Hola Joan i família:
.. no, no he vist l'episodi .... i segurament ves canviat de canal (no per
la sèrie, pel tema) .... crec que ja vaig dir un cop que soc de gremi ... i
precisament aquestes coses m'afecten (això que ja fa anys que vaig passar).
Com dius et tornes en un expert, la part negativa es tornar-ho a viure ....
jo almenys no puc ... massa traumàtic, massa dur ... molt dur (tot i que
alguns em diuen que no em puc queixar).
Ho vols esborrar i no pots, son d'aquelles coses que no desitjaries ni al
pitjor enemic (no se com es la mort, ni se si hi ha vida posterior, aquí si
i a vegades ..... ). Coincideixo amb tu amb la cinta de l'embalatge ... la
tinc gravada al cervell ... es un soroll que encara ara em posa trist ...
Des de llavors em costa molt veure certes pel·lícules ... no puc. El records
.. maleïts records ... :-(
Algú va escriure el "Diari d'una separació", jo vaig fer el mateix ...
l'únic amb qui podia tenir una conversa era el teclat d'un ordenador. A qui
podia dir-li els sentiments mes profunds .... les angoixes, ... la tristor,
.... la desesperació, .... la solitud. Degarraments interiors, ganes de
fer-se mal, d'esgarrapar-se, ganes d'esforçar-se ... casi disfrutar amb el
propi mal. En definitiva ferides que cicatritzen però que sempre les veus,
estan aquí, i es poden obrir altre cop, en qualsevol moment. Diria que mai
et cures ...
Tot això de cop, sense estar preparat, mai s'està preparat per una
separació. El dia a dia ... mes de 2.000 pagines escrites ... milers de
llàgrimes vessades, desenes de pensaments inconfessables. Torno a dir-ho
... dur, molt dur. Massa per tornar-ho a reviure ... Quant l'altra dia deia
que havia escrit un llibre em referia això i per això vaig dir que mai el
publicaria (entre d'altres perque es un totxo infumable, crec).
Lo pitjor, mai podré dir (com deia): "A mi no em passarà, es cosa dels
altres, el problema que tenen es .....". El problema que tenen els altres ?
. com sempre pensem a nosaltres no ens passarà ... fins que passa, clar.
P.D.: La part positiva es .... canvies (crec que per be). Les coses son
diferents, hi han altres valors, els mes importants ... un d'ells ....
l'amistat. Aquesta part pensava que la coneixia ... de cap de les maneres
!!! que va ... i com valores una amistat ? ... no te preu, no es pot
quantificar (ni es vol, ni es pot, ni s'ha de quantificar) .... es això,
AMISTAT. I compta .... a vegades, l'amic, es un mateix ... (tot i que no es
el cas, però .... quant cops no ho som de nosaltres mateixos?). Potser no
m'explico, però se el que vull dir ...
----- Original Message -----
From: Joan Olivé i Mallafrè
To: [email protected]
Sent: Sunday, December 11, 2005 11:15 PM
Subject: [Internauta] Genial, absolutament genial
Salut,
Acabo de veure el darrer episodi de Porca misèria, a TV3 i literalment m'han
fet saltar les llàgrimes.
Genials. han descrit la vivencia de la separació del prota d'una manera
deliciosa, perfecte.
La caixa de cartró amb la cinta d'embalatge, el "buidat" d'armaris, la
"neteja" de trastos de la altra.
Absolutament genials, paraula d'expert -vull dir que no soc expert en
escriure guions de televisió, jo-
Joan Olivé i Mallafrè
_______________________________________________
llista de correu de l'Internauta
[email protected]
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
