Aquestes paraules costen dos anys de pres�. No es tracta d'estrar-hi d'acord o en desacord, es tracta de no deixar que ens facin callar.
PARLAMENT D'EN XIRINACS 25 ANYS DE L'ACTE "EL FOSSAR DE LES MORERES". Benvinguts tots, avui �s el dia de la independ�ncia dels Pa�sos Catalans (P.C.). Si avui no podem parlar d'independ�ncia, quan en parlarem? Afirmar la independ�ncia dels P.C. �s una cosa que gaireb� molta gent se la t� prohibida. Sembla que no es pugui obrir la boca i se'n parla nom�s amb mitja boca. Independ�ncia, sobirania, emancipaci�, alliberament, autodeterminaci�; tots s�n sin�nims i vol dir que fem el que creiem que hem de fer nosaltres. Aix� es democr�cia. Per tant la independ�ncia �s democr�cia. Una naci� �s molt complexa, t� molts ressorts i s'hi juguen moltes variables, per� la independ�ncia �s l'eix central, el pal de paller d'una naci�. Una naci�, que no �s independent, o �s infantil o �s esclava; per tant, doncs, la independ�ncia no solament �s un dret sin� que tamb� �s un deure. Ja s� que els que sou aqu�, la majoria o la immensa majoria heu vingut per convenciment, no cal que us ho digui. Per� tamb� �s cert que, fora d'aqu�, hi ha molta fredor, que molta gent viu en la ignor�ncia, en conniv�ncia amb l'enemic o com enemic opressor del pa�s. Tot aquell que viu i treballa o no treballa als Pa�sos Catalans, tot aquell que est� radicat en ells i no els estima per damunt d'Espanya, d'Europa o del m�n i no estima les altres inst�ncies m�s altes a trav�s de l'estimaci� del seu pa�s, no es digne de viure en un pa�s. Pot tractar-se d'ignor�ncia o de mal�cia. En el primer cas s'ha d'esmer�ar pedagogia, educaci� i anar impartint instrucci�. En el segon cas se'ls ha de combatre. Aplaudiments. Gr�cies. 25 anys d'aquest acte del Fossar de les Moreres. Els anys 76 i 77, servidor no hi vaig ser, perqu� estava davant de la pres� model de Barcelona, encara demanant amnistia. Per� l'any 78, ja vaig ser aqu�, vaig parlar i em vaig sentir molt feli� de poder-hi parlar. Han passat 25 anys i no s'ha parat mai, amb dificultats, amb molt de m�rit, amb un missatge inequ�voc radical o troncal. La paraula "radical" a vegades �s devaluada perqu� sembla una cosa de gent extremosa. Tots els arbres tenen arrels, tots els arbres tenen tronc i el tronc i les arrels s�n all� que es defensa aqu�. No �s all� que es defensa m�s enll� (al monument d'en Casanoves). All� s�n comissionetes, colletes, floretes. El m�rit �s aqu�. I deixeu-me recordar, perqu� no es recorda, que aquest any, tamb� fa 25 anys que es va assassinar l'Assemblea de Catalunya. �s important�ssim. Era la nostra ETA. Avui mateix, i aix� tampoc es diu en l'actual celebraci� dels 25 anys de la manifestaci� de l'onze de setembre de 1977, cal dir que aquella manifestaci� no va ser el resultat d'una crida celestial. La manifestaci� de l'aprop d'un mili� de persones, va ser el resultat d'una Assemblea de Catalunya org�nica, organitzada, plena de delegacions, plena d'Assemblees inferiors: de ve�ns, municipals, comarcals i de regi� o vegueria, per exemple l'Assemblea de les terres de Lleida, per exemple la municipal de Cambrils, que ha escrit la seva hist�ria a "l'Assemblea de Cambrils dins de l'Assemblea de Catalunya". Etc. Aquesta era, doncs, una assemblea org�nica en tot el pa�s i cada organisme d'aquests va portar 10,15, 20, 30, 50 persones i d'aqu� en va eixir el mili�. Aquest mili� no fou cap miracle, el miracle fou l'Assemblea de Catalunya. Ella era tot all� que ten�em; era la nostra �nica for�a. Aplaudiments I, cosa mes tr�gica encara, l'Assemblea de Catalunya fou assassinada per catalans; l'Assemblea de Catalunya fou assassinada per tres grups pol�tics que encara tenen moltes quotes de poder en el sistema actual. Ho sento molt. I hagu�, en canvi, partits, com Esquerra Republicana, que no van votar la dissoluci� de l'Assemblea de Catalunya. Per� hi va haver uns quants que van consumar aquella compra-venda d'escons que un company ha esmentat abans; que van preferir llur esc� que tenir un poble organitzat. Tenir un poble organitzat �s la cosa mes forta socialment que existeix. B�, han sorgit moltes dificultats i jo haig de dir, en aquest punt, que estic content perqu� fa un any, dos anys, tres anys, que ha sorgit meravellosament muni� de gent jove, gent molt jove, independentista que estima la terra i s'ha anat ajuntant en diferents grups, que, entre altres actuacions, han obert una s�rie de bars, com "herrikotabernes", per tot el pa�s i que defensen inequ�vocament aquest dret i aquest deure de la independ�ncia. Saludo a la joventut de l'esquerra independentista, que actualment est� en al�a, moltes vegades sense tenir ni pares ni avis de tradici� catalana, sin� que ells han comen�at un altra vegada de zero i els demano que aquest bra� que han tingut per comen�ar de zero i d'entendre la just�cia des de la seva arrel, encara que no hi haguessin gaire bons exemples, els recomano que estudi�n, molt, la hist�ria de Catalunya per no repetir els errors dels seus avantpassats i que tirin endavant el pa�s. Aplaudiments Ara vull entrar en un tema curtet, per� important, que ning� me l'ha dictat. L'organitzaci� d'aquest acte no t� cap responsabilitat del que jo digui. No m'han posat condicions de cap classe. Ho dic jo, sota la meva responsabilitat. Es tracta del terrorisme. Jo em sento en aquest moment amb els peus assentats damunt dels ossos de terroristes, d'aquella gent que va defensar per les armes Catalunya i els Pa�sos Catalans. Perqu� tamb� van caure, alguns abans i alguns despr�s, la resta dels Pa�sos Catalans, sota el Borb� franc�s o espanyol. Em refereixo a aquells que van defensar la naci� per les armes i que avui dia els homenatgem. L'Ajuntament de Barcelona ha fet un pebeter aqu�, unes coses molt boniques. S�n terroristes perqu� van lluitar amb les armes per defensar el seu pa�s, com fa ETA. Els alemanys deien terroristes als maqu�s que defensaven Fran�a, els francesos despr�s els van dir herois. Els francesos tractaven de terroristes els algerians perqu� lluitaven per Alg�ria i despr�s els algerians els han fet herois. Aquests que estan enterrats aqu� son els nostres herois. Si els enemics s'entesten en dir que s�n terroristes, doncs nosaltres tamb� som terroristes. Maci�, en la introducci� de l'estatut d'autonomia de 1931 deia: tan de b� que no faci falta ex�rcit. Era no violent de cor, tot i ser militar. Per� si necessitem ex�rcit que nom�s sigui defensiu, qui sigui nom�s per defensar all� que ens han pres. �s molt diferent un ex�rcit ofensiu. que un ex�rcit defensiu. Aquestes paraules de Maci� no tenien res a veure amb les d 'aquelles persones hip�crites, de vegades fins i tot bisbes (fora de quan guany� en Franco) que diuen que s'ha de negar la viol�ncia vingui d'on vingui. S�n hip�crites, s�n hip�crites. Gandhi deia que el no violent no pot tractar amb neutralitat les parts d'un conflicte violent: l'agressor �s l'enemic, l'agredit �s l'amic, tot i que sigui violent. Jo he intentat tota la vida lluitar per la via no violenta. Per� declaro aqu� i ho dic ben alt, per si hi ha algun policia o algun fiscal: em declaro enemic de l'Estat espanyol i amic de la ETA i de Batasuna. Aplaudiments Gr�cies Penseu que la guerra tenia a l'Edat Mitjana unes nobles regles d'una certa humanitzaci�, especialment a partir del moment en qu� l'abat Oliva, un dels fundadors insignes de Catalunya, va establir les famoses Lleis de Pau i Treva. Avui dia i ha la convenci� de Ginebra per fer la guerra una mica mes humana i menys salvatge, per� poques vegades se segueix la convenci� de Ginebra. Ni en les guerres espanyoles ni en les americanes. Els americans han tirat bombes sobre hospitals, els americans han tirat bombes sobre escoles, els americans han matat els enemics amb bulld�zers tot ofegant-los amb sorra, els americans han tirat napalm al Vietnam i a Corea, els americans han tirat bombes sobre gent que s'anava a casar, que celebrava la cerim�nia d'un casament. Quan el terrorisme �s d'Estat, d'aquestes barbaritats se'n diuen efectes col�laterals i a continuaci� s'afegeix "ho lamentem". Recordeu que Batasuna, al Pa�s Basc, quan ETA produ�a un fet d' aquests tamb� deia "ho lamentem" al Parlament o als Plens municipals. Com a m�nim estan d'igual a igual. Per� torno a insistir que �s radicalment diferent ocupar un pa�s ali� que defensar-se de l'ocupaci� del propi pa�s. �s essencialment diferent. I, a m�s a m�s amb estils diferents. ETA, com que est� en guerra, mata per� no arrenca ungles. Jo he estat a la pres� amb gent d'ETA amb ungles arrencades. ETA no tortura. ETA mata els que considera els seus enemics, per� no tortura. En canvi, Lassa i Zabala van morir torturats. ETA posa bombes en un lloc on es pot ferir gent que no sigui militar o no sigui relacionada amb els opressors, per� avisa. Sabeu quant costa, en r�gim de clandestinitat, trobar la dinamita, pagar-la o robar-la, transportar-la, col�locar-la, i, a sobre, quan ho tenen tot a punt, avisar que la desactivin? Responeu-me, per qu� ho fa, aix�? Ho fa per qu� encara conserva una mica de noblesa, de l'estil de Ginebra i la conserva per qu� encara els seus enemics, molt m�s poderosos, no l'han malejat prou, tot obligant-la a dur una vida de rata de claveguera, amagats, perseguits, sense poder tenir parella, ni fills, ni tan sols anar al cinema. No poden tenir res. En aquestes circumst�ncies no poden filar massa prim i si de vegades fereixen algun innocent no �s la seva voluntat. La gent potser no sap que, en el cas de l'Hipercor de Barcelona, ells van avisar i va ser la policia o els responsables de l'empresa qui van callar. I si, encara, l'estat espanyol no tira bombes com ETA, si no posa tancs al carrer com els anglesos a l'Ulster o els jueus a Palestina, �s per que �s prou m�s fort i no ho necessita. I mireu els jueus com tot i posar els tancs al carrer contra els palestins no han il�legalitzat al-Fatah d'Arafat, i els anglesos no han ilegalizat el Sinn Fein. En canvi aqu� s'il�legalitza tot, s'ignoren les treves -unilaterals- es busquen -a l'estil Sharon- la guerra i les v�ctimes i es mata l'emissari de la pau basada en la independ�ncia. Per tant, estic totalment en contra d'aquesta il�legalitzaci� i, si aix� provoca que em jutgin i em condemnin, estar� orgull�s d'anar a la pres�, per qu� la pres� ser� el nostre lloc. Aplaudiments. Una paraula m�s, per acabar, adre�ada a l'Esquerra Independentista que est� a l'al�a. D'independentista suposo que aqu� n'�s tothom o la immensa majoria. De l'esquerra potser no. Hi pot haver-hi tamb� gent que sigui de dretes i gent que sigui de centre. Demano que aquells que siguin d'esquerra s�piguen posar-se a l'altura del segle XXI. L'esquerra cl�ssica inventada als segles 19 i 20 est� molt decaiguda per qu� la for�a dels oprimits no �s avui nom�s la for�a dels obrers. Avui dia hi ha poc treball i per tant pocs obrers. La for�a dels oprimits �s la "for�a del poble" sencer, que cabalment aix� vol dir la paraula "democr�cia". En tot el m�n hi ha una demanda de participaci� democr�tica. I jo demano a tota la gent independentista i d'esquerres que es posi a favor del poble ni que siguin partits, ni que siguin sindicats, ni que siguin entitats, tots a favor del poble. L'�nica manera forta i no violenta per complir el deure de la independ�ncia per via pacifica �s organitzar-se en assemblees populars territorials de barri, municipi, comarca, regi�, pa�s, naci�. No dependrem d'exercits, no dependrem de Rockefellers, no dependrem de Vaticans, no dependrem d'inst�ncies foranes, com s'esdev� quan s'assoleix una independ�ncia mal feta. La nostra independ�ncia vol aconseguir-se i vol sostenir-se. I nom�s se sost� si �s fundada en ella matei,xa com els castells dels Xiquets de Valls o de Terrassa, amb la gran pinya a sota i l'anxaneta, el mes petit de tots, a sobre. Que la for�a estigui en el poble. Quan s'apropi aquell dia en qu� l'Assemblea dels Pa�sos Catalans estigui a punt per exigir la independ�ncia, us asseguro que els pol�tics m�s febles s'afanyaran a corre-cuita a declarar la nostra independ�ncia des dels Parlaments per tal que no ho faci el poble. Aplaudiments. Llu�s M. Xirinacs. El Fossar de les Moreres. 11.9.2002. ___________________________________________________ Yahoo! Messenger - Nueva versi�n GRATIS Super Webcam, voz, caritas animadas, y m�s... http://messenger.yahoo.es _______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [EMAIL PROTECTED] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
