Hola llistaires:-))) Despres de llegir un emiliu d'un company, m'ha vingut a l'idea aquesta paraula. Ja se que persones m�s sabies que jo a la llista, prefereixen no contestar certs emails, per� suposan que no excito a cap troll, perqu� no debatre entre tots aquest mal del pobles colonitzats?. Us pass� aquest article, que si potser �s massa concret, pot encetar el tema. vostre SCP
L'ENDEM� DE LA INDEPEND�NCIA DE CATALUNYA Autor: V�ctor Alexandre. Escriptor i periodista. Hi ha catalans que es dediquen a perdonar la vida a l'independentisme catal� i que, de passada, es reten homenatge a si mateixos. M'hi va fer pensar la columna d'en Manuel Cuy�s en aquest diari el passat 23 de maig. S�n aquells catalans que un cop a la setmana dinen amb D�u i el conviden a una copa. De fet, s�n uns grans comediants. Els encanta fer-nos creure que s�n l'encarnaci� de la divina clarivid�ncia. La realitat, per�, �s que quan acaben la funci� i es queden sols, se'ls menja la por. Insegurs com un nad�, aquests catalans viuen immersos en l'autoodi, un autoodi que els empeny a mossegar tot all� que els recorda que entre el seu ego i el comprom�s sempre trien el primer. S�n els catalans que subscriuen el que amb ironia deia en Cuy�s: que l'endem� del dia que Catalunya se separ�s d'Espanya el Bar�a romandria a la lliga espanyola, TV3 mantindria els referents espanyols i els catalans ballar�em sevillanes, jugar�em a la loteria de Madrid i connectar�em amb les campanades de la Puerta del Sol. L'autoodi no cal cercar-lo, s'exhibeix nu. El problema �s que sovint diu barbaritats. Les mateixes barbaritats que m�s tard es tornen en contra seva i l'enfonsen encara m�s en la mediocritat. O no �s mediocritat haver de rec�rrer als arguments de la ultradreta per escarnir el dret a ser i a decidir per un mateix? Ni una coma tocarien els hereus ideol�gics d'en Franco, del discurs dels autoanomenats universalistes d'esquerres. I �s que el nacionalisme espanyol sempre s'ha ent�s molt b� amb el col�laboracionisme catal�. De fet, no poden viure l'un sense l'altre. No �s estrany, per tant, que, quan es tracta dels drets de Catalunya i d'Euskadi, hi hagi tantes coincid�ncies. No �s estrany perqu�, com diu la can�� d'en Serrat, �ning� no sap el que compra, ning� no diu el que ven�: la ultradreta es disfrassa de dreta i el centredreta ho fa d'esquerra. Per aix� hi ha Borrells i Boadellas que es dediquen a blasmar l'independentisme catal�. Per qu� �s aix� i no pas el feixisme constitucional que ens ofega el que de deb� els neguiteja. Tampoc no els amo�na la galdosa submissi� d'un govern catal� amb l'esquena corba per la pusil�lanimitat, els genolls pelats per la di�ria genuflexi� i el cul gla�at per la insostenible lleugeresa dels seus pantalons. Ells no tan sols no volen la independ�ncia del seu pa�s, necessiten, a m�s, ridiculitzar-la per sentir-se b�. �s el comportament l�gic d'aquells que, sabent-se en fals, es deleixen per honorabilitzar la seva indignitat. Heus aqu� perqu� l'independentisme t� tan mala premsa entre els encongits: perqu� va directe a la consci�ncia, i la consci�ncia, a difer�ncia del barret, �s dif�cil de treure-se-la de sobre. L'endem� de la independ�ncia, Catalunya no entraria en un estat de felicitat suprema, Catalunya entraria a les Nacions Unides, un organisme en el si del qual nom�s tenen veu i vot els pobles dotats d'estructures d'estat. No sabem si Andorra, Malta o Xipre parlen de tu o de v�s als seus interlocutors, per� no hi ha dubte que hom se'ls escolta. L'endem� de la independ�ncia Catalunya no esdevindria terra de gl�ria, sin� un poble adult capa� d'autogovernar-se. L'endem� de la independ�ncia la llengua pr�pia de Catalunya deixaria de ser un m�rit pintoresc per convertir-se en un requisit imprescindible; el Bar�a no seria a la lliga espanyola sin� a la imminent lliga europea; TV3 abandonaria els referents espanyols com la televisi� de Timor Est ha abandonat els referents indonesis i es transformaria en el que ara no �s: la televisi� nacional de Catalunya; la loteria espanyola perdria l'hegemonia en favor d'altres ofertes europees i les campanades de la Puerta del Sol serien les campanades que els universalistes continuarien escoltant amb el fervor del catal� que s'abra�a a l'espanyolitat com l'espanyolitat s'abra�a a la nost�lgia. L'endem� de la independ�ncia Catalunya no canviaria Els segadors per l'Al�leluia de H�endel, simplement es presentaria al m�n com un poble que ha assumit la maduresa amb tot el seu feix de drets i responsabilitats. Les v�ctimes de l'autoodi estan condemnades a autohomenatjar-se desesperadament per apaivagar el dolor que els produeix la seva crisi d'identitat. Per aix� els independentistes no podem evit ar somriure quan se'ns qualifica de radicals perqu� la perillositat de la nostra radicalitat consisteix a ser radicalment normals. Tan radicalment normals com ho s�n els holandesos, els danesos i els portuguesos. _______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [EMAIL PROTECTED] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
