m'han enviat aix�, potser us interesa scp el Nobel de la Pau dona suport a Carod-Rovira Abans de llegir les declaracions del premi Nobel de la Pau John Hume publicades al diari El Peri�dico el dia 3 de febrer del 2004, titulat "Hume aposta per parlar amb ETA per buscar la fi del terror" (article adjunt) recordem que: Davant d'un govern del PP que critica les accions de Carod-Rovira de di�leg per aconseguir la Pau i, per altra banda, promou guerres "preventives" i brutals contra pobles innocents amb arguments que despr�s s'han demostrat sobradament falsos, hem de recordar que Catalunya ha estat sempre un poble de di�leg,- nosaltres "enraonem" o sigui raonem i intercanviem raonaments en parlar,- i que catalana �s la paraula "Parlament", doncs v�rem tenir Parlament i Constitucions abans que els mateixos anglesos, els quals anomenen el seu consell de govern "Parlamient", en derivaci� de la paraula original catalana Parlament, que ve de parlar. Si vingu�s del castell� en dir�em "Hablamiento" o del angles "Talking House". O sigui que parlament �s una paraula genu�nament catalana, perqu� a Catalunya va comen�ar el costum de parlar dels litigis per intentar de resoldre'ls. I es que aquesta tradici� a nosaltres ens ve de lluny i est� molt arrelada a casa nostra. Ja Ramon Llull deia, avan�ant-se i profetitzant la ONU amb sis-cents anys d'anticipaci�, que les nacions havien de reunir-se en Parlament i dirimir llurs difer�ncies enraonant. Enraonar, vet aqu� una paraula desconeguda en els idiomes forans. Enraonen els espanyols? Gens ni mica. �s una car�ncia cong�nita d'aquest poble? El que est� clar �s que cada poble crea les paraules i conceptes que li son propis de les seves activitats normals, i enraonar no �s l'activitat normal dels pobles imperialistes. Carles G. Camins <[EMAIL PROTECTED]> Article (El Peri�dico 2-3-2004) HUME APOSTA PER PARLAR AMB ETA PER BUSCAR LA FI DEL TERROR L'eurodiputat i dirigent del partit laborista republic� nord-irland�s (SDLP) John Hume defensa que qui t� la possibilitat "de parlar amb una organitzaci� violenta i persuadir-la de deixar les armes, ha de parlar amb ella". Aix� ho assegura Hume, que va rebre el premi Nobel de la Pau per la seva participaci� en els acords de Divendres Sant, que van obrir la via de la pau a Irlanda del Nord , en una entrevista que ahir va publicar el diari basc "Deia". Hume va ser objecte d'un assajament dur�ssim per part dels seus adversaris pol�tics el 1993 quan va iniciar contactes amb l'IRA i el Sinn F�in. Des del paral�lelisme amb la situaci� viscuda a prop�sit del contacte de Carod amb ETA, Hume apunta que va pensar que era el seu "deure" parlar amb l'IRA si amb aix� podia "salvar una sola vida". Explica que per aix� va ser criticat i que va respondre que "les raons per les quals parlava era intentar aturar la viol�ncia". Hume assenyala el di�leg com a "�nica soluci� per una acord" que posi fi a la viol�ncia.
_______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [EMAIL PROTECTED] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
