----- Original Message -----
From: "Carles Pina i Estany" <[EMAIL PROTECTED]>

> Avui "discutint" amb un amic un deia que la tarima �s com el parquet per�
> amb "taules" grans.
>
> �s a dir, que el parquet �s quant ho posen fusta a fusta, i la tarima quan
> ve el que ho posa ja amb "blocs" fets (i que el m�tode d'enganxar �s
> diferent).
>
> Alg� ho pot confirmar/desmentir aix�? he buscat al diccionari i nom�s posa
> que la tarima �s quant �s per elevar coses (la tarima dels professors)
> per� no amb aquest significat.


El parquet �s parquet: un paviment de fusta.

N'hi ha de diversos tipus:
sobre rastrells (el cl�ssic)
encolat (t� acabat de fusta per� �s r�gid com una rajola)
flotant (va totalment recolzat sobre la base per� sense encolar)

El sobre rastrells �s car i requereix un gruix considerable, pel que gaireb�
no s'utilitza. Si no es posa ja d'entrada �s molt complicat posar-lo a
posteriori.
Necessita cura i es mou molt ja que a l'haver-hi tant gruix de fusta les
variacions de temperatura i humitat l'afecten de seguida i la gent se'n
cansa.

L'encolat va ser un invent per fer veure que tenies parquet per� sense
gastar-te la pasta d'un parquet de veritat: s�n peces com rajoles (30x30 cm)
que s'encolen directament sobre el paviment existent (generalment un
terratzo). Abans d'inventar el parquet flotant era el que s'utilitzava quan
la gent "es posava parquet". Clar que nom�s t� a veure amb el parquet de
veritat l'aspecte superficial, per� a l'estar encolat sobre una base r�gida
tamb� �s r�gid.
Digu�ssim que t� la pinta de fusta per� que ni es mou ni �s el�stic.

Finalment tenim el sistema flotant, que �s el que tu dius "de blocs fets":
peces encadellades de 240 cm x 20 cm encolades entre si per� recolzades
sobre una l�mina d'escuma.
Aquest sistema recupera en part la flexibilitat del parquet cl�ssic per� �s
m�s estable a les variacions de temperatura i humitat, t� menys gruix i al
ser multicapa permet que nom�s sigui fusta bona la part que es veu (des de 2
a 10 mm depenent de la qualitat).
A m�s, al venir ja amb l'acabat de f�brica t'estalvies de polir-lo i
envernissar-lo-lo, que �s el que la gent temia.
Pr�cticament �s l'�nic sistema que s'utilitza actualment, des del "pergo"
que s�n les lames aquestes amb un pl�stic que imita fusta al damunt (i per
tant no es pot polir) fins als m�s bons que porten 10 mm de fusta de
macissa.

La tarima no �s res.
M'explico: aix� de tarima es fa servir en principi per a designar aquest
�ltim tipus de parquet (el que va recolzat sobre el paviment), per� hi ha
qui li diu tarima al pergo per diferenciar-lo del de fusta de veritat, qui
li diu tarima al de fusta per diferenciar-lo del pergo i qui li diu tarima
al flotant per diferenciar-lo del que va sobre rastrells.
En fi, que si et diuen que hi ha un parquet "de tarima" m�s val que
desconfi�s i preguntis "tarima de quina?".

Per �ltim un comentari:
aqu� estem acostumats als paviments r�gids i quan notem que el terra cruix o
es mou ens posem nerviosos... per no parlar de les ratllades! ;)
Ens (?) agrada tenir el parquet llis i brillant com si fos un terratzo quan
la gr�cia de la fusta �s que est� viva, t� les seves manies i va una mica a
la seva bola. Als palaus europeus hi ha uns parquets impressionants i
precisament la gr�cia �s que han anat envellint amb la resta de l'edifici:
enfosquint-se, quedant marcats als punts m�s de pas, etc.
�s com uns texans: si s�n de qualitat s�n millors quan s�n vells que quan
s�n nous. Si pel contrari s�n de mala qualitat, als 4 dies fan f�stic.

Espero no haver-te embolicat gaire.


Albert Que
-----------------

_______________________________________________
llista de correu de l'Internauta
[EMAIL PROTECTED]
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta

Respondre per correu electrònic a