|
Vaja! bonic exemple has anat a triar! Ja m'agradaria a mi.... Tot i que
tamb� t� aspectes poc recomanables (per exemple el 1990 les dones encara no
tenien dret de vot en alguns cantons, com el d'Appenzell)
Su�ssa t� un model de conviv�ncia multiling�e basat en el manteniment de
cada llengua dins dels propis l�mits teritorials, i en la cooficialitat de tres
lleng�es (alemany, franc�s i itali�) m�s una quarta que �s llengua nacional
(romanx, des del 1938)
A Su�ssa el 1980 hi havia un 14,84% de poblaci� estrangera, de la qual un
34,4% parlaven altres lleng�es no oficials. El 1991 la poblaci� estrangera havia
pujat al 16,92%
En els procediments legislatius el triling�isme �s aplicat de forma
estricta, si b� en els afers administratius es t� en compte el principi del
personalisme, segons el qual l'administraci� ha d'acceptar l'�s de qualsevol de
les lleng�es oficials.
Pel que fa a l'ensenyament, el principi imperant �s el de territorialitat:
l'ensenyament s'imparteix sempre en l'idioma de la respectiva zona ling��stica:
alemany, franc�s, itali� i romanx.
Respecte als medis de comunicaci�, la Societat Su�ssa de R�dio (SRG)
disposa de tres societats i estudis de televisi�: la societat de r�dio i
televisi� de la Su�ssa alemanya i romanxa (Zuric), la societat de radiodifusi� i
de televisi� de la Su�ssa francesa (Ginebra) i la societat cooperativa per a la
radiotelevisi� a la Su�ssa italiana (Lugano).
Resumint, l'angl�s el franc�s i l'itali� s�n considerats idiomes oficials,
b� que en l'administraci�, a l'escola, als mitjans de comunicaci�, etc. hom
empra nom�s la llengua de la respectiva zona ling��stica. A l'administraci�, tot
i utilitzar-se la llengua del territori, s'accepten totes les lleng�es
oficials.
Ara compara-ho amb la situaci� de Catalunya-Espanya! A nivell
d'administracions estem molt lluny del respecte i l'estimaci� amb qu� l'estat
federal su�s tracta les lleng�es dels diferents grups �tnics. Als catalans
encara ens queda molt de cam� per rec�rrer. Una fita mot clara: o s'elimina de
la Constituci� l'obligaci� de con�ixer l'espanyol, o s'hi afegeix l'obligaci� de
con�ixer el catal�. Mentre no s'arreglin el centenars de lleis que discriminen
el catal�, serem ciutadans de segona! I si a tu aix� no et sembla cap problema,
doncs estic en total desacord amb tu.
=========================================
Tram�s per en Josep M. Closa Des d'Igualada (Anoia) CATALUNYA Adre�a de correu electr�nic: [EMAIL PROTECTED] o tamb� podeu escriure'm a: [EMAIL PROTECTED] p�gina web: www.paisoscatalans.org/Catalunya ========================================= |
BEGIN:VCARD VERSION:2.1 N:Closa;Josep;M. FN:Josep M. Closa ADR;WORK:;;;Esparreguera;Baix Llobregat;08292;Catalunya LABEL;WORK;ENCODING=3DQUOTED-PRINTABLE:Esparreguera, Baix Llobregat = 08292=3D0D=3D0ACatalunya ADR;HOME:;;;Igualada;Anoia;08700;Catalunya LABEL;HOME;ENCODING=3DQUOTED-PRINTABLE:Igualada, Anoia = 08700=3D0D=3D0ACatalunya URL;HOME:www.paisoscatalans.org/Catalunya URL;WORK:www.paisoscatalans.org/Josep EMAIL;INTERNET:[EMAIL PROTECTED] EMAIL;PREF;INTERNET:[EMAIL PROTECTED] REV:20020320T135417Z END:VCARD
