El Dijous, 6 de Octubre de 2005 11:48, Oliver Hernandez Valls va escriure: > Mica en mica si > l'empresa es beneficia de les aportacions del programari lliure > també farà aportacions a aquest perquè la gpl és contagiosa.
No és obligatori col·laborar amb els projectes i no ho feien. Va haver-hi moltes queixes i van fer qualque cosa de mala gana. Va ser amb al projecte KHTML, que és LGPL. És el motor de navegació del Konqueror --tal com Gecko ho és del Mozilla. El van agafar pel seu Firefox. Al ser LGPL i no GPL, van poder-lo integrar amb el seu muntatge gràfic privatiu. També el van millorar. Van fer l'estrictament necessari: que els usuaris de Safari tinguessin accés al codi font del KHTML i mantenir la llicència, però res de passar cromos a l'equip del Konqueror. Es van queixar. La GPL obliga a passar codi font en passar el programa. Pensa en l'usuari, que ha de tenir-ho tot. Si no es passa el programa, no cal passar codi. Es pot passar a l'usuari, però no publicar-ho perquè altres projectes no es beneficiïn. Es pot no col·laborar amb la comunitat, i no va en contra de la GPL. Aquí es veu la forma de ser i d'entendre el programari lliure, el que els economistes en diuen "free riders", gent que només s'aprofita i no aporta, i que cada cop ho veurem més entre grans corporacions i empreses d'informàtica de cantonada que es passen a programari lliure perquè és bo, però no aportaran res, que és justament el que l'ha fet bo. No és obligatori aportar i afortunadament ni tant sols necessari, però qui no s'involucra amb els projectes només es beneficia un cop del model i els demés sempre. Passa que sovint els grans se senten poderosos i per damunt de la comunitat que va fer-ho possible tot plegat. > D'altra banda si mal no recordo la mateixa llicència GPL és > vàlida per la versió del sistema que es llicencia, no per les > següents. És a dir, que qualsevol dia ens podem despertar i > trobar-nos que la següent versió de Linux, o de qualsevol aplicatiu > GPL,(esperem que no passi mai) no és lliure i l'amo que semblava > tant bo sen's ha tornat dèspota també. Això no es pot predir mai. Mai amb la GPL. El que dius passa amb les llicències FreeBSD, la del nucli que Apple va usar per a fer el seu nucli Darwin i el MacOS X. Un codi devall FreeBSD pot donar lloc a un projecte GPL, però també d'altres en privacions, cosa que no permet fer la GPL. Apple va canviar la llicència FreeBSD del nucli FreeBSD per l'APSL del Darwin. L'APSL en la versió 1.0 no era lliure: obligaven a publicar totes les millores. Era un problema greu per la llibertat: els informàtics i usuaris estaven obligats a renunciar a la seva privadesa. Amb la GPL, el codi pot ser secret si no es passa el programa a ningú. l'APSL no passava "la prova de l'illa", aquella que diu que s'ha de poder estar sol, a una illa, incomunicat i els programes s'han de poder usar i modificar sense violar la llicència. Un usuari de MacOS que modifiqués el nucli no podria passar el canvi a Apple i aleshores esdevindria "pirata", sí a una illa :) La Free Software Fundation estava en contacte amb Apple per aconseguir que modifiquessin aquest detall, i crec que ja està a la 2.0, però no acaba de ser gaire recomanable: http://www.gnu.org/philosophy/apsl.html (també té versió ES) La GPL sí garanteix 1) la llibertat de l'usuari i 2) que el programa distribuït sempre serà GPL. Així, si una llicència no és compatible amb la GPL, això és, no es pot fer un fork amb el codi i fer-lo GPL perquè alguna cosa ho impedeix, no és de refiar a l'hora de garantir les dues coses esmentades. Això serveix d'orientació, perquè els detalls poden ser llargs: http://www.gnu.org/philosophy/license-list.html (hi ha versió CA de la plana però sembla que és vella). -- Benjamí http://weblog.bitassa.net . ---------------------------------------------------------------- Podeu consultar els arxius d'aquesta llista o canviar la vostra subscripció a http://www.softcatala.org/llistes/ ----------------------------------------------------------------
