| ï
Tinc permÃs per reenviar aquesta nota a tothom. Ara
no tinc temps perà la traduirà al castellÃ.
Els hi agradi o no, aquest (tinc l'impresiÃ) es un
sentiment generalitzat. Per motius de feina he tingut l'oportunitat
de parlar amb molta gent. El meu sentiment coincideix amb el expressat
a la carta, el vostre no ho sÃ, si no ja ho direu.
Som tan rics (polÃtica i socialment parlant) com
per tirar a les escombraries? gent ....... que i qui quedarÃ
desprÃs?
Un avis als navegants: Un gir mes i el cargol es
trenca. Aquesta bogeria s'ha de parar !!!!
_______________________________________________
Amics i amigues, en uns moments com els que
Catalunya viu avui permeteu-me fer-vos arribar una carta de lÂamic Manel
Salvador la qual pot obrir i donar-nos forÃa per a suportar tants atacs
injustificats.Espero que us conforti i esperoni tant com ho ha fet amb mi, i
aixà continuar la lluita en defensa del nostre paÃs.
Alex Bassols
BÃ companys, tots em coneixeu per un motiu o altre,
bà potser algà no. Mai com avui m'he sentit tan trepitjat com a persona, com a
subjecte passiu d'allà que passa al meu entorn.
Mai havia tingut una sensacià tan aclaparadora
d'estar visquent una anihilacià moral de tot un col.lectiu de persones. Mai
m'havia sentit perseguit per allà que un pensa com ara, mai havia sentit a la
meua carn la pressià moral de fer-te sentir indigne de tà mateix. L'anorreament
i la persecucià a la qual estem sotmesos tots aquells que no pensem igual que
els senyors que manen Ãs insuportable.
Unes polÃtiques d'estat opressives ens estan fent
sentir a un col.lectiu molt nombrÃs de catalans absolutament al marge del dret
real, del dret a opinar, del dret a pensar i del dret a parlar.
SÃc demÃcrata
i ho sÃc perque aixà em sento, sempre ho
he sentit, sempre he posat el dret a la paraula per davant del dret a la forÃa.
La convivÃncia entre les persones ha estat per a mi un element bÃsic en la meva
forma de ser i pensar. Rebutjo la violÃncia com ho feu vosaltres, la d'ETA, la
de l'extrema dreta europea, el racisme, la guerra d'Iraq , la violÃncia de gÃnere. Ara perÃ, em
sento agredit, el poder mediÃtic em diu que sÃc tot el contrari; que sÃc l'encarnament del mal. Volen que demani perdÃ
a les vÃctimes de la violÃncia, i jo em pregunto, Quan he fet mal a algÃ?, no he
matat, no he agredit, no he insultat, no he maltractat ningÃ, malgrat tot sÃc culpable de les morts que ha causat ETA,
nomÃs pq. un senyor que pensa semblant a mÃ, va decidir un bon dia, que parlar
no era cap delicte, i ho va fer.
NO cal demanar perdà pels morts de l'Iraq, NO cal demanar perdà a les vÃctimes de
l'extrema-dreta espanyola, NO cal demanar perdà a les dones que moren sense que
l'estat faci res per a protegir-les, NO cal demanar perdà pel munt de persones
que moren a les portes d'Europa per unes polÃtiques de comerà mundial
absolutament injustes.
Jo sà que ho he de fer, ho he de fer pq. no penso
igual que ells. No tinc dret al pà ni a l'aire que respiro, pq. sÃc diferent, pq. sÃc un dels que fa 4 mesos vam votar ERC, vam ser
mÃs de 500.000 persones, cap de
nosaltres tà dret a respirar. Perà ja n'estic fins al monyo. Ja n'hi ha
prou.
DenuncÃo els partits polÃtics per ser cÃmplices de
la polÃtica D'APARTHEID social del PP, el PSOE, IC, CIU s'han convertit en
simples comparses d'allà que mana el PP. Al final ningà es planteja pq. continua
sense detenir-se la cÃpula d'ETA, ningà demana responsabilitats pq. no s'acaba
amb la xacra que representa aquesta banda de fills de mala mare. I un acaba
convenÃut que l'statu quo actual està pensat a l'imatge i semblanÃa d'allà que
ja fa anys el nostre estimat Orwell dibuixà al llibre 1984.
Demano a la gent d'ERC que continuÃn fidels a allÃ
que representen, a allà pel que els hi vam votar. Per la dignitat d'un poble,
pel dret a la paraula, per la democrÃcia, per la llibertat d'expressiÃ, pel
diÃleg, pel seu paÃs i per tot allà que fa que els sentim diferents. Si ens fan
fora del govern no passa res, fa 3 mesos enrera no hi erem, perà cal mantenir la
decÃncia i l'honestedat humana. Si la direccià ho considera que facin un gest
enfront els seus companys de govern, perà que aquest gest no representi
l'acceptacià tÃcita de que el dret a la paraula ha deixat de tenir valor.
Referit a la figura del Sr. Carod -Rovira, entenc que la militÃncia d'ERC i
nomÃs ella tà el dret a decidir que han de fer, i ho han de decidir prescindint
de les pressions mediÃtiques i polÃtiques externes. El Sr. Carod ha comÃs
possiblement algun error i per tant si alguna penyora ha de pagar ho ha de fer
amb la seva gent. I els altres polÃtics si claudiquen a les pressions del PP i
d' ETA, posant per davant els errors de forma als conceptes de diÃleg,
democrÃcia, llibertat d'expressià allà ells, amb la seva consciÃncia i amb els
seus resultats electorals.
La covardia mai ha estat bona consellera,
normalment ha conduÃt a la submissià i l'entrega. En aquest terme els catalans
ens som ben coneixedors, molt sovint el seny ha estat el silogisme que hem creat
per amagar la covardia. Ara demano a la gent d'ERC que siguem assenyadament
valents. Us tornarà a votar el dia 14 de marÃ, perà sigueu honestos amb el que
dieu, sou dipositaris de les esperances de molts catalans.
Espero no haver de tornar a escriure mai un
document com aquest, la misÃria humana en la que ens sentim tots els que veiem
torpedinada la nostra essÃncia personal referida a conceptes com la democrÃcia,
el dret a la vida, el diÃleg i la convivÃncia, fa que escrivim allà que un
sent.
A continuacià us trameto el comunicat d'ERC, el que
hi ha escrit a continuacià Ãs el mateix que el que hi ha al document
original.
Endavant amb la democrÃcia, que no ens facin tornar
a les cavernes del passat. Retornem el valor a la paraula, no s'hi val a que tÃ
mÃs raà aquell qui mÃs crida. Pel dret a la diversitat, endavant amb els
demÃcrates, amb valentia.
Manel Salvadà i Tenessa
Enginyer Industrial
Empresari
COMUNICAT
1. Treballem i desitgem una treva definitiva per al conjunt dels Estats espanyol i francÃs. Aquest anunci de treva no ens satisfÃ. Ãs evident que ETA planteja una trampa polÃtica amb aquesta treva i que pretÃn marcar lâagenda polÃtica i instrumentalitzar el poble català i lâactual moment a Catalunya a i a lâEstat. 2. Lâindependentisme pacÃfic, polÃtic i democrÃtic dâERC Ãs i representa just tot el contrari dâallà que barroerament diu defensar ETA. 3. Reafirmem, una vegada mÃs, que durant lâentrevista que es va mantenir amb la direccià dâETA, en cap moment ERC va parlar dâuna treva circumscrita a Catalunya, ni hi va haver cap acord o negociaciÃ. El comunicat planteja lâ1 de gener com a inici de la treva, data anterior a lâesmentada entrevista. 4. SorprÃn la incoherÃncia que suposa donar crÃdit a una declaracià dâETA quan mai nâha tingut davant de ningÃ. 5. Si ETA pretÃn contraposar una treva a Catalunya amb la continuacià del terrorisme a Espanya i al PaÃs Basc, considerem aquesta pretensià absolutament immoral, i que deslegitima, encara mÃs, la seva existÃncia i continuÃtat. 6. Deixem ben clar, una vegada mÃs, que ens sentim plenament solidaris amb les vÃctimes del terrorisme, amb els amenaÃats pel terrorisme i amb els seus familiars, siguin dâon siguin, visquin on visquin, pensin com pensin. Catalunya i els catalans tenim llaÃos familiars i personals de tota mena amb tots els pobles de la resta de lâEstat. La nostra solidaritat amb ells en la lluita contra el terror no admet distincions de cap tipus. 7. Si ETA vol que aquesta declaracià de treva tingui un valor, cal que la faci extensible des dâara mateix al conjunt de lâEstat i que abandoni les armes. Cal que, per sempre, ETA deixi de matar a tot arreu, perquà el dret a la vida no tà fronteres. Barcelona, 18 de febrer de 2004
|
_______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [EMAIL PROTECTED] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
