Ep gent,
Us adjunto una c�pia de l'article que m'han publicat avui dia 15 d'octubre al diari AVUI sobre la necessitat de 'construir una capa de recursos ling��stics lliures pel catal�'. Esta la p�gina 20, a la secci� di�leg.
Salut, ;---------------------------------------------------------------------- Llengua i societat de la informaci�: construint una capa de recursos ling��stics lliures pel catal�
Molts cops em pregunten quins s�n els problemes per al desenvolupament del catal� a la societat de la informaci�. La majoria de la gent s'espera una resposta que apunti cap a les multinacionals, que algunes certament tenen culpa de moltes situacions, per� la meva resposta �s sempre la mateixa: nosaltres mateixos. L'argument mereix una explicaci�.
La transici� que estem vivint actualment cap a una societat de la informaci� ha modificat profundament les relacions entre les persones, empreses, i governs: les empreses usen la Xarxa per relacionar-se amb clients i prove�dors, utilitzen tamb� eines de gesti� del coneixement per ser m�s eficients, els governs milloren la seva pres�ncia a Internet i els serveis als ciutadans a trav�s de la Xarxa, els usuaris usen les eines per millorar les seves relacions personals, etc. Anem de forma imparable cap a una societat altament interconnectada on l'eix fonamental �s la informaci� i on les lleng�es prenen un paper molt destacat.
Per qu� el catal� com a llengua pugui afrontar amb �xit aquest repte necessitem tot un seguit d'eines de recuperaci� de la informaci� i de tecnologies de la llengua. Aquestes eines, abarquen des de sistemes capa�os de detectar autom�ticament la llengua d'un document (i l�gicament destriar el catal� correctament), de fer-ne un autoresum del contingut, o de ser capa�os d'elaborar respostes autom�ticament a preguntes sobre textos, fins a correctors ortogr�fics, gramaticals, sistemes de traducci� autom�tica, de reconeixement de textos escanejats, o sistemes de reconeixement de veu; �s a dir, totes les eines necess�ries perqu� el tractament de la informaci� en la nostra llengua sigui una realitat.
Mentre que el propi seny ens indica la import�ncia de disposar d'aquestes eines, el que �s realment important i potser no tan trivial es adonar-nos que aquestes eines han de formar part un b� com�, de tota la comunitat ling��stica catalana, perqu� s�n eines b�siques en la nova societat i d'utilitat p�blica, i com a tals estan fora de la llei de mercat: han de ser de lliure acc�s.
De la mateixa manera que tenim carreteres p�bliques que garanteixen la comunicaci� entre un punt i un altre, necessitem que totes aquestes eines necess�ries pel tractament de la informaci� en llengua catalana siguin p�bliques i l'abast de tothom formant un b� compartit per tots. Aix� no vol dir simplement que aquestes eines siguin gratu�tes, sin� que necessitem que el programari i els recursos ling��stics que les formen, siguin lliures, entenent per lliures que siguin com a m�nim de domini p�blic junt amb el seu codi, i com a desitjable, alliberades sota una llic�ncia de programari lliure.
La compartici� del coneixement �s el model sobre el qual han treballat sempre els cient�fics, publicant i compartint els resultats de la seva recerca, creant una capa de coneixement com�, model sobre el quan sempre la societat ha innovat. De la mateixa manera, s'ha de crear una infraestructura p�blica b�sica d'eines ling��stiques que poguem utilitzar els ciutadans, empreses, i les institucions per treballar en catal� en les noves tecnologies.
No poder disposar d'aquestes eines, b� perqu� no existeixen o perqu� estan en mans d'universitats que no hi donen acc�s o empreses privades, representa establir una barrera d'acc�s per al catal� a la societat de la informaci�.
Aquestes eines s'han de desenvolupar sense rebre diners i sempre de forma altruista? La resposta �s no. Una universitat o empresa pot rebre recolzament d'un programa europeu o del govern per desenvolupar aquestes eines. El que �s molt important �s que un cop realitzat el projecte sigui un b� com� per a tothom. De fet, per al catal� algunes eines ja existeixen i han estat desenvolupades amb diners p�blics per� actualment es troben tancades.
L'exist�ncia d'aquesta capa comuna de b�ns per al catal� en forma de tecnologies per a la llengua deixa espai per a les empreses perqu� puguin desenvolupar productes m�s especialitzats, personalitzats, i oferir suport. Aix� mateix, tamb� fomentem la innovaci� proporcionant una infraestrutura b�sica sobre la qual podem ja treballar, disminuint les barres d'entrada de noves empreses que vulguin treballar amb tecnologies en catal�.
Hem d'evitar que les tecnologies de la llengua estiguin exclusivament en mans del sector privat i hem d'assegurar la seva disponibilitat com a be p�blic evitant aix� l'establiment, d'una forma indirecta, d'un impost encobert (en forma de llic�ncies de programari) per treballar en la nostra llengua en la societat de la informaci�, un fet que avui en dia ja s'est� produint.
El govern catal�, representat pel DURSI, les institucions catalanes, les universitats (especialment els departaments de ling��stica computacional), tenen una gran responsabilitat en assegurar que aquesta capa de recursos lliures pel catal� siguin una realitat alliberant la recerca b�sica que ja han realitzat amb diners p�blics i tenint aquest objectiu sempre present en futurs projectes.
Si es fracassa en la creaci� d'aquest conjunt d'eines lliures que ens permeti treballar, a tothom, en catal�, s'haur� fracassat a portar el catal� al nou model de societat de la informaci�.
Jordi Mas i Hern�ndez, coordinador de Softcatal� i del m�ster de programari lliure a la UOC
--
Jordi Mas i Hern�ndez (homepage http://www.softcatala.org/~jmas) http://www.softcatala.org
---------------------------------------------------------------- Podeu consultar els arxius d'aquesta llista o canviar la vostra subscripci� a http://www.softcatala.org/llistes/ ----------------------------------------------------------------
