|
L'ARTICLE DEL DIA // ORIOL BOHIGAS Arquitecte Els �ltims anys --i, sobretot, despr�s del terrible assassinat d'Ernest Lluch-- s'han multiplicat les protestes contra la viol�ncia i han sovintejat les reclamacions populars a favor del di�leg i contra la viol�ncia venjativa en la lluita antiterrorista. La majoria de ciutadans han escridassat els partits pol�tics que no volen acceptar els camins del di�leg, sobretot el PP, que n'�s el capdavanter, i els socialistes que li donen suports equ�vocs a trav�s de pactes que inclouen acords antinacionalistes. Per�, malgrat l'opini� a favor d'establir el di�leg amb ETA --un di�leg ferm i ben estructurat, amb la seguretat i els refor�os pol�- tics que facin falta-- cap pol�tic ni cap partit pol�tic, cap ciutad� responsable i representatiu ha fet un sol pas d'aproximaci� ni tan sols de tempteig. El primer que ho ha fet en tot aquest per�ode �s Josep-Llu�s Carod-Rovira. I davant d'aquest exemple ins�lit, heroic i patri�tic no podr�em tenir una altra reacci� que no fos l'agra�ment i l'admiraci�. �s un gest d'alt�ssim valor, un exemple que hauria d'avergonyir els partits i els pol�tics que, per in�pcia o per males intencions, no surten dels seus cercles sectaris, reaccionaris i desp�tics. �Moltes gr�cies, Carod! Per� quan semblava evident que tot el pa�s s'havia d'aixecar en homenatge al l�der d'Esquerra Republicana, ens hem trobat amb un espectacle vergony�s: l'Espanya m�s antiquada --aixoplugada sota l'estructura governamental del PP amb el recolzament dels socialistes m�s esporuguits-- ha posat en marxa un terrorisme medi�tic que, acusant-lo sense arguments, vol aconseguir ensorrar-lo i desprestigiar-lo, fent-lo passar d'heroi popular a quasi delinq�ent. De moment, el PSOE, v�ctima de pactes contra natura i sense tenir criteris que el distingeixin del PP, ja l'ha obligat a deixar les responsabilitats que li corresponien al Govern de la Generalitat. Sembla que, una vegada m�s, est� triomfant l'agressi� espanyolista contra Catalunya i que alguns catalans indecisos de dretes o d'esquerres --ancorats en l'agonia d'una burgesia que s'ha deixat perdre tantes oportunitats culturals, econ�miques i pol�tiques i que, de tant en tant, deixa traslluir les restes anticatalanistes de les dues dictadures en qu� es va emparar--, es deixen seduir, un cop m�s, per les mentides madrilenyes. �Tot �s fill de la por? �De la por d'un Govern catalanista i d'esquerres que comen�a a funcionar per primera vegada despr�s de tants anys? �De la por del creixement d'un partit independentista que no s'agenolla davant dels sistemes absorbents de la pol�tica centralista? �De la por que amb contactes diferents es comenci a dominar realment el terrorisme, aquell terrorisme que mant� la por necess�ria per fomentar vots cap a la dreta dictatorial i esporuguida? Per combatre i racionalitzar la por com a instrument electoral caldrien dos actes de transpar�ncia democr�tica: el Govern central hauria d'explicar qui va denunciar l'entrevista i quines responsabilitats directes o indirectes s'amaguen darrera seu, i Carod-Rovira hauria d'explicar --dins dels l�mits d'una m�nima seguretat-- quins foren els temes de la conversa i quines les finalitats aconseguides o frustrades. I, sobretot, quines perspectives poden tenir aquestes converses, encara que sigui amb la prohibici� acusat�ria d'Aznar i els seus. Estic segur, per�, que, malgrat les pors imbu�des, seran els mateixos ciutadans de Catalunya els que no deixaran que els enemics engoleixin Carod-Rovira. Ell mateix ja ha anunciat que es presentar� com a cap de llista d'ERC a les pr�ximes eleccions legislatives. Un gest magn�fic, espectacular i molt efica�. Estic segur que s'emportar� un �xit considerable perqu� els ciutadans premiaran el seu esfor� per obrir escletxes de pau amb un di�leg arriscat encara que persistent. Se n'anir� del Govern de Catalunya i es far� un lloc a Madrid, on la seva actitud catalanista podr� ser encara m�s radical. No s'haur� malm�s el Govern tripartit --si Maragall recupera l'autoritat sense tornar a caure en les dictadures del PSOE-- i, a m�s a m�s, tindrem a Espanya un representant potent�ssim que no perdr� el temps amb genuflexions servils. Per� cal plantejar un interrogant per despr�s d'aquesta legislatura: �tornar� Carod a Catalunya o ja haur� enfortit els fonaments per esdevenir el primer president de la Tercera Rep�blica? Si l'error dels socialistes catalans a l'acceptar les ordres de Zapatero i fer-lo fora del Govern ha d'acabar amb l'inici d'una transformaci� m�s radical, potser haurem de rec�rrer a aquella frase que Franco va fer famosa al morir Carrero Blanco: "No hi ha mal que per b� no vingui". Josep Arranz
|
<<Fondo de Glaciar.jpg>>
BEGIN:VCARD VERSION:2.1 N:;La Xicra Comunicaci� FN:La Xicra Comunicaci� NICKNAME:Josep Arranz EMAIL;PREF;INTERNET:[EMAIL PROTECTED] REV:20040129T095131Z END:VCARD
_______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [EMAIL PROTECTED] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
