Bon dia Josep M i família:
Crec que heu introduït un tema vell ... la coherència a la política. Es de
les practiques en mes desús ... potser no son sinònims (com intel·ligència
militar). No em sabré explicar el que vull dir, així que poca cosa escriuré
(je, je, je, afortunadament per vosaltres).
Una de les coses que mes trobo a faltar quant parlem del distanciament dels
polítics i la societat es aquesta. Cada dia ho veig, faci el que faci el
partit X ... el partit Z dirà tot el contrari, per encertat que pugui ser (i
si es un error, llavors els multipliquem per 200). Pocs cops he sentit dir
.. , el que fa el partit X està be (dit per l'oposició) ... i que passa?
dons que anem de crani .... Per tant es molt provable que alguns, a la
transició, diguessin coses que no hi creien, con tal de tocar lo que no sona
al contrari ... i sobre tot, que en aquella època es portava això, estava
ben vist ... l'exemple que poso sempre es l'eslògan de "llibertat, amnistia,
estatut d'autonomia" ... clar, clamava contra el regim franquista ... tothom
si apuntava, tant era si ets d'aquí, com si vius a Extremadura ... era un
clam contra el franquisme, mes que una reivindicació (que també).
Jo no em crec que siguin tant diferents uns dels altres, en algunes coses
si, però no en tot ...per tant algunes respostes no quadren ...
Ara, en lo que estem parlant es un exemple .... als anys de la transició,
Alfonso Guerra i d'altres, li fotia canya a AP i els deixava amb el cul al
aire amb aquestes obvietats. No me'l vaig creure llavors ni me'l crec ara
(com molt feia gràcia, era divertit) .... ara li toca fer el paper de
"neutral" ... però com tots sabem aquesta colla Guerra-González no es
partidària del cap del partit i per tant .... en fi, ja vaig dir fa dies que
hi ha molta gent que no l'interessa que el estatut surti be .. ni d'allà ..
ni d'aquí ... hi ha massa en joc, políticament parlant ... i mentre tant, el
poble, a qui va dirigit ens manipulen vilment (tal com sona).
En fi, que es una llàstima que 2+2 no siguin 4 .... en política no ho es
mai, una (pena, penita penaaaaa) ... si no fos així amb uns quant
ordenadors potents hi hauria prou .. però de que viurien?
Que hi ha gent honesta? segur .. la majoria, però son gent que forma part
d'un cos d'un aparato (lleig també, l'aparato del partit, podió !!!) ... es
com aquell equip de futbol (tant es l'equip) .. que juga espès, com
nosaltres un dilluns al mati ....
Dit això .... coincideixo amb l'escrit del Josep M ... uff, quina memòria
que teniu ... feu enveja. Jo ho veig tot molt mes abstracte, mes com una
pintura d'aquelles que no entens res però que estèticament te el seu que ...
tot i que tornes a casa i dius ... que voldria dir? ... no mes qui ho pinta
ho sap ...
L'exemple del vestit i el "prêt a porter" encertadisim ... feu enveja. :-))
P.D.: Menys mal que ho volia fer curt ... ho sento :-))
----- Original Message -----
From: Josep M Puig
To: [email protected]
Sent: Sunday, November 06, 2005 8:38 PM
Subject: Re: [Internauta] Guerra i la "nació de nacions"
Hola,
El 05/11/05, Pere Castells <[EMAIL PROTECTED]> va escriure:
no mes per felicitar-te pel article, molt bo ...... la feina que has tingut
per recopilar
l'informació ha estat ..... chapeau !!!
Totalment d'acord amb el Pere. Són aquelles coses que va molt bé recordar,
tant als interessats en el tema (el poble) com al mateix protagoniste.
Resulta curiós comprovar com determinats personatges de l'esquerra
socialista que es jugava el coll en aquella época parlant d'Espanya con a
nació de nacions mentre la dreta provinent del franquisme votaba en contra
de la Constitució, es troben junts avui en dia negant la seva
constitucionalitat.
En el debat de fa uns dies, en Duran Lleida li va deixar les coses molt
claretes a en Rajoy: CIU va participar en l'el.laboració de la Constitució i
la va aprovar, mentre el PP d'aquells moments, Alianza Popular, la va
rebutjar en el Congrés dels Diputats. El que llavors no volien ara ho
defensen aferrissadament, i fins i tot s'han auto-convertit en els gelosos
guardians d'aquest preuat text.
I per què aquest canvi? A la réplica, en Rajoy va venir a dir que el seu
partit havia asumit l'esperit pacificador (que no pacifista) de la
transició, tot i que no estaven d'acord en el seu moment amb el text de la
Constitució, la qual va ser redactada, cal no oblidar-ho, sota l'atenta
mirada de l'exercit.
En el moment de la seva redacció hi va haver moments de màxima tensió amb
els franquistes: legalització del PCE, abolició de la pena de mort, reducció
de la majoria d'edat de 21 a 18 anys,... Fins i tot la Constitució va
permetre que una dona casada pogués obrir una llibreta d'estalvis sense el
permís del seu marit.
El PP d'aquells moments estava en contra de tot això, era un text
excesivament progressista per uns homes que venien de gaudir, indirectament,
del bajo palio. Després de prop de 30 anys, han evolucionat de tal manera
que la Constitució els hi va com un traje fet a mida, i no volen saber ser
res de vestir prêt a porter.
Per a mi continuen sent els mateixos, es canvien de jaqueta quan els resulta
necessari, de manera que és possible que d'aquí 30 anys més defensin el prêt
a porter a capa i espasa. Segurament en aquell moment la resta del món
polític vestirá (per dir alguna cosa) d'astronauta, sempre molt més
endavant.
D'altra banda, resulta sorprenent i també decepcionant, la involució de
l'Alfonso Guerra, i m'atreveixo a afegir per alguns comentaris seus,
l'expresident Felipe González. Tan acomodats estan ja que s'han oblidat de
l'esperit federalista del seu partit? S'han oblidat ja de que el diàleg i el
pacte és la millor eina per superar entrebancs i continuar evolucionant? Com
és possible que en aquests moments dues de les persones més crítiques amb la
dreta espanyola durant la transició, es trobin parlant de la mateixa manera
que el PP respecte el tema de l'Estatut?
Com a conclusió final, crec que hi ha molts polítics que tenen una frustació
en comú: són polítics perque no han pogut arribar al seu somni desitjat, ser
membres del Tribunal Constitucional. Ha de ser així per força, perque el
contrari suposa que desconeixen la màxima de la separació de poders, i
aleshores ja no estem parlant de democràcia. Qui ha de governar, que
governi, qui ha de legislar, que legisli, i que ha de jutjar, que jutji.
Si els poders es barrejen, si volen fer el que no els hi correspon, el poble
rep un combinat tipus calimocho que els hi proporciona una borratxera d'allò
més cutre que té com a resultat boicots vomitius, entre d'altres, que no
porten enlloc.
Salutacions
_______________________________________________
llista de correu de l'Internauta
[email protected]
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
_______________________________________________
llista de correu de l'Internauta
[email protected]
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
