El Dimarts, 10 de Gener de 2006 17:33, vàreu escriure:
> et passo l'arxiu tal i com jo me'l vaig baixar. Vaig llegir el README
> que conté i vaig obtindre la resposta de l'inici del fil.

És un script que té coses comprimides al final, però ja s'encarrega ell de 
descomprimir-les.  El teu problema és arrancar-lo.  No ho diu, però suposo 
que cal ser root per a fer-ho perquè escriu a llocs on només root hi té 
accés.  Potser el sudo no basta.  Hi ha una forma d'entrar en l'entorn de 
root a una Ubuntu.  Se sap que s'està teclejant coses com a root perquè surt 
el signe # en comptes del $.  S'ha d'estar el mínim temps així, sortint tot 
d'una, en acabar, amb exit.

$ sudo su -
demanarà password de root i sortirà el signe:

#

Ara ves al directori on tens l'escript i executa'l tal com et vaig dir (*)

#./z600cups-1.0-1.gz.sh

No importa el sh que diuen ells, encara que també ho pots fer si vols.  No 
importa perquè la primera retxa de l'escript ja el crida:

[EMAIL PROTECTED]:~/tmp/x> head z600cups-1.0-1.gz.sh
#! /bin/sh
skip=143
# This script was generated using Makeself 1.5.3
(...)

En acabar, tot d'una

# exit

i tornaràs a

$

(*) Que s'hagi d'escriure ./ davant un comandament és una cosa de seguretat i 
no està de més saber el tictac de la cosa:

El punt significa "aquest directori on som ara" i la barra el que es posa 
darrere els noms de directori.  Així vol dir "fes córrer z600cups-1.0-1.gz.sh 
que està a aquest directori on som ara".  Fer-ho així implica saber quin 
programa fas córrer en cada moment.  Si no, el sistema faria córrer el 
z600cups-1.0-1.gz.sh que es troba als llocs on normalment hi ha programes 
posats pel administrador: els directoris que surten en escriure $ echo $PATH.  
Si no hi ha cap z600cups-1.0-1.gz.sh (cosa del tot normal) dóna error "no 
trobat" i la confusió inicial és dir "perquè em diu no trobat si jo el veig 
aquí!?"

Si no hi hagués aquest mecanisme per a diferenciar els programes posats a 
diferents llocs, algú podria enviar-te un programa amb nom popular, 
convèncer-te perquè el posessis al teu compte --o pitjor encara, aprofitar 
una vulnerabilitat del teu programa de correu per a posar-lo sense que te 
n'adonessis.  Per exemple, posar-te un programa que es digués ls, una ordre 
que s'usa molt.  Que aquest ls enviés informació teva a un kracker i a 
continuació fes un ls normal i corrent.  En escriure ls no te n'adonaries que 
estaves usant un altre programa que no és l'ls del sistema en el que confies 
--posat per l'administrador, devall password, i per tant confiable perquè 
ningú el pot canviar sense donar el password, cosa que no vas fer en rebre 
l'email que et va infectar.  Així, amb el truc del ./ mai pots fer córrer un 
ls que no toca perquè ho hauries de fer aposta: anant al directori on es 
troba i escrivint ./ls --o escrivint la ruta del lloc complet on es 
troba /home/jomateix/el-directori-on-es/ls

Poso còpia a la llista, per si serveix per a més gent.


-- 
Benjamí
http://weblog.bitassa.net



.

_______________________________________________
llista de correu de l'Internauta
[email protected]
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta

Respondre per correu electrònic a