Us faig una mica de crònica del viatge a Finlàndia,
que recomano 100%.

En primer lloc cal desmuntar uns quants tòpics: no és
tan car ni fa tant fred com la gent es pensa (parlo de
l’agost). Dels països nòrdics seria el més assequible
de preus, amb molta diferència de Noruega, per
exemple. L’únic que vam trobar especialment car eren
les begudes tipo CocaCola, Fanta, Sidra... (per ex.
una ampolla de 1’5l de Coca Cola costava quasi 3€)
clar que podria ser que en part fos per la “fiança” de
l’envàs, ja que a l’entrada dels supermercats hi havia
unes màquines per reciclar envasos que en alguns casos
et tornaven diners. La resta més o menys com aquí
(crec que som nosaltres els que hem pujat de preus “a
saco”). El cafè era més barat, el sistema que tenen és
una gerra de cafè (tipo americà) i una de llet, i
cadascú es posa el que vol en una tassa granm per uns
0,60€. I estava bo, suposo que deu influir molt
l’aigua. L’aigua es beu de l’aixeta i es boníssima, en
un país tan ple de llacs no podia ser d’una altra
manera.

Vam volar amb Finnair i molt bé. El menjar boníssim
(el menjar d’avió en general m’agrada, així que no sé
si sóc una bona referència) i et donen tota la beguda
que vols i més. Ja ens havien dit que els finlandesos
beuen molt, però a l’avió era per flipar, els de
davant es van beure com a mínim 6 cerveses cadascun
amb les 3h 20’ que dura el vol, i els del costat 3
botellins de vi... Una cosa molt xula (feia temps que
no volava i no ho havia vist mai) és que hi ha unes
càmares al morro de l’avió i pots veure l’enlairament
per les pantalles de tele, primer enfoquen a la pista
(davant) i quan ja ets a l’aire enfoquen al terra per
veure com t’allunyes.

En arribar a Helsinki vam anar a buscar el cotxe de
lloguer a l’aeroport, anteriorment ens havien donat
les instruccions per arribar a la cabana. No vam tenir
cap problema perquè la senyalització en carretera és
impecable, impossible perdre’s. Ah! I la gent compleix
estrictament els límits de velocitat, si hi posa 80
doncs a 80. Un dels “perills” més freqüents i la causa
de molts accidents és que un ren travessi la carretera
(nosaltres no en vam veure cap) i les “boires
repentines” (d’això sí que en vam trobar, especialment
conduint de nit). Als voltants de la capital
condueixen d’una manera una mica més “temerària”, però
tampoc per espantar-se. Un dia que vam trobar
retencions l’endemà sortia al diari (!!!).

La cabana la teníem a les afores de Somero, una
població de 9.000 habitants a uns 300km al nord de
Hèlsinki, on la major part de la població treballen
per Nokia. El que vam visitar va ser la part sud del
país. La cabana estava molt bé, vam escollir-ne una de
les que tenien més serveis (rentaplats,
microones....), n’hi havia d’altres més tirades sense
aigua corrent i amb WC químic (??). El país està ple
de cabanes al costat dels llacs, amb la seva sauna, la
barqueta de rems, rodejades d’arbres... molt bonic.

L’amo de la nostra cabana vivia en una casa a uns 300m
i al costat del llac tenia una sauna típica
finlandesa, de les que van amb llenya (la de la cabana
era elèctrica). Ens va preguntar si ens agradaria
provar-la un dia i li vam dir que sí, és clar. Quan un
finlandès t’ofereix la seva sauna és el millor honor
que pot fer-te i rebutjar-la és un despreci molt gran
(tot això ho havíem llegit abans a les guies). De tota
manera li vam dir que sí, més que per educació, perquè
realment teníem ganes de fer-la. 

Els llocs on vam anar durant la setmana van ser:
- Turku (era la capital de Finlàndia quan pertanyia a
Suècia i en passar a mans de Rússia la van canviar per
Hèlsinki perquè quedava més a prop de Sant Petersburg)
- la zona dels 1000 llacs: Mikkeli (no gran cosa),
Savolina (tenen un castell molt guapo que va ser dels
únics llocs on vam trobar “turistes”, també vam fer un
minicreuer de 2h30’ pel llac amb un vaixell de vapor)
i Punkaharju (zona natural protegida)
- Tampere (ciutat gran on vam comprar carn de ren al
mercat cobert, el carnisser ens va regalar uns
quaderns de receptes per cuinar ren, també vam comprar
pernil fumat de ren però no ens va agradar, massa
salat, de Tampere era típica una espècie de botifarra
negra, que se la mengen amb melmelada) i Hämeelina
- un parc natural (Torronsuon Kansallispuita)
- costa del golf de Bothnia (oest): Pori, Reposaari,
Yyteri (ens vam banyar al mar Bàltic, en una platja de
dunes on hi feia molt vent, a prop hi havia molins o
sigui que... deu ventar sovint per allí, vam haver
d’embolicar tota la roba amb les tovalloles, tot junt
perquè no volés), Rauma (patrimoni humanitat UNESCO) i
Naantali. Tota aquesta part són pobles de pescadors
amb casetes de fusta de colors.
- costa sud (golf de Finlàndia): Porvoo, Loviisa i
Helsinki

Vam fer molt tute amb el cotxe, però com que érem 4
conductors no va ser molt pesat, el dia més cansat va
ser quan vam anar als 1000 llacs, que vam sortir a les
6 del matí i vam tornar a les 2 de la matinada (quan
vam trobar les “boires repentines”). La gasolina
oscil•lava entre 1.24€ i 1.33€.

Només vam trobar “turistes” en tres llocs: Savolina,
Porvoo i Helsinki. A Helsinki hi havia molts
McDonalds, a la resta del país imperava el Hess
Burguer (a quasi totes les gasolineres grans). Per la
carretera es podia para als “Grilli Kioski” (on feien
hamburgueses, salsitxes i coses així). La gran majoria
parla bastant bé l’anglès, excepte l’amo de la cabana
que només reia i ens enteníem bàsicament amb mímica.

Però el més entranyable de tot van ser les saunes, en
vam fer 3 dies: 2 d’elèctriques a la cabana i una de
fusta (la que ens va preparar el senyor). La modalitat
finlandesa és la següent: sauna (de 12 a 15 minuts),
bany en pilotes al llac (aigua supergelada) i barbacoa
de salsitxes amb cervesa. Repetir-ho tres vegades,
desprès de la 3a ja et pots dutxar amb sabó. A
l’hivern el que fan ells desprès de la sauna és
tirar-se directament al a neu o fer un forat al gel
per tirar-se a l’aigua (això últim es veu que és molt
perillós perquè et pots colar sota el gel i morir). Un
dia que vam fer sauna de nit (12ºC a l’exterior), en
sortir al carrer ens sortia “fum” de la pell pel
contrast de temperatura. 

No m’estranya que Finlàndia sigui un dels països amb
menys violència i baralles (si hi ha algun “altercado”
també surt als diaris), perquè amb la costum que tenen
de fer sauna cada dia, qualsevol té ganes de pegar-se,
amb lo relaxat i planxat que et quedes...  

Els mesos de vacances dels Finlandesos són juny i
juliol, també son els mesos on es pot veure el sol de
mitjanit (al nord del país), el 15 d’agost comencen
els nens al cole, per aquest motiu ja era temporada
baixa (va començar després dels mundials d’atletisme).
Això es notava bastant en la diferència de preus d’un
mes a l’altre. Algunes zones que vam visitar eren
llocs d’estiueig per ells i estaven casi desertes
(seria com si te’n vas a Salou a l’octubre). El temps
era bastant bo (només va ploure dos dies, un matí i
una tarda), es podia anar de màniga curta però al
vespre feia falta màniga llarga.

El país ens va agradar molt, és per quedar-s’hi.
Llàstima que a l’hivern quasi no veuen el sol...

Ah! Abans de marxar vam entrar a la web de turisme de
Finlàndia per demanar informació, i en 4 dies ens van
enviar (gratis) catàlegs, mapes, etc...

Sílvia
(uff, em sembla que ha quedat una mica llarg)




                
__________________________________ 
Yahoo! Mail - PC Magazine Editors' Choice 2005 
http://mail.yahoo.com
_______________________________________________
llista de correu de l'Internauta
[email protected]
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta

Respondre per correu electrònic a