Aquest article no t� desperdici, fins i tot m'ha fet buscar el mot
cultura, a veure que hi trobava, no fos cas que tota la vida hagu�s
estat confosa. L'articlet aquest ha aparegut a El Peri�dico, o sigui,
al segon diari m�s llegit de Catalunya, aix� que anem b�.
L'article del dia
FRANCESC De Carreras
CULTURA NO �S LLENGUA NI IDENTITAT
La pol�tica cultural en una societat plural i diversa com la nostra
ha d'afavorir l'expressi� ling��stica lliure dels ciutadans
El programa cultural del PSC, presentat per Pasqual Maragall la setmana
passada, ofereix aportacions de gran inter�s que, per les informacions
aparegudes a la premsa, suposen una alternativa a la pol�tica que els
diversos governs de Jordi Pujol han anat desenvolupant des de fa 22
anys.
El plantejament socialista discorre sobre dos eixos: primer, la
pol�tica cultural no s'ha de confondre amb la pol�tica ling��stica;
segon, la pol�tica cultural no �s un instrument per generar identitat,
sin� per potenciar el lliure desenvolupament de la personalitat.
Algunes conseq��ncies d'aquests pressupostos s�n que la pol�tica
ling��stica es desvinculi de la Conselleria de Cultura i que es
consideri cultura catalana tota la que es crea i es produeix a
Catalunya, independentment que el seu vehicle d'expressi� sigui el
catal� o el castell�.
AQUEST plantejament sembla una obvietat nascuda del m�s pur sentit
com�. No obstant, la pol�tica pujolista ha anat en sentit contrari: la
llengua catalana �s el nucli dur de la pol�tica cultural que, al seu
torn, no �s res m�s que un mer instrument al servei de la construcci�
d'una naci� culturalment homog�nia, aut�ntic somni del nacionalisme des
del 1980 que ara es comen�a a esvair.
No hi ha dubte que la paraula cultura es pot utilitzar en molt diversos
sentits. La Unesco, ja fa molts anys, va realitzar un estudi sobre els
seus diferents significats i va trobar gaireb� 200 accepcions del terme
cultura. Ara b�, la pol�tica cultural, �s a dir, aquella que han
d'exercir els poders p�blics, t� un significat molt m�s concret:
consisteix a organitzar serveis (biblioteques, museus, sales de
concerts, teatres, tallers art�stics...) i a disposar les ajudes i
subvencions suficients perqu� tots els ciutadans puguin tenir acc�s en
igualtat de condicions a la creaci� i gaudi dels b�ns culturals, �s a
dir, d'aquells valors de l'esperit simbolitzats en obres liter�ries,
art�stiques, musicals... La pol�tica cultural, per tant, ha d'estar
dirigida a tots els ciutadans de la mateixa manera i no ha de
transmetre els valors ideol�gics que defensa el Govern del moment, sin�
que ha de tenir capacitat per canalitzar els plurals valors que
coexisteixen en tota societat.
La pol�tica cultural a Catalunya ha estat molt allunyada d'aquests
pressupostos. Al confondre cultura amb llengua i ser un instrument per
refor�ar la identitat catalana, aix� era definida pel nacionalisme,
l'activitat de la Generalitat en mat�ria de cultura ha estat pura
ideologia al servei dels valors que defensava el Govern.
En refer�ncia a la cultura d'expressi� ling��stica, �s evident que una
cosa �s cultura en catal� i una altra cosa �s cultura catalana. Aquesta
segona �s producte d'una societat biling�e com la nostra, en la qual
tots els ciutadans han de ser atesos igual. Si cultura catalana �s
nom�s cultura en catal�, es discrimina amplis sectors que, fins i tot
coneixent totes dues lleng�es, prefereixen expressar-se en castell�.
Una altra cosa �s que el catal�, com a llengua minorit�ria en el m�n,
hagi de ser objecte d'atenci� especial, per� aquesta no pot arribar a
vulnerar els drets de la part de la poblaci� que prefereix expressar-se
en llengua castellana.
PITJOR ENCARA �s donar el mateix significat a cultura i a identitat
cultural i confondre la cultura catalana amb la part d'aquesta que ha
intentat imposar una ideologia dominant i �nica --en qu� es barregen
coses tan hetereog�nies com el Bar�a, Mart� i Pol, els castellers i TV-
3-- a una societat que �s profundament plural i diversa, com es
comprova f�cilment al passejar pels nostres carrers. Tota societat
democr�tica ha de tenir unes coordenades homog�nies, a partir de les
quals, es pugui expressar en llibertat. Aquestes coordenades s�n, en un
Estat de dret, el respecte a la Constituci� i a la llei, aix� com als
seus valors, principis i regles. Per� de cap manera aquestes
coordenades les constitueixen presumptes tradicions, costums i maneres
de ser --totes elles ideologies, al capdavall-- que una part de la
societat vol imposar a l'altra. La llibertat ideol�gica i, per tant, la
diversitat d'identitats, �s part del nucli dur de tot Estat democr�tic.
Aquestes i altres propostes del programa de Maragall --autoregulaci� de
la pol�tica cultural, m�s assignaci� pressupost�ria-- van en el bon
sentit. La cultura a Catalunya s'aguanta per la vitalitat i l'empenta
creativa de la societat civil, per� alguns sectors no poden sobreviure -
-en el cas que no hagin mort ja-- sense l'ajuda del sector p�blic. Un
dr�stic gir �s imprescindible.
Catedr�tic de Dret Constitucional
Ens veiem,
Aida
_______________________________________________
llista de correu de l'Internauta
[EMAIL PROTECTED]
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
