Hola!
Tot procés negociador té una estructura dramatitzada que segueix un guió
clàssic:
Acte 1, escena primera:
- L’equip A presenta una proposta valorada, posem-hi, en 150 punts i que
és el resultat de la suma de dues parts: 100 punts que corresponen als
màxims objectius que creu que pot assolir raonablement l’equip A + 50
punts que són les aspiracions portades a l’extrem (aquelles que els
estrategs de l’equip saben que mai no podran ser acceptades per l’altra
part).
Acte 1, escena segona:
- L’equip B analitza la proposta de l’equip A i posa damunt la taula una
contraproposta que deixa reduït el document inicial a un valor de 60
punts. Es carrega directament els 50 punts inassumibles i n’elimina 40
més pel que pugui ser.
Acte 2, primera escena:
Comença avui a Madrid amb les reunions que mantenen -per separat- les
delegacions del PSC, ERC, CiU i ICV-EA amb representants del ministeri
d’Economia i del PSOE. L’equip A, és a dir els polítics del quatripartit
català que dona suport a la reforma de l’Estatut (i a la proposta
financera que per entendre’ns hem valorat en 150 punts) escenificaran la
seva indignació contra el ministre Solbes (alies Eduardo Manostijeras),
però es disposaran els propers dies a fer l’”esforç” necessari per
acceptar una reducció de 50 punts en les seves aspiracions. Tot sigui
per la Catalunya-nació i per l’Espanya-nació de nacions.
Per la seva part, els alts càrrecs del ministeri i del PSOE
representaran el paper que els pertoca: diran que l’Estat ha de
continuar portant el timó de l’economia i que Catalunya com a integrant
de l’Espanya de les autonomies no pot tenir un poder decisori més
important en el calaix dels quartos que el que li ha reservat el
retallable de Solbes Manostijeras (60 punts). Com a bons jugadors de
pòquer, es guardaran pels propers dies l’as a la mànega consistent en
fer concessions fins arribar als 80 o a tot estirar als 95 punts.
Si to anés així, seguint el patró clàssic de les negociacions, l’equip A
i l’equip B podrien tornar a casa relativament satisfets. Ni per a tu ni
per a mi: les concessions mútues no farien sang i els objectius ocults
s’haurien complert.
El problema és el PP que a hores d’ara ja ha posat damunt l’altar el
retallable de competències financeres elaborat per Solbes Manostijeras.
Quan els negociadors del Govern Zapatero i del PSOE pretenguin salvar
l’acord amb Catalunya engreixant la proposta de 60 punts fins als 90 o
als 95, la gavina ferotge de la dreta, la que s’alimenta sovint ens els
abocadors de la política, els caurà en picat al damunt i tornarem a
sentir a parlar de les enquestes.
Solbes Manostijeras i la partida de pòquer
http://absurddiari.blogspot.com/
Salut i bona navegació!
********************************************************
Toni Dalmau, periodista
L'Absurd Diari (http://www.absurddiari.com)
Notícies surrealistes, insòlites i sorprenents
Blog Diari de l'Absurd (http://absurddiari.blogspot.com)
Una mirada crítica a l'actualitat
********************************************************
_______________________________________________
llista de correu de l'Internauta
[email protected]
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
