Softcatala: http://www.softcatala.org
Administraci� Oberta de Catalunya: La casa per la teulada. Per Oscar del Pozo/ www.softcatala.org 4/05/2002 Imagineu que el govern d'un pa�s petit decideix fer que totes les gestions de la seva administraci� es facin des d'un sol lloc, sense que calgui anar a cada departament individualment. L�gicament, aquest projecte �s un projecte important�ssim pels pa�s i els seus ciutadans, donat que amb el temps tothom l'haur� d'acabar usant. Aquest govern decideix que es necessita construir un edifici que �s on haur� d'anar el ciutad� per fer totes les seves gestions amb l'administraci�. Cal que aquest edifici estigui molt ben fet: caldr� que sigui molt segur perqu� hi seran les dades de tots els ciutadans, haur� de ser molt resistent per no caure en cas de terratr�mols, haur� de ser accessible per tothom i haur� d'estar molt ben comunicat amb tots els departaments del govern. Aquest govern demana ofertes a les grans constructores, entre les que hi ha una anomenada LMM. LMM �s la constructora l�der del mercat mundial, i disposa de t�cniques pr�pies de construcci� que li permeten fer l'edifici en molt poc temps sempre que nom�s s'utilitzin els seus materials. A m�s, resulta que LMM ja ha fet un edifici similar al Regne Unit, i aquest petit pa�s seria el segon en el m�n en tenir un sistema com aquest, cosa que emplena d'orgull els governants. El fet que sigui una empresa tan gran i important els d�na confian�a, creuen que no poden anar errats. Aix� doncs, el govern escull LMM i assigna un pressupost for�a important a aquest projecte tant cabdal. No massa lluny d'aquest pa�s n'hi ha un altre, tamb� petit, que es proposa un projecte molt similar. En aquest segon pa�s, els governants han sentit que les t�cniques de construcci� de LMM han estat pol�miques en el passat perqu� hi han hagut problemes de seguretat, i fins i tot hi ha persones que diuen que els edificis d'aquest constructor tenen una clau mestre que permet accedir als serveis d'espionatge del seu pa�s. A m�s, fonts ben informades diuen que per ampliar o reformar els edificis de LMM cal demanar perm�s a LMM o que ho faci LMM mateixa. Tamb� els angoixa el fet que LMM no ha fet cap esfor� en el passat per retolar els edificis en la llengua del seu petit pa�s excepte quan se'ls ha donat diners addicionals. Com que s�n governants i no arquitectes, decideixen preguntar a la Universitat i els arquitectes i artesans locals. Resulta que els constructors del pa�s tamb� poden fer edificis segurs, duradors i ben comunicats usant t�cniques de construcci� de domini p�blic, que tothom pot con�ixer i millorar amb la condici� que expliqui les millores a tothom. A m�s, tothom pot fabricar els materials i con�ixer-ne la composici�, de manera que es pot canviar de prove�dor r�pidament en cas de necessitat. Un problema �s que l'edifici no es pot fer tant r�pidament, tot i que no els importa massa perqu� ser els primers no �s el m�s important sin� fer-ho b�. Per� el govern t� por de que sense una gran empresa al darrera ning� no li asseguri la realitzaci� professional del projecte. Algunes de les empreses l�ders competidores de LMM saben treballar amb aquestes t�cniques i materials, i podrien responsabilitzar-se del projecte. A m�s, el recolzament del m�n acad�mic li d�na confian�a al govern. Els governants d'aquest segon pa�s se n'adonen de que invertint en aquesta soluci� es milloren les capacitats t�cniques de les empreses i universitats del pa�s, i que la soluci� aix� creada pot exportar-se creant riquesa a llarg termini. Per totes aquestes raons, finalment decideixen invertir la mateixa quantitat de diners en aquest projecte alternatiu. Al cap d'uns anys, tots dos pa�sos tenen un edifici. Els ciutadans del primer pa�s estan molt contents perqu� va ser el segon pa�s del m�n en tenir aquest edifici, i el cost de manteniment de l'edifici que els cobra LMM no se'ls fa feixuc perqu� estan molt orgullosos de ser un pa�s pioner. Com en tots els edificis, es troben defici�ncies, per� LMM les va arreglant i construir un altre edifici costaria una fortuna, a m�s que la mudan�a seria �pica. LMM tamb� est� contenta, perqu� no nom�s va cobrant dels dos primers edificis, sin� que est� venent el mateix disseny d'edifici a un munt d'altres pa�sos. Al segon pa�s, els ciutadans tamb� estan molt contents, perqu� tenen un edifici que costa molts pocs diners de mantenir, i l'estan ampliant sense problemes. El que els fa sentir m�s orgullosos de tot �s que el sistema desenvolupat al seu pa�s ara s'usa a molts altres pa�sos. Algunes empreses del pa�s ara ja surten a competir amb LMM, i de les Universitats surten professionals molt qualificats que troben feina de seguida. Els ciutadans senten que les seves dades estan segures i sobretot saben que els diners dels seus impostos s'han reinvertit en el propi pa�s. Molts ja us haureu adonat que el govern del primer pa�s �s el Govern de la Generalitat de Catalunya. El projecte �s l'Administraci� Oberta de Catalunya, i no inclou la construcci� d'un edifici, sin� d'un sistema inform�tic per part de Microsoft i els seus associats. Les persones que formem Softcatal� no entenem que un projecte impulsat des de la Conselleria d'Universitats, Recerca i Societat de la Informaci� no hagi tingut en compte les universitats, no impliqui cap mena d'inversi� en recerca a Catalunya, i ni tant sols es plantegi la millora del teixit d'empreses tecnol�giques a la nostra societat. L�gicament, el govern del segon pa�s �s el govern que voldr�em tenir. Pots distribuir, enviar, copiar o citar aquest article sempre que no el modifiquis i no el facis servir amb finalitats comercials. Heu d'incloure sempre aquesta nota i l'adre�a web de http://www.softcatala.org amb un enlla�. _______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [EMAIL PROTECTED] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
