El Dijous, 22 de Desembre de 2005 23:33, Hermann-Josef Müllers va escriure: > I Elvira i Roser, ja sabeu quina pot ser una de les causes del > creixement de les vostres tiroides: la contaminació electro- > magnètica!!!!
Justament m'he informat molt del tema perquè li van trobar a la meva fa 8 anys i en una revisió, aquest mes de setembre, van dir que no era bo. Pel que he vist, no es pot fer una relació gaire contundent entre creixement de tiroides i ones. Molt manco amb l'article que ens passes. Des de fa anys s'ha observat que moltes tiroides tenen problemes. La formació de nòduls i el creixement d'algun és molt freqüent. He llegit a qualque lloc --que no recordo-- que la malaltia es considera una part de l'envelliment de la tiroides, especialment en dones. Quelcom assemblant al que pasas amb la nostra pròstata: diuen que si visquéssim més anys, la majoria acabaríem morint de càncer de pròstata. Un 6% de la població pot tenir càncer de tiroides, la majoria sense saber-ho. L'estudi es va fer quan no hi havia tantes ones: «En 1988 Lang y cols. investigaron muy meticulosamente el tiroides en autopsias de 1020 personas que habían fallecido por cualquier causa y encontraron que en un 6% de los tiroides se detectaban carcinomas papilares microscópicos y esto ocurría tanto en personas jóvenes como en personas de más edad. Con este dato se pulverizan todas las estadísticas que se hayan podido publicar sobre los hallazgos histológicos en los Bocios Multinodulares. En cualquier persona hay un 6% de probabilidades de encontrar en el tiroides nidos celulares "atípicos"» http://www.tiroides.net/tiroideos.htm (la plana és d'un Dr. conegut en el tema) Es sap que la radioactivitat és una de les causes, perquè a les zones de medicina nuclear dels hospitals es donen més casos entre empleats. http://www.20minutos.es/noticia/64236/0/enfermeras/Maranon/cuadruplican/ (l'1 per 1000 que diu l'article és de qui s'ho troba, molt diferent a un estudi sistemàtic damunt 1020 autòpsies). També tenen problemes de tiroides moltes persones que es van tractar l'acné amb radioactivitat (es feia!), o les que van quedar afectades per l'accident nuclear der Chernobyl. La radioactivitat té a veure amb ones, però està allunyadíssima d'allò que fan els aparells que contes. L'article que cites passa de Chernobyl cap als ordinadors, mòbils, etc. amb una velocitat tremenda, sense cap argument comú tret que són «camps electromagnètics». El 7.2% que cita està molt a prop del 6% de l'estudi copiat dalt. Si el fan a una zona afectada per un accident nuclear pot tenir un +1.2% (o el que sigui, però més). El que no es pot fer és passar d'energia nuclear a ones electromagnètiques amb la tremenda facilitat que veiem a l'escrit. També se sap que la dieta influeix molt. Això ningú té collons de tocar-ho, perquè té moltíssimes variants. Es més fàcil parlar d'aparells moderns dels que encara no s'en coneixen gaire els efectes. Solen estar a prop de tots nosaltres, de la mateixa manera que tots mengem, ho fa creïble en una anàlisi poc rigorosa. Tret la radiactivitat i la dieta, la resta no està gens clar. Com tantes coses en medicina, una cosa gens exacte i en la que intervenen moltes variants personals. Avui el més prudent és acceptar que no està clar. El mètode científic ( http://ca.wikipedia.org/wiki/M%C3%A8tode_cient%C3%ADfic --l'apunt és més extens en altres llengues, vegeu la caixa de l'equerra ) és prou clar. Cal agafar amb pinces totes les especulacions que no el segueixin. L'ànsia d'explicacions pel que no en té aparentment, una cosa molt humana, fa que sovint molta gent estigui disposada a botar-se el mètode científic. Fet i fet, massa no saben ni en què consisteix. Massa persones que el coneixen, que forma part del seu ofici, no tenen principis ètics a l'hora d'aplicar-lo. Cal estar disposat a acceptar que una cosa ara no té explicació i que costarà molt saber-ne coses, que potser ni ho veurem, --o que no tocarà a un trobar-ne res important, si és científic-- perquè el mètode científic no és pas ràpid. La nostra generació és molt important per a nosaltres, però no la primera ni la darrera que tindrà interrogants que es resoldran a altres generacions. No és que no hi hagi consciència amb els problemes, Hermann, és que tot plegat no és tant ràpid com possiblement voldries. Ni això ni moltes altres coses. Per exemple, a la Plaça Nova del Vendrell hi ha una quantitat inusual de casos d'infart. Passa des de fa generacions, encara que m'ho van explicar cap a mitjans dels 80, quan trescava per allà. Quina explicació té? Possiblement moltes, però al 2005, quan sorgeixen aquests interrogants, sol haver-hi ones relacionades. El cas se sol acompanyar d'un munt d'informació sobre els perills d'algunes algunes ones --sol ser més o manco sempre la mateixa, que encara no s'ajusta al mètode científic. S'ha fet gairebé sempre amb totes les galindaines noves. És més fàcil que corri una història sobre coses noves: els que segueixen el mètode científic encara no tenen informació sòlida per rebatre-ho. Un científic responsable, quan no té arguments importants per rebatre o defensar, sol mantenir-se'n allunyat de la teoria i mai no dóna la raó a qui parla d'efectes no passats pel sedàs del mètode científic. Això fa que aquests es posin en contra: «la ciència ens amaga un perill, perquè serà que em rebutgen, que no em donen la raó, és un complot amb la indústria!». Si a més algú científic poc ètic en fa un anàlisi també poc ètic, on hi falten detalls importants però subtils que la majoria de no científics no sabran trobar, encara hi ha més soroll i per tant distorsió. Els anys ho posaran tot a lloc, tant si és veritat com si no que aquestes ones influeixen tant com alguns diuen avui. Cal tenir paciència. Mentre, rebutjar o no aparells que n'emeten és una qüestió més de moral que no pas d'ètica. -- Benjamí http://weblog.bitassa.net . _______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [email protected] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
