|
La llengua no es nomes una forma de comunicar-nos sino que a mes es un manera d'entendre el mon.
Ells diuen "perro viejo" i "mosquita muerta" all� on nosaltres diem "gat vell" i "gata maula". La sort m�xima de la rifa es un mascul� "el gordo", all�, i un femen�, "la grossa", aqu�. De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui "Virgen" i nosaltres que sigui "Mare de Deu"; ells paguen impuestos", que ve d'"imponer", i nosaltres "contribucions" que ve de "contribuir". Els espanyols desvergonyits ho son del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que son uns "sinverg�enzas", mentre que els corresponents catalans son, nom�s, uns "pocavergonyes".
Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen "madera" Quan nosaltres toquem "ferro". All� celebren cada any les "Navidades" mentre que aqu� amb un sol "Nadal" anual ja en tenim prou, com en tenim prou tamb� amb un "bon dia" i una "bona nit" cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus, multiples "buenos dias" i "buenas noches" diaris. A Espanya es veu que ho donen tot "dar besos, abrazos, pena, paseos ... " mentre que als Pa�sos Catalans donem mes aviat poc, ja que ens ho hem de fer solets "fer petons, abragades, pena, un tomb...". All� diuen "!oiga!" quan aqu� filem mes prim amb un "!escolti!"...all� est� "prohibido" mentre que aqu� devem ser anti-autoritaris i preferim dir "que no est� perm�s". All� "quieren" (paraula possessiva), mentre que en catal� "estimem", �s a dir, valorem.
Dels ous de gallina que no son blancs, ells en diuen "morenos" i nosaltres "rossos", colors que s'oposen habitualment parlant. Dels cabells de les persones. Dels genitals femenins, all� en diuen vulgarment "almeja" i aqu� "figa", mots que designen dues realitats tan diferents com �s un mol�lusc salat, aspre, dur, grisenc i dif�cil d'obrir, en un cas, i, en l'altre, un fruit dol�, suc�s, tou, rogenc i de tacte agradable i f�cil. Mentre ells "hablan" aqui "enraonem", es a dir, fem anar la Ra�. All� per ensenyar alguna cosa a alg� "adiestran" i aqu� "ensinistrem".
Tota una concepci� del mon, doncs, s'endevina rere cada mot d'una llengua, perqu� la llengua es l'expressi� d'un comportament Col�lectiu, d'una psicologia nacional, diferent, no pas millor o pitjor que altres. No es tracta, en conseq��ncia, de traduir nom�s, sin� d'entendre...i rera d'una llengua tamb� hi ha una concepci� cultural i una forma d'entendre el m�n i les relacions.
|
_______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [EMAIL PROTECTED] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
