mireu qu� he descobert: http://www.compraencatala.org
personalment, a la secci� de vins hi
afegiria els Albet i Noya i els Can Feixes
el par�graf seg�ent �s tret de la
web.
fins ara,
�scar
Som a l'any 2002 i totes les empreses que venen els seus productes
en el mercat de consum configurat pels Pa�sos Catalans (Principat de Catalunya,
Pa�s Valenci�, Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra, Franja de Ponent i
l'Alguer), ja han de comen�ar a tenir ben clar que no poden continuar ignorant
l'exist�ncia de la llengua catalana a l'hora de fer l'etiquetatge dels seus
productes ni en qualsevol altra forma de comunicaci� comercial. S'ha de
considerar com un fet greu i escandal�s actuar com si el catal� no
exist�s...
... L�gicament, no estem parlant d'utilitzar el catal� en solitari,
ja que si s'escau, i en funci� dels mercats als quals vagi dirigit cada
producte, entenem que s'hi poden afegir altres lleng�es (castell�, portugu�s,
angl�s, franc�s, alemany, etc.).
En tot cas, per�, el catal� sempre hi ha
de ser, en primer lloc i en situaci� preferent, com a llengua pr�pia dels Pa�sos
Catalans, un mercat d'11 milions de potencials consumidors que comencen a exigir
els seus drets com a ciutadans lliures. Per tant, a partir d'ara, i de forma
progressiva, els membres de les entitats impulsores de l'Organitzaci� de
Consumidors i Usuaris en Llengua Catalana fomentarem la compra exclusiva
d'aquells productes que incorporin el catal� a l'etiquetatge i a la publicitat,
i promourem un boicot actiu a aquelles empreses i productes que no compleixin
amb aquests m�nims ling��stics.
En un mercat amb un gran igualtat de
qualitats i preus, la pres�ncia o no de la llengua catalana ser�, cada cop m�s,
un element decisiu en l'elecci� de la compra. Aquesta primera llista de compra
s'anir� actualitzant i difonent progressivament.
Nom�s demanem el mateix
que ja estan fent, des de fa anys i amb total normalitat, els/les empresaris/es
de tots els pa�sos d'Europa que encara tenen menys parlants amb llengua pr�pia
que nosaltres: Gr�cia (10,6 milions), Hongria (10,5), Tx�quia (10,3), Su�cia
(9,3), Bulg�ria (8,3), Eslov�quia (5,4), Dinamarca (5,2), Finl�ndia (5,1),
Litu�nia (3,7), Let�nia (2,4), Eslov�nia (2,0), Est�nia (1,4) i Malta (0,4).
Nom�s cal entrar en qualsevol supermercat d'aquests pa�sos per
comprovar-ho.
El catal� �s la 7a llengua d'Europa, nom�s superada en
nombre de parlants per l'alemany, el franc�s, l'angl�s, l'itali�, l'espanyol i
l'holand�s. Cal acabar, d'una vegada per totes, amb aquella idea tant
provinciana de que el catal� nom�s serveix per parlar-lo a casa i en determinats
�mbits. El catal�, com totes les lleng�es del m�n, serveix per a tots els �mbits
i usos de la nostra vida.
