At 23:59 21/06/02 +0200, Hulot wrote:
>Apreciat/da JMG
>
>   No siguis innocent...

Si, pap�.

Ja hi compto, ja, amb que m'expliquis el qu� es bo i el que �s dolent; el 
que �s just i injust; el que es correcte i incorrecte. Il�lumina'm i, 
posats, decideix tamb� per mi. Igualico, igualico que aquell ministeri 
d'Ar�bia Saudita: Prevenci� del Vici i Foment de la Virtut, una cartera 
ministerial que et vindria "que ni pintada"

No t'importar�, no, que a partir d'ara quan tingui alg�n dubte o no s�piga 
si he de fer o no una cosa, o si m'ha d'agradar el que estigui fent, o la 
pel�li que estigui veient, o el llibre que estigui llegint, o en 
definitiva, l'idea que m'estigui venint al cap; no t'importar�, dic, que et 
pregunti per saber qu� he de fer, Oh tu, que ens guies en el que �s 
correcte i en el que �s incorrecte?


>aqu� el teu company Verg�s ha sigut
>   la coherencia personificada en dir-me mamarratxo.

B�, com que en un missatge posterior has reconegut l'errada, m'estalvio 
comentari. En qualsevol cas, en Jordi Verg�s nom�s ha reaccionat quan se 
l'ha atacat per dir el que leg�tima i legalment havia decidit fer. Esteu 
creant un sistema de pressi� psicol�gica amb un funcionament que l'Albert 
Ballesteros i en Francesc Gar� han explicat maravellosament. No tinc res a 
afegir al que ells han escrit, apart de felicitar-los per les seves 
aportacions (plenes de seny i equanimitat)


>   Que el tio faci el que vulgui, per� jo tan sols insisteixo en dir-li
>   que la caga, per� es clar, que faci el que li vingui en gana.

Doncs t�ns una manera molt curiosa de fer-ho...

>Que
>   treballi i es queixi despr�s de com va el m�n i que s'aprofiti des
>   que es curren els altres. Et dic el mateix a tu.

No s� que vols que et digui: els lluitadors per la llibertat (estic parlant 
dels de deb�, no dels que agafen una bandereta, es posen una enganxina el 
jersei, i es creuen la pera per anar a una mani de tant en quant) tenen 
molt clar que si triomfen, els efectes beneficiar�n, a m�s de a ells 
mateixos, a un bon nombre de gent que no ha mogut un dit per la lluita. 
Suposo que tota lluita revolucion�ria comporta una dosi important 
d'altru�sme donat els alts principis que solen guiar-les i que es podria 
dir que ennobleixen aquest tipus de caus, incl�s quan aquest principis s�n 
massa ut�pics, quan no directament equivocats. �s per aix� que molts 
lluitadors s�n encara recordats i homentajts tot i els que van fracassar: 
el fet de tenir unes metes universals i inclusives �s el que els convertia 
en herois (repeteixo, encara que hi morissin a l'intent) i els diferenciava 
dels mers avantatgistes.

Per contra, vosaltres sembleu que hi voleu fer una mena de compte corrent 
en el que qui no hi diposita res no t� dret a treure'n res de res, creant 
de facto una mena de doble col�lectiu separat per un fet objectiu 
-participar o no a la vaga en concret. Independent de si em sembla b� o no 
la causa concreta de la lluita en aquest cas, em sembla a m� que tot 
plegat, el vostre esquema mental condueix a una "mercantilitzaci� 
reivindicativa".

JMG

_______________________________________________
llista de correu de l'Internauta
[EMAIL PROTECTED]
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta

Respondre per correu electrònic a