> article enviat per L'Esprai i tradu�t al catal� per ANNA] > MANICOMI, per Eduardo Galeano > > Temps de la por. Viu el m�n en estat de terror, i el terror es > disfressa: diu ser obra de Saddam Hussein, un actor ja cansat > de tant de treballar d'enemic, o d'Osama Bin Laden, "asustador" > professional. > > Per� el verdader autor del p�nic planetari s'anomena Mercat. > Aquest senyor no t� res a veure amb l'entranyable lloc del barri > on un acudeix a la recerca de fruites i verdures. �s un totpoder�s > terrorista sense rostre, que est� en totes parts, com a D�u, i creu > ser, com a D�u, etern. Els seus nombrosos int�rprets anuncien: "El > Mercat est� nervi�s", i adverteixen: "No cal irritar al Mercat". > > El seu frond�s promptuari criminal el fa temible. S'ha passat la > vida robant menjar, assassinant ocupacions, segrestant pa�sos i > fabricant guerres. > > Per a vendre les seues guerres, el Mercat sembra por. I la por crea > clima. La televisi� s'ocupa que les torres de Nova York tornen a > ensorrar-se tots els dies. Qu� va quedar del p�nic a l'�ntrax? > No sols una investigaci� oficial, que poc o res va esbrinar sobre > aquelles cartes mortals: tamb� va quedar un espectacular augment del > pressupost militar dels Estats Units. I la milionada que aqueix pa�s > destina a la ind�stria de la mort no �s cosa de per riure. A penes un > mes i mig d'aqueixes despeses bastaria per a acabar amb la mis�ria en > el m�n, si no menteixen els nombres de Nacions Unides. > > Cada vegada que el Mercat d�na l'ordre, la llum roja de l'alarma > parpelleja en el perillos�metre, la m�quina que converteix tota > sospita en evid�ncia. Les guerres preventives maten pels dubtes, no > per les proves. Ara li toca a Iraq. Una altra vegada aqueix castigat > pa�s ha sigut condemnat. Els morts sabran comprendre: Iraq cont� la > segona reserva mundial de petroli, que �s just el que el Mercat camina > necessitant per a assegurar combustible al balafiament de la societat > de consum. > > Espill, espillet: qui �s el m�s temut? Les pot�ncies imperials > monopolitzen, per dret natural, les armes de destrucci� massiva. > > En temps de la conquesta d'Am�rica, mentre naixia aix� que > ara diuen Mercat global, la verola i la grip van matar molts m�s > ind�genes que l'espasa i l'arcab�s. La reeixida invasi� europea va > tenir molt que agrair als bacteris i els virus. Segles despr�s, > aqueixos aliats providencials es van convertir en armes de guerra, en > mans de les grans pot�ncies. Un grapat de pa�sos monopolitza els > arsenals biol�gics. Fa un parell de d�cades, Estats Units va permetre > que Saddam Hussein llanc�s bombes d'epid�mies contra els kurds, quan > ell era un malcriat d'Occident i els kurds tenien mala premsa, per� > aqueixes armes bacteriol�giques havien sigut fetes amb ceps comprats > a una empresa de Rockville, en Maryland. > > En mat�ria militar, com en tot les altres, el Mercat predica la > llibertat, per� la compet�ncia no li agrada ni un poquet. L'oferta se > concentra en mans de pocs, en nom de la seguretat universal. Saddam > Hussein fica molt de por. Tremola el m�n. Tremenda amena�a: Iraq > podria tornar a usar armes bacteriol�giques i, molt m�s greu encara, > alguna vegada podria arribar a tenir armes nuclears. La humanitat no > pot permetre aqueix perill, proclama el perill�s president de l'�nic > pa�s que ha usat armes nuclears per a assassinar poblaci� civil. > Haur� sigut Iraq qui va exterminar els vells, dones i xiquets de > Hiroshima i Nagasaki? > > Paisatge del nou mil�lenni: > Gent que no sap si dem� trobar� qu� menjar, o si se quedar� sense > sostre, o com far� per a sobreviure si se malalta o sofreix un > accident; gent que no sap si dem� perdr� l'ocupaci�, o si ser� > obligada a treballar el doble a canvi de la meitat, o si la seua > jubilaci� ser� devorada pels llops de la Bolsa o pels ratolins de la > inflaci�; ciutadans que no saben si dem� seran assaltats a la volta > del cant�, o si els desvalisaran la casa, o si algun desesperat els > ficar� un ganivet a la panxa; llauradors que no saben si dem� tindran > terra que treballar i pescadors que no saben si trobaran rius o mars > no enverinats encara; persones i pa�sos que no saben com faran dem� > per a pagar els seus deutes multiplicats per la usura. Seran obres > Del Qaeda aquests terrors quotidians? > > L'economia comet atemptats que no ixen en els diaris: cada minut mata > de fam a 12 xiquets. En l'organitzaci� terrorista del m�n, que el > poder militar custodia, hi ha mil milions de famolencs cr�nics i 600 > milions de grossos. > > Moneda forta, vida fr�gil: l'Equador i El Salvador han adoptat el > d�lar com a moneda nacional, per� la poblaci� fuig. Mai aqueixos > pa�sos havien produ�t tanta pobresa i tants emigrants. La venda > de carn humana a l'estranger genera desarrelament, tristesa i > divises. Els equatorians obligats a buscar treball en una altra part > han enviat al seu pa�s, en 2001, una quantitat de diners que supera > la suma de les exportacions de banana, gambeta, tonyina, caf� i > cacau. > > Tamb� Uruguai i Argentina expulsen els seus fills joves. Els > emigrants, n�ts d'immigrants, deixen a les seues espatlles fam�lies > destrossades i mem�ries que dolen. "Doctor, em van trencar l'�nima": > en quin hospital se cura aix�? A Argentina, un concurs de televisi� > ofereix, cada dia, el premi m�s cobejat: un ocupaci�. Les cues s�n > llarg�ssimes. El programa elegeix els candidats, i el p�blic vota. > Aconsegueix treball el que m�s ll�grimes vessa i m�s ll�grimes > arranca. > > Sony Pictures est� venent la reeixida f�rmula en tot el m�n. > > Qu� ocupaci�? El que vinga. Per quant? Pel que siga i com siga. La > desesperaci� de qu� busquen treball, i l'angoixa dels que temen > perdre'l, obliguen a acceptar l'inacceptable. En tot el m�n > s'imposa "el model Wal-Mart". L'empresa n�mero u dels Estats Units > prohibeix els sindicats i estira els horaris sense pagar hores > extres. El Mercat exporta el seu lucratiu exemple. Com m�s dolguts > estan els pa�sos, m�s f�cil resulta convertir el dret laboral en > paper mullat. > > I m�s f�cil resulta, tamb�, sacrificar altres drets. Els pap�s del > caos venen l'ordre. La pobresa i la desocupaci� multipliquen la > delinq��ncia, que difon el p�nic, i en aqueix caldo de cultiu floreix > el pitjor. Els militars argentins, que molt saben de crims, estan > sent invitats a combatre el crim: que vinguen a salvar-nos de la > delinq��ncia, clama a crits Carlos Menem, un funcionari del Mercat > que de delinq��ncia sap molt perqu� la va exercir com ning� quan fue > president. > > Costs baix�ssims, guanys mil, controls zero: un vaixell petrolier es > partix per la meitat i la mort�fera marea negra ataca les costes de > Gal�cia i m�s enll�. > > El negoci m�s rendible del m�n genera fortunes i > desastres "naturals". Els gasos verinosos que el petroli tira a > l'aire s�n la causa principal del forat de l'oz�, que ja t� la > grand�ria d'Estats Units, i de la bogeria del clima. A Eti�pia i en > altres pa�sos africans la sequera est� condemnant a milions de > persones a la pitjor fam dels �ltims 20 anys, mentre Alemanya i > altres pa�sos europeus v�nen de sofrir inundacions que han sigut la > pitjor cat�strofe de l'�ltim mig segle. > > A m�s, el petroli genera guerres. Pobre Iraq. > > > > Pitjor que l'opressi� �s el renunciament. > L'espectacle d'un poble ajupit �s molt m�s trist que > el d'un poble oprimit. Quan s'ha renunciat, l'opressi� cessa, perqu� > no hi ha res a oprimir. Viure oprimit, �s una dolorosa manera de > viure. Renunciar, emmotllar-se, �s una vergonyosa manera de morir". > _______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [EMAIL PROTECTED] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
