M'he llegit aquest resum de la història natural de Catalunya, com a resposta
a una observació sobre la castellanització de la llengua catalana.

Si m'abstinc de fer-hi una crítica científica, llavors puc dir que em sembla
molt bé, però si tal com diu en algun moment, Catalunya és el resultat d'un
procés cultural (tot i que aparentment ja s'intuïa fa milions d'anys en una
forma triangular que es fa anar formant), jo, quan parlo dels pronoms
febles, m'estic referint a la desintragració d'aquest procés cultural propi
i la fagocitació del procés cultural català pel castellà.

De tota manera, jo en el meu mail no deia res de defensar Catalunya. Jo em
queixava de la incultura lingüística que hi ha entre els catalans, provocada
per una pressió del castellà tant brutal que ja fa anys que ens genera el
conegut "síndrome d'Estocolm". ... Però clar, en el moment en què "ja ho
sabem", llavors som lliures d'acceptar-ho i castellanitzar-nos al ritme que
ens dóni la gana.

Una vegada castellanitzats, llavors sí que la defensa de "Catalunya" es
reduirà a la defensa de la natura dins d'aquest "triangle" aparegut fa
milions d'anys ....

Però visca la llibertat de defensar el que a cadascú li dóni la gana.

Ara, perquè no m'envies una Història Natural del Barcelonès o del Baix
Llobregat? .. Tinc curiositat per veure com defineix la forma geomètrica
d'aquestes comarques catalanes, que són on més de moda està l'ús lliure dels
pronoms febles. La resta del text no variarà gaire.

Suposo que no cal dir-ho, però ho he escrit tot de bon rotllo, eh? ;-)

Salut.

Joan T:

> -----Missatge original-----
> De: [EMAIL PROTECTED] 
> [mailto:[EMAIL PROTECTED] En nom de Dolsa
> Enviat: divendres, 6 / gener / 2006 13:15
> Per a: [email protected]
> Tema: Re[2]: [Internauta] Fragil memoria colectiva
> 
> Hello Joan,
> 
> Catalunya no es defensa defensant els pronoms febles.
> Es defensa tinguen un concepte de pàis. I el pais no nomes es 
> la llengua ni les regles de la llengua, qua ames a mes son canviants.
> I el pais tambe.
> --------------------------------------------------------------
> ----------
> Història Natural de Catalunya
> =============================
> 
> Fa cinc mil milions d’anys, just desprès de l’instant en que 
> va ocórrer el "big bang", tota la matèria de l’Univers, 
> condensada en un espai de magnitud zero i densitat infinita, 
> es va anar expandint i conformant cada objecte, cada astre, 
> cada estel, cada planeta i cada pam de llurs superfícies.
> 
> A través de milions d’anys,el nostre planeta, el continent 
> Pangea, es va anar desplaçant i separant-se en les seves 
> plaques per configurar la terra ferma que avui coneixem.
> 
> Dins d’aquesta terra ferma s’anava creant un espai de forma 
> triangular que, a la vora d’un petit mar, coneixem avui com Catalunya.
> 
> La seva superfície es va anar aixecant, plegant i formant el 
> seu relleu. Els microorganismes varen donar pas a les 
> primeres plantes, als primers animals i així es van anar 
> conformant les comunitats de tots els éssers vius.
> 
> Totes aquestes comunitats s’adaptaven al seu habitat, formant 
> grups amb característiques pròpies, intimament lligades a les 
> condicions ambientals.
> 
> Milions d’anys desprès, l’ésser humà com una novísima 
> espècie, també va conquerir diversos llocs de la Terra 
> adaptant-se a les característiques naturals que va anar-hi trobant.
> 
> La cultura d’aquests primers homes, llur tecnologia,i llurs 
> costums estaven perfectament adaptats a l’entorn. Aquest 
> homes i la seva cultura eren fruit del seu medi.
> 
> Quant els vaixells grecs arribaren a Catalunya hi trobaren 
> unes tribus que ja comerciaven amb altres de l’interior i que 
> els podien oferir una gran varietat de productes i materials. 
> 
> Aquestes gents amb llur cultura aprofitaven els recursos d’un 
> país de condicions complexes.
> El país va anar configurant-los durant segles i va ser la raó 
> de llur cultura.
> 
> Ja l’any 50 a.J.C. el geògraf greco-romà Estrabó va descriure 
> la península ibèrica i les seves poblacions humanes.
> 
> Va descriure les tribus que poblaven aquesta zona com grans 
> comerciants i que en llurs ports, principalment Empòrion, hi 
> podien trobar productes de tota la península, minerals com el 
> ferro, productes ceràmics (procedents del que avui coneixem 
> com país valencià) i fins i tot productes alimentaris com el 
> cèlebre garum del sud de la península. No era rar trobar-hi 
> productes de tota la Mediterrània, fruit d’intercanvis amb 
> productes propis.
> 
> Aquesta gent ja tenia consciència de qui eren, de llur unitat 
> cultural. El comerç els havia fet conèixer altres cultures i, 
> per tant, es sentien amb una cultura diferenciada. Una 
> cultura que havia esdevingut conseqüència de les condicions 
> del propi país.
> 
> Amb tot aquest brou de cultiu era evident, fa uns mil anys, 
> que es sentissin amb la necessitat de tenir llur pròpia 
> iniciativa, comuna a tots els pobles que formaven aquella 
> unitat, aplegats per llurs tradicions culturals.
> 
> Fa només mil anys que va culminar un procés que havia durat 
> milions d’anys. El procés que va donar llengua, cultura i 
> costums propis, enriquit per la constant aportació de 
> cultures alienes resultant del flux de persones provinents d’arreu.
> 
> Catalunya es el resultat d’un procés cultural que té com a 
> germen el propi país, i el seu entorn. També és patrimoni de 
> Catalunya i de tots els catalans, la seva Natura, un element 
> patrimonial que cal respectar i conservar.
> 
> És un greu error que, oblidant llurs orígens, es vulgui 
> reformar i manipular l’ordre que la Natura ha establert 
> durant milions d’anys. Això ja va començar quan l’home va 
> deixar de ser recol•lector per a convertir-se en conreador. 
> Però el potencial era encara petit i l’impacte no era 
> significatiu. Ara ja no es així. Moure una muntanya de lloc 
> ja únicament es un problema de pressupost, de tenir els 
> diners suficients per fer-ho, que vol dir si es rendible o 
> no. La tecnologia és gairebé capaç de fer allò que únicament 
> la Natura podia fer en un procés de milers o milions d’anys.
> 
> Cal, doncs, no caure en aquest error i, per això hem de 
> protegir i conservar el nostre patrimoni natural ja que es la 
> base de la vida existent i també del nostre país i de la 
> nostra nacionalitat.
> 
> Com a nous arribats que som a aquesta terra hem de respectar 
> aquest patrimoni, i mantenir-lo el més pur que ens sigui 
> possible per a poder-lo cedir així a les futures generacions 
> de catalans.
> 
> En això ens hi va el nostre futur.
> 
> Alfons G. Dolsa
> Ma. Teresa Albarrán
> Estiu del 2000
> 
> -- 
> *--\      /--*           Alfons G. Dolsa                     
> | ç \\  // ç | ------------------------------------
> |____\@@/____| Museu de les Papallones de Catalunya
> <     ##     > ---------- Pujalt - Sort -----------
>  \ Ç  ##  Ç /     http://www.papallones.net
>  |___/##\___|
> /            \
> 
> 
> _______________________________________________
> llista de correu de l'Internauta
> [email protected]
> http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
> 


_______________________________________________
llista de correu de l'Internauta
[email protected]
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta

Respondre per correu electrònic a