|
EDITORIAL
Un tancament injustificable Tancar un diari �s un fet grav�ssim. A tot Europa, despr�s de la Segona Guerra Mundial, no hi ha cap precedent. A Espanya, l'Audi�ncia Nacional va decidir l'any 1998 clausurar-ne un -l'Egin-, fet des d'una �ptica abertzale i que sempre havia estat presumptament vinculat a l'organitzaci� terrorista ETA. Per� al final el cas va ser sobresegut i l'empresa propiet�ria va obtenir de nou el perm�s per editar-lo. El m�xim delicte que se li va poder atribuir van ser algunes irregularitats fiscals. Com que en aquell moment una part d'aquella mateixa empresa i un grup dels seus treballadors ja havien tret al carrer una nova cap�alera -Gara-, les conseq��ncies d'una acci� "preventiva" van ser irreparables. En el cas d'un diari, �s obvi que faltar durant setmanes -o mesos- a la cita amb els lectors equival a condemnar-lo al tancament definitiu. Quan l'Audi�ncia va decidir la clausura d'Egin les cr�tiques -fins i tot les apel�lacions a la llibertat d'expressi�- van ser molt matisades. Hi havia hagut prou indicis, durant anys, d'una llarga coincid�ncia -si m�s no, ideol�gica- de la l�nia editorial del rotatiu amb l'estrat�gia i les actuacions d'ETA. Per�, malgrat aix�, encara en aquells moments hi va haver veus discrepants -paradoxalment des de la premsa madrilenya m�s af� al Partit Popular- que van exigir que es diferenci�s entre les accions presumptament delictives d'alguns dels professionals que hi treballaven i el mitj� period�stic com a tal. Aquesta distinci� -professionals i mitj� period�stic- �s clau. Mantenir-la garanteix un dels drets b�sics en un Estat de dret: el de la llibertat d'expressi� i d'opini�. El cas d'Euskaldunon Egunkaria �s molt m�s greu. El precintament que ha decidit el magistrat Juan del Olmo tamb� pot causar un mal irremeiable. I es pot considerar, excessiu, des de qualsevol punt de vista. En primer lloc, perqu�, ni de bon tros, la seva l�nia editorial es pot identificar amb els plantejaments -ideol�gics o d'estrat�gia violenta- pret�rits o actuals de l'organitzaci� terrorista ETA. En segon lloc, perqu� Egunkaria �s l'�nic diari que es publica en llengua basca. I, finalment, perqu� interpreta els fets i la realitat des d'una opci� que ara, senzillament, queda sense veu. Com s'explica en una nota que ahir va subscriure aquest diari -juntament amb El Peri�dico, El Punt, Regi� 7, El 9 Nou, El 9 Diari Esportiu, El Segre, Diari de Balears i Vilaweb-, "el tancament d'un mitj� de comunicaci� produeix un mal irreparable a la democr�cia, perqu� la pluralitat informativa i d'opini� �s un element clau per l'exist�ncia d'un pa�s lliure". Per� �s que, a m�s, l'operaci� de la Gu�rdia Civil, a inst�ncia de l'Audi�ncia Nacional, no ha suposat nom�s el precintament del diari Egunkaria. Entre els detinguts, a m�s del director i l'editor d'aquest rotatiu -Martxelo Otamendi i I�aki Uria-, hi ha tamb� Juan Mari Torrealdai, director de la revista Jakin -que s'edita de manera ininterrompuda des del 1956, amb l'excepci� del per�ode compr�s entre 1968 i 1975, quan va ser clausurada-, i Pello Zubiria, director adjunt del setmanari, tamb� en llengua basca, Argia. Un altre dels detinguts, Xabier Oleaga, �s l'actual responsable de comunicaci� de la Federaci� d'Ikastoles. La seu d'aquesta entitat a Sant Sebasti� va ser igualment escorcollada ahir. Tots ells han estat o estan relacionats amb l'empresa editora Egunkaria, per� s�n tamb� responsables d'altres mitjans escrits. Els motius que han impulsat el magistrat Del Olmo a activar una operaci� semblant deuen estar ben justificats, per� els tancaments que se'n poden derivar afecten el nervi central de la informaci� i l'edici� en llengua basca. En aquesta l�nia, ahir Joseba Egibar, portaveu del PNB, va afirmar que el tancament d'Egunkaria tindr� "un efecte demolidor contra el m�n de l'euskera". Ahir Jaime Mayor Oreja va atacar el govern de Juan Jos� Ibarretxe per haver concedit ajudes p�bliques a un diari "quan la just�cia diu que t� clares connexions amb una organitzaci� terrorista". D'entrada, la just�cia encara no ha dit res definitiu. I Mayor Oreja torna a obviar de manera descarada la presumpci� d'innoc�ncia. El govern de Vit�ria concedeix ajudes a l'edici� en llengua basca. Criticar aquesta opci� vol dir posar sota el paraigua de la sospita tot el m�n euskaldun. Tamb� el ministre d'Interior, �ngel Acebes, va afirmar que l'operaci� policial d'ahir s'ha fet "en defensa de la cultura basca, del seu pensament i de l'expressi� de la seva llengua en llibertat". El ministre haur� d'explicar, si aquestes mesures continuen, qui quedar� d'aqu� a poc a Euskadi que pugui expressar-se en basc i en llibertat. |
