La resposta
Coverbos catalanistes Es catalanistes mallorquins sovint bravetgen d�esser persones cultes i documentades, per� aix� no vol dir que realment ho siguin. En Juli Salv� Bibiloni, amb sa seva darrera carta de dia 31 de mar�, que pret�n contestar sa meva de dia 18, ha quedat retratat: es coret li tira ferm cap a Barcelona, per� ets arguments li fallen. Si vol reivindicar ses normes gramaticals est�ndard de s�Institut d�Estudis Catalans, primer de tot haur� de repassar-les a fons, perque demostra que no les coneix o, pitjor encara, que no les vol con�ixer. I que no me v�ngui amb coverbos traguent a rotlo s�article salat o es pronoms noltros i nosaltres. Sa realitat indiscutible �s que ell, a pesar d�esser mallorqu�, fa servir ses formes verbals barcelonines en lloc de ses nostres: penso per pens, trobem per trobam, poso per pos, tinc per tenc. A m�s a m�s, ara veig que tamb� fa es plurals a la barcelonina: escriu impostos i no imposts, com ho hem dit sempre es mallorquins. Anem al gra i deixem ses coses clares. �S�n correctes o no s�n correctes ses formes mallorquines? Ho s�n. �Hi entren o no hi entren dins sa normativa est�ndard? S�, hi entren. �Quines tenen m�s tradici� liter�ria, ses mallorquines o ses barcelonines? Ses mallorquines. �Hi ha cap motiu estrictament ling��stic per desjectar aqueixes formes tradicionals nostres i baratar-les amb ses catalanes? Cap ni un. �Id� per quines cinc-centes molts de catalanistes d�aqu�, com en Juli Salv�, renuncien a n�es parlar que han apr�s de son pare i sa mare i abracen amb tanta facilitat es barcelon�? Nom�s hi pot haver una explicaci�: perque estan empegue�ts d�esser mallorquins, perque volen esser catalans i perque, de fet, ja se consideren catalans. Emper� aqu� li tornen fallar ets arguments, a n�en Salv�: vol reivindicar es pa�sos catalans i ho fa recordant que varen esser un invent d�en Joan Fuster, es pare d�es catalanisme valenci�, durant sa d�cada d�es 60. Bon argument ha anat a cercar! Queda clar, id�, que aquests pa�sos no han existit mai, que s�n pura fantasia catalanista batiada per un valenci� ara fa quaranta anys. Tampoc m�ha de venir amb coverbos al�legant es caire presumptament cient�fic de s�Institut d�Estudis Catalans. Aquesta corporaci� ja va fer ets ous enterra l�any 1995 publicant un Diccionari de la llengua catalana esguerrat, incoherent i desbaratat, i m�s envant la va bollar del tot quand va voler reformar sa normativa d�en Fabra sobre s��s des guionet, amb un resultat igualment pen�s. No ho dic jo; ho han denunciat i ho han argumentat molt b� quatre fil�legs catalans (en Francesc Esteve, en Josep Ferrer, en Llu�s Marquet i en Juli Moll) dins un estudi titulat El diccionari de l�Institut. Una aproximaci� sistem�tica, publicat per sa revista Els Marges n�mero 60 (abril de 1998). (...). En Juli Salv� nom�s t� ra� en una cosa: Barcelona no centralitza. Ja li vaig dir que es centralisme barcelon� no �s culpa des barcelonins, sin� des mallorquins catalanistes. Amb sa seva segona carta m�ho ha corroborat. Llu�s Cerd� Fern�ndez. Palma. -------------------------L'INTERNAUTA------------------------------- Per enviar missatges a la llista: <mailto:[EMAIL PROTECTED]> Altes, baixes i informaci� de la llista: <http://www.internauta.net> --------------------------------------------------------------------
