D'El Peri�dico.
===============
AN�LISI
PROU DE �JA N'HI HA PROU!
� El 'constitucionalista' ha estat un moviment de
suport al nacionalisme bel.licista d'Aznar
JUAN ARANZADI
PROFESSOR D'ANTROPOLOGIA DE LA UNED
La un�nime i incondicional adhesi� dels l�ders de �Ja
N'hi ha Prou! a les mentides i manipulacions
pol�tiques d'Aznar davant la matan�a d'Atocha invita a
fer una an�lisi del que ha passat entre les jornades
d'Ermua i les jornades de Madrid. Aquesta an�lisi
permet arribar a una conclusi� sobre quina �s la
principal novetat que introdueixen en la lluita
ideol�gica i pol�tica contra el terrorisme d'ETA (i
contra el nacionalisme basc democr�tic) els nous
grups, com F�rum d'Ermua o �Ja N'hi ha Prou!, que
--despr�s de les jornades d'Ermua-- aspiren a superar
i substituir el moviment pacifista en la lluita c�vica
contra ETA, promovent i liderant el front
constitucionalista PP- PSOE, amb un democr�tic declivi
que s'inicia amb la seva derrota en les eleccions
auton�miques basques i es consuma en les recents
eleccions generals.
Aquesta novetat �s la resultant de la conjunci� i
s�ntesi de diverses innovacions ideol�giques i
pol�tiques que es poden donar (i de fet es donen) de
forma independent en diferents sectors del moviment
constitucionalista i que nom�s se sumen i unifiquen en
els seus promotors i l�ders m�s conseq�ents, dretans,
l�cids i c�nics:
Fal.la� amalgama entre ETA i PNB
1.-- La promoci� propagand�stica de l'amalgama
pol�tica entre ETA i el PNB, paral.lela a l'amalgama
ideol�gica entre terrorisme i nacionalisme �tnic.
La fal.la� consideraci� que el terrorisme etarra �s
una conseq��ncia necess�ria de la ideologia etnista
del nacionalisme basc i que aquest �ltim �s
incompatible amb la democr�cia �s paral.lela --en
autors com Antonio Elorza-- a la fal.la� identificaci�
entre terrorisme i islamisme i a la defensa de la
incompatibilitat entre la democr�cia i l'islam.
Paradoxalment, aquesta condemna de nom�s determinades
ideologies i opcions pol�tiques --el nacionalisme basc
i l'islam-- com a intr�nsecament terroristes (oblidant
o silenciant que tamb� grups jueus, protestants,
cat�lics, nacionalistes espanyols i ultradem�crates
nord-americans han realitzat accions terroristes)
serveix de pont per desideologitzar i etnitzar el
terrorisme (ETA passa a ser terrorisme basc i Al-Qaida
terrorisme isl�mic) i permet que s'instal.li en el
front constitucionalista la ideologia anti-
terrorista, una ideologia mistificadora que, al
substancialitzar el que �s adjectiu i instrumental
(les accions terroristes) i essencialitzar- ho com a
subjecte transcendent omnipresent (el terrorisme),
permet subsumir problemes pol�tics tan diferents com
els que plantegen ETA, IRA, Al-Qaida, la intifada
palestina o les FARC colombianes, sota un �nic
conflicte metafisicoreligi�s de car�cter maniqueu: el
combat escatol�gic entre democr�cia i terrorisme,
entre el b� i el mal. Per aquesta via ideol�gica,
despr�s de l'11-S, Bush es converteix en el l�der
natural del front constitucionalista i de �Ja N'hi ha
Prou!: Aznar ja ho era des dels seus or�gens.
Guerra patri�tica al separatisme
2.-- L'intent d'anul.lar l'autonomia pol�tica del
Partit Socialista d'Euskadi (i, al seu trav�s, de tot
el PSOE) absorbint-lo en un front constitucionalista
hegemonitzat pel PP i cada vegada m�s rabiosament
nacionalista espanyol, tasca en qu� inicialment va
col.laborar amb entusiasme su�cida --per interessos
foscos o per simple neciesa-- un ampli i important
sector dels socialistes bascos ascendit fins a la
mateixa direcci� del partit.
El que va comen�ar presentant-se com una defensa
pol�tica de la democr�cia i de la Constituci� contra
el terrorisme aviat es va comen�ar a revelar com una
guerra patri�tica d'Espanya contra el "separatisme"
--al principi nom�s basc, aviat tamb� catal�-- i no
van trigar a veure com intel.lectuals amb un notori
passat abertzale i/o socialista, com Jon Juaristi i
Edurne Uriarte, s'entregaven a la regeneraci�
ideol�gica del nacionalisme espanyol i a l'apologia de
la unitat d'Espanya amena�ada, mentre que altres
intel.lectuals de passat �crata, com Fernando Savater,
sense arribar tan lluny i aparentant mantenir un
vincle ideol�gic amb aquell passat, denunciaven irats
el gran frau del "progressisme antiaznarista" i
enarboraven raons suposadament d'esquerres per votar
el PP.
El que va passar en els dies posteriors a l'11-M i els
pronunciaments period�stics sobre aquells successos
--a El Pa�s, a Abc i a La Raz�n-- de membres i
simpatitzants de �Ja N'hi ha Prou! com Mart�nez
Gorriar�n, I�aki Ezkerra, Jon Juaristi, Fernando
Savater i Antonio Mu�oz Molina, deixen molt pocs
dubtes sobre quins havien arribat a ser els aut�ntics
objectius pol�tics que movien el moviment
constitucionalista: perpetuar el PP en el poder.
Identificaci� de la Constituci� amb el PP
3.-- L'intent de capitalitzaci� i instrumentalitzaci�
pol�tica partidista, en benefici del PP, del creixent
rebuig �tic als crims d'ETA que s'havia anat produint
en la societat basca. En la promoci� i l'extensi�
d'aquesta actitud hi havien jugat un paper essencial
--al llarg de molts anys i disputant el carrer a les
hosts batasuna-- grups pacifistes com Gest per la Pau,
als quals els nous herois de la lluita antiterrorista
menyspreen, repudien i intenten marginar socialment.
Una campanya medi�tica intenta, i en gran mesura
aconsegueix, gravar en la ment dels espanyols la falsa
idea que "nom�s el PP ha lluitat i lluita contra ETA
sense ambig�itats i de forma conseq�ent".
Paradoxalment, el que �Ja N'hi ha Prou! s'entesta a
presentar com una superaci� pol�tica del previ rebuig
nom�s �tic del terrorisme d'ETA encobreix en realitat
la moralitzaci� d'una opci� pol�tica partidista: la
defensa "conseq�ent" de la Constituci�
(progressivament identificada amb el vot al PP) es
presenta fraudulentament com una obligaci� moral de
tot aquell que rebutgi el terrorisme. Amb el
corol.lari obvi que qui no defensi la Constituci� (qui
no voti el PP) ser� qualificat de c�mplice del
terrorisme. En aquesta operaci� hi porta a terme un
paper essencial la c�nica utilitzaci� de les v�ctimes
del terrorisme.
Instrumentalitzaci� de les v�ctimes
4.-- La instrumentalitzaci� pol�tica partidista de les
v�ctimes d'ETA, amb una enorme diversitat social,
pol�tica i ideol�gica (l'�nic que tenen en com� tots
els assassinats per ETA �s que a tots els ha
assassinat ETA) que es transmuta en unitat sagrada i
en comuni� dels sants --de la qual s'afanyen a
beneficiar-se els vius-- mitjan�ant la seva
transsubstanciaci� ideol�gica en m�rtirs de la
Constituci� que interpel.len els votants des de
l'altre m�n --exigint el vot per al front
constitucionalista (per al PP)-- a trav�s dels seus
representants sacerdotals en aquest: els l�ders de �Ja
N'hi ha Prou!, ungits amb l'oli sagrat de l'amena�a
d'ETA que els converteix en "v�ctimes prospectives"
amb un peu en aquest m�n i l'altre en comunicaci�
m�stica amb les v�ctimes efectives, amb els morts.
S'aconsegueix aix� una sacralitzaci� d'all� per qu�
suposadament van morir els m�rtirs, la Constituci�, i
es converteix en tab� la seva cr�tica i en obligaci�
religiosa l'escrupol�s respecte de la seva literal
integritat: �com esmenar ni una coma d'all� per qu�
tanta sang ha estat vessada? Potser no �s casual que
en el disseny d'aquesta estrat�gia martiriol�gica,
mim�tica de la que va permetre a ETA als seus inicis
sacralitzar la seva causa, hi hagin participat tants
exetarres.
Un d'ells, Jon Juaristi, convertit al judaisme i al
sionisme, va batejar els constitucionalistes, ebri de
ret�rica, com "els jueus d'Euskadi". Tan absurda
analogia (ETA sempre ha estat, afortunadament, molt
lluny de ser un Estat i els jueus alemanys,
desgraciadament, mai van disfrutar, com els
constitucionalistes a Euskadi, de la protecci� d'un
Estat infinitament m�s poder�s que els qui els
perseguien) nom�s adquireix sentit si es pensa que el
model primigeni, gens inconscient, d'aquesta necr�fila
operaci� de m�rqueting pol�tic amb les v�ctimes d'ETA
�s la capitalitzaci� de les v�ctimes de la Shoah pels
l�ders sionistes que van construir l'Estat d'Israel:
la immensa majoria d'aquells milions de morts, dels
quals tants r�dits ha obtingut l'Estat sionista, no
eren sionistes i nom�s es van convertir en jueus
�tnics perqu� aix� ho va decretar l'antisemitisme
nazi.
Moviment nacional d'aroma feixista
5.-- La promoci� d'un estil de pr�ctica,
d'organitzaci� i de lideratge pol�tics d'inequ�voca
aroma feixista.
Molt poc democr�tic �s l'olor que despr�n un "moviment
nacional per sobre dels partits", liderat per un heroi
amb una intrepidesa, un sacrifici, una gallardia i un
valor en la guerra contra el terrorisme que el situa
per sobre dels candidats a lehendakari, dels quals
unifica i sintetitza mans i partits, i l'autoritza a
exigir adhesi� incondicional a la seva persona i una
submisa acceptaci�, sense cap mena d'indici de
cr�tica, de les seves idees-ordres i les seves
condemnes i anatemes.
Qui millor representa la novetat aportada per la
s�ntesi "sense complexos" d'aquestes cinc innovacions
del moviment nacional constitucionalista a la
ideologia antiterrorista �s sens dubte Jon Juaristi,
que --no content de passar de la cr�tica de
l'imaginari nacionalista basc a El linaje de Aitor a
la reinvenci� de l'imaginari nacionalista espanyol a
El sue�o de la Espa�a ancestral-- no ha tingut manies
a aplaudir p�blicament en articles de premsa els
assassinats premeditats de palestins per part del
Govern de Sharon i la seva pol�tica terrorista de
neteja �tnica ni a declarar-se --a La tribu atribulada
i en nombrosos articles-- admirador i seguidor de la
dreta neoconservadora nord- americana i decidit
partidari de la pol�tica imperial i bel.licista dels
Estats Units.
L'article que Jon Juaristi va publicar a Abc l'endem�
de la matan�a d'Atocha, en qu� es lamentava amb
xuleria pel seu "encert" al predir l'autoria d'ETA
("ja indistingible --assegurava-- del terrorisme
isl�mic en les seves formes d'actuaci�") i feia una
crida a votar el PP i a recordar i maleir per sempre,
en nom dels morts d'Atocha, els vilipendiats noms dels
qui ens hav�em atrevit a opinar que el poder mort�fer
d'ETA estava seriosament minvat, �s una desoladora
prova dels extrems de ceguesa, de servilisme i de
vilesa a qu� han arribat alguns constitucionalistes
que anomenen "antiterrorisme" i "defensa de la
democr�cia" l'apologia del nacionalisme bel.licista
espanyol, nord-americ� i sionista de Jos� Maria Aznar,
de George Bush i d'Ariel Sharon.
=====
Joan Josep
[EMAIL PROTECTED]
___________________________________________________
Yahoo! Messenger - Nueva versi�n GRATIS
Super Webcam, voz, caritas animadas, y m�s...
http://messenger.yahoo.es
_______________________________________________
llista de correu de l'Internauta
[EMAIL PROTECTED]
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
