Salut Joan i família :-)))
En primer lloc que ningú s'ho prengui com res personal, tot i que aprofito l'escrit d'en
Joan.
Estic totalment en desacord .... si, la descripció de l'època (la dels 60-70) que alguns
hem viscut es aquesta, ... però ... sempre m'ha fet "gràcia" la gent que va (no ho dic per
tu Joan) dient que el futbol diguéssim que aliena a la gent ... potser hi ha gent que si
.. com tot, també aliena la política, la feina i moltes altres coses. Com si els que els
hi agrada el futbol fos l'impediment de que les coses funcionin millor, els culpables de
tot. El futbol .. el gran culpable del mon ... aquí, a USA deu ser el beisbol .... i a
Suïssa potser els salts d'esquí.... ni idea.
Perquè sempre el futbol es el dolent de la pel·lícula? frases com: "22 darrera d'una
pilota", "pandilla de milionaris", "no representen el país", etc ... i si ens agafem el
futbol com una diversió mes? ... o no es una rucada donar voltes a un circuit ja sigui amb
cotxe o amb una moto? ... o fotre quilometres per menjar una paella? ... o escriure una
paraula darrera d'una altra per fer un llibre sense solta ni volta? (hi ha de tot) clar,
això darrer en diem cultura. I cultura també ho es un còmic (vaig aprendre a llegir amb
Tintin, del que en soc aficionat encara ara), cultura també es Jules Verne (en la seva
època devia ser com un còmic) i cultura també es ..... Torrente ... perquè no? pots veure
la pel·lícula i dir: - coi quina rucada, m'ha fet riure i durant una hora i mitja no he
pensat en els meus problemes. Que m'estic alienant? coi, que de tant en tant fa falta
riure, si no em foto un tir i acabem amb les desgracies que tots tenim :-))
Parlant de pelis ... encara recordo "Gritos y susurros" d'en Bergman i menudo
"peñassssso" .. i al sortir del cine Catalunya a Barcelona cap allà als 73-74 (diria) ....
la gent ... uiiiii, quina peliculassa!!! (estic segur que molts ni la van entendre, però
queda be, es lo que es portava a l'època) ... pos no la tornaria a veure ni lligat amb
cordes ni pagat. Parlem d'en Buñuel? o d'en Saura? ... pos lo mateix ... fotografia de
conya, però la resta .... com tot, son gustos.
Aquella pel·lícula (que amb s'excusa de ser d'art i assaig era per veure pit i cuixa,
diguem-ho tot) vaig sortir pitjor de com vaig entrar ... amb la moral per terra em va
quedar, .... d'això en fa 30 anys i encara la recordo ara (deu ser un trauma). Que be
queda parlar be les pel·lícules d'autor ..... coi, si es bona, però si no la pot fer el
mateix Hitchcok (aquí si que sabia fer pel·lícules). Que passa que si no m'agrada en
Bergam soc un inculte? dons no, em nego ...
Que son un milionaris els futbolistes i per això els hem de criticar? ja ho se, i no ho es
en Botín? o en Pujal? o Luis del Olmo? o el Bill Gates? o el Sardà? .... i que? hi han
molts milionaris, sort que tenen alguns ... potser els hi ha vingut per herències, però
d'altres s'ho han currat ... que han tingut sort? es possible .. però la sort a vegades
també la busques, igual que la mala sort.
I perquè no em pot agradar parlar de futbol? .... igual que ho faig de política, o de
feina, o d'un llibre? .... això si, no mes quant toca ... i hi ha d'haver moments per tot,
i perquè no?, repeteixo, parlar de futbol ... o de motos o de Formula 1, o de la
pel·lícula que he vist, o del llibre que he acabat de llegir? o d'aquell programa que no
em funciona .. de tot. Tot te el seu moment.
Conec gent que sinó es feina no sap parlar d'altra cosa, a d'altres si no es de marujeo
res de res, a d'altres si no es de política s'els hi acaben els arguments ...etc, etc,
etc. Son "monotema".
Crec, es la meva opinió, que es pot parlar de tot ... això si, si parles de futbol es una
persona sense consciència ciutadana? no, ho sento, no hi estic d'acord. No fotem. Podem
tenir (perque m'agrada el futbol) tanta consciència com qualsevol altre ... fins hi tot,
perquè no, mes. Això va en el sentiment de cada persona. Va, deixem-ho en igual.
Per mi la vida, son moments de il·lusions que es succeeixen, (diguem il·lusió, diguem
esperar que arribi el moment de tal cosa) .... il·lusió per sortir a sopar amb la parella,
il·lusió per anar a un lloc de vacances, il·lusió per veure una cursa, il·lusió per veure
les fotos que has fet, il·lusió per veure la parella (tema delicat) ... s'ha de tenir
il·lusió per tot, perque arribi el dia de demà, per tant per viure.
Perquè no em pot agradar que comenci la lliga si m'agrada el futbol? dons igual que les
curses de motos, igual que ... en fi, crec que m'he explicat.
A vegades penso (si, ho faig de tant en tant) que algun tipus de política també ens aliena
i ens aparta de la realitat (també hi ha opi a la política, molt) .... també
reflexionem-hi.
En fi, ja he fotut el totxo de la setmana. Bona tarda-nit, espero que no em foteu massa a
parir :-))
P.D.: Vaig a veure si puc connectar-me amb el Barça .... em fot ilu veure-ho pel
ordenador.
----- Original Message -----
From: "Joan Olivé M." <[EMAIL PROTECTED]>
To: <[email protected]>
Sent: Friday, September 30, 2005 8:13 PM
Subject: Re: [Internauta] estatut - si Marx aixequés el cap...
Salut de nou,
Mireu, fa uns set anys vaig llegir les tres paraules que resumeixen més descarnadament
la situació actual. Era una simple pintada en un polígon de l'Hospitalet:
PRODUCE, COMSUME Y CALLA !
No és pot ser més sintètic.
El futbol precisament es el primer "callador" de la societat actual
iberico/catalana/europea.
Insistint encara més en el fàstic que personalment hem prdueix tant de futbol, sempre
recordaré una conversa de fa uns 29 anys -cony, com passa el temps-
Recordeu els més grans la situació: Era a primers de Setembre del 1976, es a dir, Franco
feia sols mesos que s'havia mort, no hi havia estatut, ni democràcia, encara. Eren
èpoques d'incertesa i de grans mogudes.
Doncs això era que a la fàbrica on treballava des de feia quasi un any, a Valls, al
entrar a treballar a l'oficina a la tarda, abans de les 15h. s'hi feia una mini tertúlia
de 5 minuts, just abans d'entrar a seure a la taula.
En aquells dies havia passat per Valls la columna Lluís Companys, de la Marxa de la
llibertat, que havia organitzat, entre d'altres, un tal Àngel Colom i Colom. La Marxa de
la Llibertat havia sotragat la vida del poble: Garrotades de la Guardia Civil,
detencions, etc. i estaven a pocs dies d'acabar al monestir de Poblet la concentració de
les diferents columnes que la formàven.
Durant uns dies, les converses d'aquella mini tertúlia de les 15h anaven al voltant de
la situació política, com era lògic, en aquella època, i més si considerem que els que
estavem en aquella conversa erem gemt treballadora, però amb un mínim nivell...
Molt bé. Després de dies i dies de converses sobre política, una tarda, un infeliç i ho
torno a recalcar INFELIÇ salta: El diumenge ja comená la lliga!
I allí es van acabar les converses de política, per dir-ho en termens marxistes, allí va
tornar la alienació i va desapareixer la "presa de consciència"
No ens enganyem: El futbol fa perdre milions d'hores/persona per pensar, per llegir, per
fer quelcom creatiu.
Imagineu sols per un moment tota aquesta energia si es dediqués per exemple a:
Teatre d'afeccionats -com el meu avi, als anys 40-
Colles castelleres
Esbarts dansaires
Corals
Bandes musicals, com a les terres del Ebre
Activitats diverses, com ara les colles de veins dels barris de Gràcia i Sants,
preparant les disfresses dels carrers
El potencial creatiu que es generaria seria abrumador.
I tot això ho pren de la societat l'opi que els mateixos mitjans de comunicació
fomenten: TV3, Catalunya ràdio, etc.
I com deia aquell: Reflexionem'hi
Salut de nou
Joan Olivé i Mallafrè
_______________________________________________
llista de correu de l'Internauta
[email protected]
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
