Els pa�sos que conformen el m�n s�n com galeres romanes, que fan una carrera cap a no se sap on.
En aquesta carrera, els EEUU fa molts anys que ens han agafat avantatge. Tenen la sort de tenir un vaixell m�s resistent que els altres (un continent que no pot ser atacat) i aix� els va permetre en un passat evitar els abordatges que totes les altres galeres hem patit durant el temps.
Donada la primera posici� que ocupen els EEUU en aquesta carrera que no va enlloc, les seves xarxes s�n les que recullen m�s peixos de totes. Els que els anem darrera no podem recollir tants peixos, tot i que en recullim prou, i els �ltims casi no tenen peixos per sobreviure.
Ara b�, mentre que a la nostra galera intentem que tothom remi i tothom pesqui, a la galera dels americans continuen flagelant als seus remadors. �s evident que aix� els produeix un millor resultat de cara a ser els primers a la carrera. En els temps passats els Egipcis van conseguir ser els primers de la carrera portant a l'extrem aquesta manera de fer.
Els seus tripulants no tenen metge gratu�t, no reben peixos quan no se'ls necessita per remar i no reben educaci� gratu�ta, de manera que els que remen no poden arribar mai a dirigir els altres i els que dirigeixen continuen dirigint generacions i generacions. No tenen sanitat p�blica, ni seguretat social, ni educaci� p�blica en condicions.
Aquesta carrera no t� final ni du enlloc. No hi ha cap premi per qui arribi primer, perqu� no hi ha meta. Sembla que, en comptes de continuar assegurant i ampliant la seva dist�ncia amb la resta, podria ser m�s l�gic que reduissin la marxa, no flagelessin a les seves classes remadores tant i es dediquessin a millorar la condici� de la gent de la seva pr�pia galera. Ens duen prou avantatge com perqu� els dem�s, tots els altres, reduim tamb� la nostra marxa, i millorem les nostres condicions de vida.
Ara b�, per molt que la carrera sigui desigual, i que els EEUU tinguin m�s peixos que ning� perqu� arriben abans, resulta que a les galeres (que cadasc� t� i que ning� va escollir), hi ha diferents coses que tothom necessita. Uns tenen blat, els altres caf� i uns altres tenen aigua. Constantment petites barques m�s r�pides que les galeres fan viatges d'una embarcaci� a l'altre per repartir aquests bens.
Tothom necessita d'aquests bens, sobretot de l'aigua.
I aquests bens s'acaben. Eren a les bodegues de les galeres quan vam arribar i s'estan acabant. Tots ho sabem i ning� fa res. Al contrari, ens dutxem i ens rentem les dents amb l'aigua que d'aqu� a trenta anys necessitarem per beure. Els gots que utilitzem perden aigua i anem fent. Els capitans dels nostres vaixells ens diuen que n'hi ha de sobre, i que quan s'acabi ja farem alguna cosa. I els votem. Perqu� som remers nosaltres, i preferim pensar que aix� �s veritat abans que escoltar els que estan a la bodega, que ens diuen que l'aigua s'est� acabant.
Qu� podem fer? Ara fa unes generacions uns quants vaixells van voler canviar la manera d'organitzar-se. Durant un temps tot va anar b�, per� despr�s es van descontrolar i el sistema es va degradar. Algunes d'aquelles galeres imponents s�n ara dels �ltims de la carrera. A tots ens fa por que a nosaltres ens pugui passar el mateix.
Jo, personalment, penso que el que hem de fer �s canviar el rumb. Oblidar la carrera pels peixos i centrar-nos en aprendre a viure de l'aigua de pluja. Caldr� fer mil reformes a la nostra organitzaci� interna. Haurem d'aprendre a rentar-nos amb aigua de mar, i haurem de canviar els nostres gots per no desaprofitar l'aigua de pluja. Tenim molta feina a fer i no gaire temps per fer-la.
Jo confio que canviant el rumb trobarem tamb� peixos.
Com a m�nim viurem feli�os mentre somniem que una altra galera �s possible, i no angoixats pensant que hem de remar m�s r�pids que els altres amb la por constant al cos que tots plegats no comencem a abordar-nos les galeres, uns perqu� necessiten els peixos que tenim nosaltres, i els altres perqu� necessiten l'aigua escasa que tenen uns.
Eduard Pert�i�ez i Juncosa
_______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [EMAIL PROTECTED] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
