lector.  La Creative 
Commons ho permet.

- Posar algunes restriccions a una obra pràctica, p.e. una enciclopèdia sí pot 
significar limitacions pels usuaris.   P.e.: 1) no poder modificar una 
recepta per canviar ingredients que comporten al·lèrgies; 2)  s'han trobat 
nous usos políticament o comercialment «incorrectes» per una eina i l'autor 
no vol que se sabin; 3) rectificar tendenciositats d'una entrada 
enciclopèdica.

- Posar totes les restriccions és una limitació important i un pou de 
problemes legals a Internet.  Poden suposar la no difusió de l'obra --cosa 
que l'autor sovint tampoc no vol.  El (c) només té sentit pels antics editors 
i quan les màquines de fer còpies (impremtes) i mètodes de distribució (moure 
caixes) eren molt cars. El (c) servia per protegir-los d'altres editors, però 
mai de les persones individuals.  Ara, a Internet, les persones individuals 
tenen molt fàcil copiar i distribuir gràcies a Internet, són els enemics dels 
editors clàssics, i amb el (c) estan en una lluita absurda de posar portes a 
foravila.

Vaig escriure un article per la Fancine (potser la coneixes perquè la 
reparteixen als cinemes de Ciutat) on miro d'aplicar el tema Creative Commons 
al món del cinema:

http://www.edicionsdefusta.es/index.php?option=com_content&task=view&id=315&Itemid=66


-- 
Benjamí
http://blog.bitassa.cat



.

_______________________________________________
llista de correu de l'Internauta
[EMAIL PROTECTED]
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta

Respondre per correu electrònic a