TORTURES
He tornat a sentir les veus d'antany. Ho confesso. He fet tot el possible per oblidar-les i actuar com si res d'all� que va succeir hagu�s passat realment. Es un mecanisme de superviv�ncia i una forma d'oblidar que vaig viure l'horror i que me'l vaig empassar sencer. Es aix�. Tenia s�ndrome d'estocolom. Si m'estava passant a mi �s que potser m'ho mereixia perqu� en el fons, si havia caigut, devia ser culpable. Per� he tornar a sentir les veus d'antany. La bossa al cap, els cops per tot el cos, les ganes de morir i la impunitat d'aquells uniformats que em van destruir per dins i per fora. He esperat que es morissin de c�ncer o d'accident. No els desitjo res millor. Per� no ha servit de gaire. Ells continuen, feli�os i satisfets, torturant la gent amb la per�cia de sempre. I he sentit les veus d'antany: els seus insults i els plors de la gent, els crits esquin�ats de les v�ctimes, tancada en celes estretes i fosques esperant el seg�ent interrogatori. I no puc callar m�s. Perqu� he callat massa. I el meu silenci, ara mateix, seria redoblar la meva complicitat amb uns malparits que no mereixen un lloc entre els vius. He sentit les veus d'antany, fa tot just poques hores. Els detinguts de l'Egunkaria a qui ofegaven amb bosses de pl�stic, els ciutadans que eren apallissats a les depend�ncies de la Guardia Civil i aquell home que, arribat al l�mit de l'horror, intenta su�cidar-se. I s� que �s veritat. Pura, crua, aterradora veritat. Ara com fa deu anys. Jo he vist l'horror, estrany al meu propi cos, mentre el matxucaven a base de b� i es divertien fent-me passar uns agulla pel bra� simulant la sessi� d'electroxocs que vindria despr�s. Sempre que no cant�s, �s clar. Recordo com m'ofegaven, cada cop una mica m�s, fins al punt de perdre el sentit i caure a terra. Com m'aixecaven a �sties. I com seguien pegant-me amb guies telef�niques. I no han canviat. S�n els mateixos senyors que viuen i treballen a la caserna de la Guardia Civil del meu barri, ve�ns de casa, que em van mirar a la cara i em van dir que si els denunciava em pelarien. Ells em van acompanyar a Madrid per torturar-me a plaer a la seu central de Guzm�n el Bueno. I �s ben cert: Em van clavar la por al cos. Van v�ncer la meva resist�ncia i em vaig deixar morir. Ells eren deus inclements que es permetien, un dia de juliol de 1992, convertir-me en una desferra humana. I em van omplir de por i vaig preferir plegar de viure abans que seguir l'interrogatori. Per� ja saben el que es fan. Ni un cordill de sabata et deixen per por que t'intentis estrangular. I l'�nic que et queda es llen�ar-te contra la paret i menjar-te una grapa i esperar que et facis prou mal per evitar que ells te'n facin encara m�s. I he sentit les veus del passat ara, en aquest present que em torna, de nou, als replecs de la mem�ria. All� on vaig estar, als soterranis de l'infern, indefens a les seves mans, exposat a una degradaci� que cap home hauria de con�ixer . I tot s'ha fet real ara que escolto per la r�dio que un ciutad� basc ha intentat su�cidar-se perqu� ja no podia m�s. I jo no puc m�s. I vull v�ncer la por. Que tornin, que em prenguin de nou, que m'apallissin sense remissi� i que no els pugui escopir a la cara i recordar-los que no em podran v�ncer. Em van v�ncer. Es dolor�s recon�ixer-ho. Es el seu triomf. La confessi� que firmes contra la teva voluntat i que refutes davant un jutge que nom�s fa cas de les declaracions extretes sota tortura, que com saben tots els inquisidors �s el cam� per arribar a la veritat. No et recomposes f�cilment. T'han vinclat l'�nima i t'han arru�nat la vida. Res m�s f�cil. Despr�s ja nom�s resta el terror que et queda a dintre i no se'n va mai. I saps que la impunitat �s absoluta, que ning� et creur�, que ets un terrorista i que t'ho inventes tot. Com que tots declarem tortures, tots mentin. L'axioma, justament, �s el contrari. No s�c un cas apart. Tots passen per la piconadora en una festival de vexaci� inhumana que la Guardia Civil aplica a tots els acusats de terrorisme. No vaig tenir ni tan sols el m�rit de ser l'excepci� a cap regla. I no era res personal. Per� per mi si que ho era. I no els perdonava, per� em resignava. No pagaran el seu crim. Res no els passar�. Seguiran fent mal perqu� el PP, el govern i les seves clavegueres, considera que la tortura �s la millor forma d'extreure una confessi� i de sembrar el p�nic entre el personal sabent que gaudiran, de passada, de l'encobriment informatiu car sempre hi haur� sicaris disposats a negar l'evid�ncia. Per� no puc m�s. He escoltat les veus d'abans. I l'Egunkaria m'ha recordat que tinc el deure de parlar. Que l'estat policial, la maquin�ria del terror i la mascarada democr�tica han guanyat la partida. Que Franco i els vencedors de la guerra marquen les seves v�ctimes en nom de la creuada antiterrorista. I aix� ho dic jo. A qui vulgui escoltar-me. Ells em van torturar a mi i a desenes de catalans l'estiu de 1992. Ho han tornat a fer el 2003 amb els detinguts de l'Egunkaria per� ho han seguit fent cada dia de la seva vida. I si per ser etarres s'ho mereixien, aclariu-m'ho i legalitzem la tortura. No siguem m�s hip�crites. Prediqueu-ho als quatre vents i feu feli� l'Espanya racial. Per� jo no vull callar m�s. He sentit les veus d'antany i crido el crit que em pertoca: Basta ya!. I els asseguro que tinc la por al cos. Por a que em vinguin a buscar de nou. Por de topar-me'ls una nit i no poder defensar-me'n. Por que tot torni a passar i estar sol. Indefens. Perqu� aquest article el llegiran. I la veritat �s l'�nic que no suporten. Creguin-me. Oriol Mall�. _______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [EMAIL PROTECTED] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
