El Dilluns 09 Juny 2008, Albert Que va escriure:
> El que la gent "pot pagar" no és el preu
> final sinó la quota.

Exacte, i eren 1.500 Eur a famílies amb 2 sous.

Mentre l'atur no faci forat, tot plegat s'anirà aguantant.

En el moment que un dels dos quedi sense feina, merda.

I potser es quedarà sense feina perquè l'empresa on treballa no ven el que 
abans.  No ven perque gent com ella mateixa, que s'acaba de quedar sense 
feina, no compraven pel que pogués passar.  I clar, ha passat.

Les crisi als països rics sovint són una immensa i estúpida profecia 
autorrealitzada.

Cap al 93, quan la crisi d'aleshores, em va agradar molt una peli de la que no 
en puc recordar el títol, potser algú de per aquí sí.  La tiraren a «La 2» o 
similar, de matinada.  Vull dir que no és coneguda.  L'argument corria a un 
poble mexicà (i la peli era mexicana, em sembla) pròsper.  Fins que una 
bruixa va dir que s'acostava una crisi.  El guió és com, cas per cas, la van 
provocant mentre es diuen «la bruixa tenia raó».  El poble acaba fatal.

-- 
Benjamí
http://blog.bitassa.cat



.
_______________________________________________
llista de correu de l'Internauta
[EMAIL PROTECTED]
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta

Respondre per correu electrònic a