És el Manolo que es va queixar al gestor de l'apartament d'un problema de rates que te. (fa més gràcia explicat parlant) El Manolo va explicant que ja està tip, que al principi només era una rata okupa amb molta barra però tira que te va, però que després va portar una amiga que l'havien fotut fora de casa, i poc a poc es van anar animat i que ara ja son una bona colla, han declarat la seva saleta "zona okupa" i cada nit munten timbes de pocker a la saleta i no el deixen dormir, que el colmo va ser quan van començar a obrir la nevera sense permís "perquè hi havia confiança" i se li menjaven el xoriso, el formatge, van a la despensa i li diuen "tio, no t'importa, oi?" i li agafen el vinatxo... Que al matí és ell qui ha de recollir els plats bruts, els cendrers plens a vesar, que algunes de les rates es queden borratxes adormides al sofà i a sobre els ha de preparar el cafè... En definitiva, que l'home NO POT MÉS!
El gestor diu que no deu ser per tant, que està exagerant i l'acompanya a veure el pis... Només obrir la porta, el gestor veu una cloïsa que passa per davant seu fent "clap! clap! clap!"i seguint-los amb curiositat, van cap al passadís i unes sardines passen nedant pel seu costat i saludant "bon diaaa sr. Manolo!". El gestor al·lucinant ja, en una cantonda veu una colla de musclos aferrats que es tanquen en passar ells i el colmo és quan veu un pop passejant per la paret i saludant al Manolo amb un tentacle... i el gestor no pot més i assenyalant la fauna marina pregunta: - però, però, però... això qué és??! I el Manolo respon tot serios: -Si li plau, avui venim a tractar el tema de les rates, que de les humitats ja en parlarem després! _______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [EMAIL PROTECTED] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
