El Dimarts, 30 de Agost de 2005 15:39, Pere Castells va escriure: > si, molt instructiu ..... si tens la Boqueria al costat .... una presa de > pel per omplir ... no, si esta be ..... molta vitamina C, que si molt de > potassi ... molt be, ja dic que a partir d'aquest curs la llista de la > compra la farà el metge de capçalera ... primer un anàlisis de sang i > després el que hem de menjar .. no fos cas que amb tanta vitamina, > minerals, hidrats ens passem de llarg ... > > Ara resulta que el que donàvem al conills (en altres èpoques) ens ho fotem > .. viure per veure.
En altres èpoques de més enrere les patates eren pels porcs. Abans d'això, ni tant sols teníem patates a les nostres latituds. Ni tomàquets ni blat de moro ni mongetes ni espinacs ni pebrots ni albergínies ni carbassons ni espàrrecs entre d'altres. Els plats de seques amb botifarra són possibles gràcies a productes asiàtics (espècies per la botifarra) i americans (les mongetes). Els conills menjaven ruca, però no pas a Itàlia, on l'usen a la cuina des de fa molt i en molts plats fora de les amanides. Potser eren els nostres avantpassats els que no s'havien adonat de que allò era bo i per això ho cometien l'espifiada de donar-ho als conills. La italiana, una cuina fresca, amb imaginació, capaç de fer grans plats de coses senzilles, pel meu gust de les millors d'Europa. N'hem manllevat coses importants com la sobrassada, i ells han posat el seu toc a plats de la nostra banda de món, com ara la coca amb recapte per fer-ne pizzes (pel que he llegit no està clar si és llegenda urbana). Un país que, com diu en Pla després de viure-hi un grapat d'anys, hauria de ser la segona pàtria dels catalans. La importància del coneixement en qüestions de nutrició és molt gran i al 2005 gairebé cap entès defensa no saber què cal menjar per què no falti res bàsic. > Un dia d'aquest descobriran que la sopa escaldada amb > all i farigola es millor que una aspirina .... coi, si fa anys que se sap > .. però clar, com li expliques a un solter que es un "manjar" si no porta > cap ingredient oriental?. Ja està, li posen un "no se que" i ja es un plat > innovador ... A més d'espècies tant comuns com el pebre, d'orient vam portar els alls i les cebes, ara pilars de la nostra cuina. Si fa milers d'anys vam portar coses, perquè no ara? Segur que podem aprendre moltes coses bones: http://kirai.bitacoras.com/vivir-hasta-los-100-anos/ M'he afeccionat a les algues i son fantàstiques. Algunes, com la Kombu, deixen el paladar perfumat un parell d'hores i fan les digestions lleugeres a més no poder. -- Benjamí http://weblog.bitassa.net . _______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [email protected] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
