Hola llistaires!!, un resum d'un article de l'excel.lent revista sapiens. Despr�s diran que el futbol nom�s �s un esport.
ARTICLE S�PIENS. Santiago Bernabeu. Un president del Madrid en l�ocupaci� franquista de Catalunya nes del Reial Madrid sense cap mena d�oposici�. Era un home popular per als seus seguidors i un fidel servent del pensament franquista. Futbol i pol�tica remeten a un home aplaudit i criticat en la mateixa mesura, en funci� del color en qu� es veuen les coses. Del color esportiu i del color pol�tic. Bernab�u va morir l�any 1978. Deixava enrere una infinitat d�an�cdotes recollides en centenars d�entrevistes period�stiques. Sense cap mena de dubte, tamb� deixava el seu club de sempre en una posici� destacada del panorama futbol�stic mundial, tot i que el Reial Madrid hauria d�arrossegar sempre m�s l�etiqueta d��equip del r�gim� per presumptes favors dels estaments oficials cap a una instituci� que entre 1955 i 1967 don� sis copes d�Europa a l�Espanya Una, Grande y Libre. Per� Bernab�u s�endugu� a la tomba un afer poc esclarit i comentat, la seva participaci� en la Guerra Civil espanyola, al costat dels guanyadors, el b�ndol nacional. �s un tema que no va comentar gaireb� mai en p�blic i rarament en privat. Ho considerava com un record del passat que no valia la pena ni rememorar. El mes de setembre de 1976, la revista Posible entrevistava el m�xim dirigent del Reial Madrid. En un moment determinat, el periodista li deix� anar: ��D�nde pas� la guerra?� I Bernab�u respongu�: �No me gusta hablar de eso. No quiero decir nada�. L�entrevistador insist� amb un �Si no quiere...�, i Bernab�u, enfurismat, li etzib�: �No, no quiero, y si publica algo, voy y le mato�.[...] un soldat de 42 anys Bernab�u vol fugir de Madrid a fi d�incorporar-se a l�Espanya de Franco. T� els ulls posats en Sant Sebasti�, que des de mitjan 1937 �s en mans de les forces rebels. Per a fer-ho, aprofita l�amistat que mant� amb l�ambaixador espanyol a Par�s, el republic� Luis Araquist�in, que intercedeix perqu� Bernab�u viatgi sense problemes al Pa�s Basc en canvi que un combatent republic� ho pugui fer a Madrid. L�exdirectiu i futur president del Madrid ho t� clar: vol ajudar activament a accelerar la vict�ria dels nacionals, dels seus. La seva edat, 42 anys, fora de qualsevol lleva, no �s un problema. Decideix allistar-se com a voluntari a la Divisi�n 150 del cos d�ex�rcit de Navarra, que dirigeix el general Agust�n Mu�oz Grandes. Les raons s�n purament pol�tiques, si recuperem unes paraules de Bernab�u en una entrevista concedida al periodista Juli� Garcia Candau uns mesos abans de la mort de Franco: �En la guerra fui voluntario contra el comunismo y ahora tambi�n lo ser�a a pesar de la edad�. [...] Al maig Bernab�u �s enviat a Bielsa, a la prov�ncia d�Osca, molt a prop de la frontera francesa i de Catalunya amb l�objectiu d�acabar amb la resist�ncia de l�ex�rcit republic� en aquesta zona estrat�gica. A Bielsa, l�avan� de la 150 Divisi�n i altres unitats franquistes deixa en una situaci� irremeiable la 43 Divisi� republicana, a�llada contra la frontera francesa. A mitjan maig de 1938, els soldats franquistes ataquen amb molta for�a. Un d�ells �s Santiago Bernab�u. Enmig de grans temporals i patint nombroses baixes, la 43 Divisi� es rendeix el 16 de juny i es replega cap a Fran�a pels camins de la muntanya, mentre Bernab�u i la 150 Divisi�n Marroqu� torna a posar els ulls a Catalunya. L�actuaci� de Bernab�u a Bielsa li valdr� la Medalla de Campanya, segons se li notifica el 30 d�agost de 1939; �s a dir, quatre mesos despr�s d�acabar la guerra. No ser� l��nica condecoraci� que rebr� el president del Reial Madrid. L�any 1939, el caporal Bernab�u tornar� a Madrid amb la Creu del M�rit Militar i la Creu de Guerra. [...] La 150 Divisi�n Marroqu� �s formada b�sicament per homes sense escr�pols, mercenaris marroquins, feixistes exaltats que transformen el concepte d�ocupaci� militar pel de barb�rie. Van ser molts els casos d�assassinats, tortures, violacions, mutilacions, pallisses, intimidaci� i altres salvatjades protagonitzades pels homes d�aquesta divisi� franquista. [...] A l�Arxiu Militar d��vila es troben documents on s�informa, amb tot detall, de l�avan� de les tropes. �Hasta el 15 de enero, la acci�n de la Divisi�n no es muy intensa por dificultarlo las nieblas persistentes que impiden toda visibilidad, pero a pesar de ello se conquista todo el cordal de Montmagastre, Torraxa y se establece una Agrupaci�n de Infanteria en el macizo de Brial� para iniciar un doble ataque por Gualter y Castell para ocupar Pons y establecer una amplia cabeza de puente al Sur del Segre�. La nit del 17 al 18 de gener, la divisi� de Bernab�u ocupa Ponts. L�endem�, �continua la acci�n ofensiva de la Divisi�n, que abandonando la carretera de Pons a Solsona se lanza por las alturas situadas al Este de la misma�. Bernab�u rememor� la conquesta de Catalunya com una q�esti� personal. En una entrevista al diari As, l�any 1974, explica una conversa mantinguda amb el ministre d�Informaci� i Turisme Alfredo S�nchez Bella: �Le dec�a yo a S�nchez Bella: cada vez que tom�bamos un pueblo de L�rida, las mujeres nos miraban desde detr�s de las cortinas y las persianas y los ancianos se asomaban a los balcones y lloraban desesperados. Cuando un anciano llora de odio es que un pueblo no tiene remedio�. En aquest punt cal fer �mfasi a una de les aut�ntiques f�bies de Bernab�u: el que ell anomenava �regionalismos� catal� i basc. En contra, sempre va estar conven�ut que els castellans de la Meseta eren una mena de ra�a superior: �Los castellanos, seg�n la historia, son los espa�oles m�s cojonudos y m�s completos. Los de la Meseta, moldeados por el fr�o y el calor, fueron lo suficientemente recios para imponerse en todos los sentidos a los dem�s, a las otras regiones. Castilla impuso su idioma en el mundo entero y en ella nacieron todas las gestas e ideas que hicieron grande, en su d�a, a Espa�a�. [...] [Continua a la versi� paper] [F�rum] A la Hiperenciclop�dia: �"Real Madrid Club de F�tbol" _______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [EMAIL PROTECTED] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
