A les 03:20 28/03/03 +0100, ferran m'has escrit,
Doncs aix� que l'altre dia avorrit com estava -que estic sempre- que em truca
un senyor i que em diu que agafem un globus. Jo que li dic que no, que la nit
abans ja havia agafat un bon globus i en tenia prou, doncs ell que insisteix i
en un prat de Queralbs comencem a bufar i a bufar, i collons el tiu portava un
globus de deb�. Era enorme aquella cosa. I aquella cosa que s'infla i que es
posa de peu i que duia una cistella de v�met d'aquestes de bolets per� un xic
m�s gran, i ens posem a dintre, i semblem bolets, i ell comen�a a donar foc i
foc i que all� s'enlaira i puja i puja i puja. I la Terra es fa petita i petita.
De seguida est�vem m�s alts que el Puigmal, quines vistes all� penjats al cel.
S'hi veia la Vall de N�ria i la de Coma de Vaca i les Gorges del Fresser i les
Roques de Totlomon, a l'altre banda La Cerdanya per� tamb� el Cad� i fent pinya
al Cad�, el Pedraforca. El poble de Queralbs de tant petit com havia quedat em
va fer por que desaparegu�s, el senyor em va dir que no m'amoin�s, encara que no
el vei�s, el poble seguia als peus. S'ha de dir que en aquest itinerari el
senyor, que ara era el senyor conductor, no tenia molt clar cap a on anir�em, a
mi tant m'hi feia, per� quan alg� li preguntava ell deia:
-anem cap al cel, que no ho veus?
I al cel ens trob�vem. Vaig estar tocant el cel que tenia tot al meu voltant,
fins i tot vaig tancar el puny, per� no vaig sentir res d'especial. De seguida
vam agafar la C-17, per� no per carretera, que era ara un fil massa prim,
primer el Fresser i des de Ripoll, el Ter, eren els fils que segu�em. El vent
era el conductor. I el senyor conductor no se ben be que feia, per� que all�
encara hi era. Foc i m�s foc, aquesta era la seva feina. Una mica ja anava b�
per que feia una mica de fred, per� em sembla que el senyor era molt fredolic,
per que no parava i seguia amb el foc i el foc.
I nosaltres que vam comen�ar a baixar i baixar, que encara que mai no ho hagi
ent�s, de viatjar cap el sud la gent li diu baixar, per� nosaltres no baix�vem
sempre �rem all� amunt, per� cap al sud. I Montserrat al fons, i el m�n que
petit que �s.
Despr�s vam arribar a un lloc on els habitants frueixen molt dels n�vols, per�
sempre volen tocar de peus a terra. �s per aix� que sempre que poden, mentre la
gent dorm, col�loquen un n�vol al seu voltant i amb uns fils el fan baixar, cap
baix -no cap al sud- fins que el n�vol arriba als seus peus. Despr�s, i sempre
seguint el mateix ritual, fan sonar els despertadors, i un senyor a la r�dio diu
:
-aquest mat�, s'ha llevat amb boira. -I tothom s'aixeca dels llits i tothom �s
tant feli�. I tothom que vol anar a la feina. Dem� ho repetiran. I els de la
ciutat, aix� creuen que s�n uns sants, i que, per aix�, diuen, tenen el cel a la
seva terra. Per� s'obliden del sol.
I doncs, continuant, all� on es trob�vem, que es veia com si el terra fos cot�.
I el senyor conductor va dir que se'ns havia acabat el viatge, que ell vol veure
terra i no cot�. I el v�met que baixa i baixa i baixa, i passem per un n�vol, i
tot es fa blanc, i continuem baixant i apareixen unes cases creixent i creixent.
I res, que ens trob�vem a Torell�, que era all� on comen�ava el cot� i els fils
que el lligaven a terra, i com que ten�em molta gana ens vam posar a esmorzar.
Apa. Bonanit o bondia,
Ferran Volat i Bolet
_______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [EMAIL PROTECTED] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
_______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [EMAIL PROTECTED] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
