Felicitats Eduard, per aquest an�lisis. Entre d'altres, fa que aquesta llista sigui diferent i valgui la pena perdre 10 minuts al dia (que mai es perden, s'agraeixen ..... ara mes que mai).
Gr�cies a tots. ----- Original Message ----- From: "Eduard Pert��ez" <[EMAIL PROTECTED]> To: <[EMAIL PROTECTED]> Sent: Thursday, February 19, 2004 12:43 PM Subject: [Internauta] Preguntes # T> PD 2: Algu sap d'algun lloc on pugui llegir un analisis lucid de tot # T> aixo? Aqu� va el meu an�lisi l�cid. No es contraposa a d'altres an�lisis, sin� que es complementa. Diferents agents actuen d'una manera similar per diferents causes. Fins fa no masses anys, ERC era la xocolata del lloro. El missatge i l'estrat�gia d'ERC nom�s haguessin funcionat si la ra� et don�s fills. El missatge estava orientat als Catalans de tradici�, i aix� suposava un 40% de l'espectre pol�tic i per tant un m�xim d'un 25% del vot. Absolutament insuficient per a portar el seu projecte endavant. Ara b�, un cop cada molt temps, molt de tant en tant, neix un l�der pol�tic. De cop neix alg� com en Pujol, com el Gonzalez, com el Clinton o com el Maragall que t� la capacitat d'entendre el pa�s com a un conjunt i la ciutadania com el seu referent. I aquests l�ders pol�tics arroseguen masses. Perqu� el seu missatge �s esperan�ador i inclussiu. Perqu� arriba a tota la ciutadania per igual. I perqu� t� un objectiu pol�tic i una visi� pol�tica aguditzada i se sap moure en el terreny. I aquest l�der, per molt que pertanyi a un partit petit, com fou en el seu dia el cas de CiU, �s capa� de fer creixer r�pidament el seu partit i liderar el pa�s. Aquest �s el cas de Carod. Tothom ho sap. Ho sap el Maragall i ho sap en Pujol, i ho saben els mediocres que s�n tots els altres. �s el Ronaldinho del Bar�a o la Fresita del Gran Hermano. Est� destinat a guanyar perqu� encerta en el diagn�stic i encerta en la soluci�. Per� la conseq��ncia directa d'aquest fet �s que tots els altres saben que perdran el poder. Els bons d'entre els altres, com fou el cas del Maragall fa un mes, li reten pleitessia, i com en el cas del Ronaldinho, accepten la seva supremacia i col�laboren per a fer possible la soluci� que ell representa. Els dolents i els necis, no obstant, s'abraonen contra ell, el nominen perqu� s�n Gollums dessitjosos de posseir un anell que no haur� de ser seu. El Ronaldinho de la pol�tica catalana ha fallat un penal a l'�ltim minut d'un partit clau. Aix� �s un fet. Ara els Danis del vestidor pretenen arribar a la titularitat via declaracions a la premsa. S�n voltors picant amb els Becs un lle� que ha rebut un cop fortuit. �s la meva valoraci� personal. Eduard _______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [EMAIL PROTECTED] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta _______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [EMAIL PROTECTED] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
