Bon dia colla: M'ha semblat interessant. Es al AVUI, Divendres dia 23, secci� Di�leg.
Reproducci� del article en PDF a: http://www.avui.es/avui/diari/04/gen/23/pdf/04g23d19.pdf CiU i els signes del temps (Salvador Card�s i Ros) Al darrer article, sostenia que ERC no havia sabut o pogut explicar la decisi� del pacte de govern amb el PSC en coher�ncia amb el que havia deixat entendre abans de les eleccions. Per�, alhora, afirmava que la decisi� final, tot i el risc evident que comporta per als republicans, podia suposar un pas de gegant en la normalitzaci� de l'espai pol�tic catal�. Una normalitzaci� que significaria que, d'aqu� a quatre o vuit anys, hi hagu�s dues grans forces nacionals a dreta i esquerra (CiU i ERC), a m�s d'una petita ICV, probablement erosionada per haver estat al govern despr�s de recollir el vot m�s antisistema. A part, quedarien una dreta i una esquerra regionalistes (PP i PSC-PSOE) no pas irrellevants, per� menors. �s a dir, hi hauria un espai pol�tic propi encara m�s independent de l'espanyol. Ara b�, aquesta aposta d'ERC, qui sap si precipitada m�s per la necessitat imperiosa que pel c�lcul fred, deia, havia provocat una notable irritaci� en una part de l'electorat seu i de CiU que calia interpretar com la conseq��ncia d'una ruptura sentimental en el sobiranisme o nacionalisme (digueu-ne com vulgueu, ara no importa) a dreta i esquerra. �s cert que pol�ticament, ERC i CiU ja feia temps que se les tenien, per� fins ara havien pogut donar a entendre unes bones relacions d'amagat -no m'atreveixo a dir que ad�lteres i tot- i que exemplifiquen els vells xiuxiueigs que, a cau d'orella, asseguraven que "Pujol, en el fons, �s independentista" o que "Carod, amb qui s'ent�n b�, �s amb Pujol i no amb Maragall". Hi ha ruptures que saben greu, com les matrimonials dels amics i dins la fam�lia, que certament disgusten, per� que s'acaben acceptant resignadament si �s a fi de b�. Tanmateix, qui sembla que no s'ha adonat prou del que ha passat -si �s que realment ha passat el que jo veig, �s clar- �s CiU. Perqu�, si fins ara el principal eix del debat electoral era Catalunya-Espanya i el debat pol�tic dreta-esquerra era secundari, l'aposta d'ERC significa, si no la inversi� de la prioritat, com a m�nim, situar-los al mateix pla. De manera que si aix� funciona, i jo crec que funcionar�, CiU ja no podr� mantenir l'artifici de fer veure que representa el pa�s en exclusiva i que posa Catalunya per damunt de tot, com si no tingu�s una ideologia particular, ni un projecte de pa�s determinat, ni defens�s uns interessos millor que d'altres. No podem oblidar tan de pressa que durant tots aquests anys CiU ha estat una coalici� amb un discurs nacionalista trufat d'ambig�itats, amb una pr�ctica pol�tica resignadament regionalista i d'interessos econ�mics conservadors que nom�s la pol�tica social relativament avan�ada feta des de Benestar i Fam�lia ha pogut arribar a dissimular prou b�. La carta de presentaci�, �s cert, era l'exclusivitat d'una identificaci� amb el pa�s que el PSC, com he escrit tantes vegades, malgrat denunciar-la amb la m� dreta, amb l'esquerra li anava regalant de manera insistent i cega des del 1980. Per� aquesta identificaci�, utilitzada tamb� com a coartada per a tota mena de covardies nacionals, �s la que ara ha deixat de funcionar. Amb tot, i malgrat la irritaci� comprensible d'uns sectors populars per la nova frontera sentimental -ara utilitzada oportunistament per CiU per recuperar antics votants desenganyats-, la coalici� que ha estat vint-i-tres anys al govern hauria de ser capa� de llegir b� els signes del temps. No tinc informaci� de si hi ha gent de CiU que sigui prou clarivident per adonar-se de la magnitud del canvi, i si el que ara es veu no �s altra cosa que la rebequeria per haver quedat fora del govern. Per� si m'he de fiar dels missatges de Josep Antoni Duran i Lleida, que �s qui ara t� els seus dos mesos de gl�ria, diria que CiU actua per recuperar l'escenari anterior, que �s el que coneixen i els era c�mode. Deixo de banda la demag�gia pr�pia de tot per�ode electoral i puc ser anal�ticament ben�vol amb el fet que Duran i Lleida repeteixi els passos que tant ha criticat a ERC, comen�ant per l'esc�ndol que ell defensi, ara, l'equidist�ncia entre PP i PSOE. I fa riure que Duran substitueixi el "mans netes" d'ERC per un "mans lliures", sobre el qual gent m�s mal�vola que jo far� tota mena d'ironies. Fins i tot puc entendre -tot i que ho trobo d'una baixesa enorme- que ara digui que reconeix el frac�s dels acords entre PP i CiU, quan es va passar la campanya electoral tot just fa un mes insistint en la idea contr�ria. (I parlo de baixesa perqu� representa una desqualificaci� de l'estrat�gia de l'anterior govern de CiU, presidit per Pujol, q�esti� en qu� Duran i Lleida no t� les mans ni netes ni lliures per denunciar-la). Ara b�, per all� que no passo, all� que demostra que CiU no vol -o no pot- entendre la lli�� electoral del pacte de govern tripartit -o, com em deia l'altre dia un lector, de "trigovern sextapartit"- �s que recorri a l'esl�gan: "Ni dretes, ni esquerres: Catalunya!". Aix�, Duran, no ho pot dir. A aquestes al�ades de la pel�l�cula, la promiscu�tat pol�tica a Catalunya ja ha estat practicada per tothom i no s�n les crides a un nacionalisme immaculat el que pot conv�ncer un electorat que sap quin pa s'hi d�na. I si Duran creu que ha de basar la campanya a treure suc del disgust d'una part de l'electorat d'ERC, �s que a can CiU viuen a la in�pia. Potser s� que els cal m�s temps. Per� des del meu punt de vista, si Artur Mas ha sabut liderar un canvi a l'interior del partit que es pot qualificar de mod�lic i que li permet encarar una oposici� amb tranquil�litat, ara cal que tamb� lideri el canvi de discurs i d'instruments per mesurar el nou mapa de pa�s. Naturalment, no cal que CiU agraeixi a ERC cap gest -no m'he begut l'enteniment-, per� s� que hauria d'apreciar els avantatges que els republicans hagin deixat de voler cr�ixer a costa seva. L'espai del nacionalisme sobiranista moderat -si es vol, de centredreta- �s ara tot de CiU, i possiblement pot tornar a ser majoritari en vots. I el veritable servei que pot fer CiU a Catalunya i a ella mateixa �s el de facilitar la normalitat per la qual ERC ha apostat, o sigui, la de crear un espai nacional ampl�ssim amb dretes i esquerres, com a qualsevol pa�s del m�n, dedicant-se cadasc� a guardar b� la seva vinya i arribant a grans acords nacionals, com saben fer a Espanya el PP i el PSOE. La consigna "Ni dretes, ni esquerres: Catalunya!", no t� futur. Podia haver-ne tingut un govern que represent�s un "dretes i esquerres per Catalunya". Per� que CiU pretengui amagar ara els seus cognoms ideol�gics, �s una impostura que supera totes les que pugui denunciar dels seus rivals pol�tics. Convindria que CiU no perd�s de vista que aqu� sempre hem aconseguit avan�ar en la normalitat nacional inventant amb intel�lig�ncia una normalitat que ning� no ens d�na gratis. I un dels signes del temps que CiU hauria de saber llegir �s que ara ja no hi ha cap partit -cap, dic- que pugui dir el nom de Catalunya en va. �s a dir, que ja no en t� l'exclusiva. Salvador Card�s. Soci�leg [EMAIL PROTECTED] _______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [EMAIL PROTECTED] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
