Cançó popular de Nadal 2001

 

Ja hem vist passar moles d’anys

amb la nostra coneixença,

i hem viscut amb volença

cada dia nous afanys:

hem salvat moles de paranys

amb molt bona amatença

 

I ara som a mig camí

de venguda o de tornada:

els anys són una solada,

un caramull sense fi,

i veiem la nierada

que tant ens ha fet patir.

 

Una embosta d’esperança,

un muntet d’il·lusió;

una pessic de pació

ens ajornen la racança,

i ens amara com un do

per reviure la bonança.

 

Elle ns obre nostres ulls,

i és feliç de veure’ns riure

per així poder escriure

cada dia nostres fulls,

i regalar un somriure

a l’infant que ens acull.

 

 

Sovint topam amb les dificultats de les coses que fem cada dia, i ens semblen complicades, massa pesades per a l’esdevenir quotidiani ; i manllevam tots els somriures als moments que se’ns escolen, que mai no podrem tornar ; i malavejam passar aviat per no regirar-nos cap enrere o defugir aquest moment. I mai no arribam d’hora.

 

Si acaramullam tots els desitjos d’aquest dies, tots els somriures, totes les esperances i les il·lusions, tota la bondat, i els poguéssim repartir durant els 365 dies que manquen, segurament no hi hauria tants dies grisos en la vida de les persones que ens envolten. I nomes depèn de la nostra voluntat !

 

Tammeteix, desig que l’amor us unlluerni cada dia i que la fe us retorni la més bella i exquisita ventura de la vida.

 

Felicitats i bon any 2002!!

 

Felip Munar i Munar

 

 

No ho sabria expressar millor,

 

                   Juli

 

 

 

 

Reply via email to