no n'hi ha prou amb tocar vesc un dia l'any

acabo  de  sentir-te a la TV3 parlant de Bracons com "un conflicte que
no  aconseguira  que es trenqui el tripartit. Hem tingut tants i tants
vots i tralara i ojala vinguin mes conflictes com aquest".

Bracons per tu es un conflicte
per mi es part de l'anima d'aquesta Catalunya que portes darrera la ER
i a la qual deus el respecte.

m'es igual que la carretera vagi per dalt o per baix
jo  hi  he  passejat,  per aquells verals, plens de llocs de llegenda,
fonts,  prats  que  ni  a  Suissa, boscos de pau, animals que hi viuen
tranquils,   pagesos,   gossos   d'atura, ramats. Jo m'he banyat a les
seves rieres.

la  teva  carretera,  el  teu  conflicte,  ho embrutara. Mai mes ningu
parara  al costat de la carretera, en aquella font, en aquell rierol i
fara  una  excursio de dues, tres hores. Els cotxes hi passaran rapid,
amb  les finestres tancades i de tant en tant atropellaran els animals
despistats,  que  ja els pots anar enviant fulletons i propaganda, que
no ho entenen i passen sempre per on han passat sempre.

Se  que des de Barcelona es dificil d'entendre, gent. Estem acostumats
a l'asfalt i que el verd sigui un plataner malalt. Volem anar depressa
a  tot  arreu i no concebem que una carretera sigui per anar-hi a 40 i
per disfrutar-la.

T'equivoques

la  pressa  forma  part  d'un mon que em pensava que tu no en formaves
part. Que havies evolucionat amb nosaltres. M'he equivocat jo tambe.

Mira, un conte de Paulo Coelho:

"Un  explorador  blanc,  ansios  per  arribar  ben  aviat  a  la  seva
destinacio,  al  cor  de  l'Africa,  pagava  un  salari extra als seus
camalics  natius  perque  caminessin  mes de pressa. Durant uns quants
dies, els camalics van apressar el pas.
Pero  una  tarda, tots plegats es van asseure a terra, van descarregar
els  seus  farcells i es van negar a continuar. Per mes diners que els
oferissin,  els  natius  no  es  movien  de  lloc.  Quan,  finalment,
l'explorador  els  va  preguntar  el  motiu  d'aquell comportament, va
obtenir la resposta seguent:
-Hem  caminat  tan  de  pressa  que  ja  no sabem que fem. Ara, haurem
d'esperar fins que les nostres animes ens atrapin".


M&M
"Visca la terra i muiren los mals governs"

_______________________________________________
llista de correu de l'Internauta
[EMAIL PROTECTED]
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta

Respondre per correu electrònic a