ENRIC MARCO, TOT PER L’AUDIÈNCIA
A tots nosaltres ens ha sorprès i entristit la notícia que el company Enric Marco fos un impostor. L’any passat vam gaudir de la seva presència a Palma, on es va desplaçar acceptant la invitació que li vam llaçar perquè fes una xerrada sobre els camps de concentració nazis. Alguns ja coneixíem Marco dels anys d’això que s’ha vingut anomenant Transició, quan va ser el secretari general de la CNT, una CNT de prop de tres-cents mil afiliats que van decidir confiar-li la gestió de portar la representació de l’organització. Enric va assumir la difícil i incòmoda tasca de donar la cara durant aquells anys, i se li poden discutir aspectes concrets de l’enfocament donat als problemes d’aleshores, però la impostura descoberta ara, que ha confessat que no va estar mai en cap camp de concentració, malgrat haver sostingut el contrari durant trenta anys, no invalida la seva actuació en altres aspectes. Què fàcil és ara apuntar-se al linxament general! Enric Marco ha estat un company destacat, valent i abnegat durant tota sa vida, i encara que no hàgim estat d’acord amb la seva manera de concebre l’actualització de l’anarcosindicalisme, o els seus enfocaments a diverses qüestions, això no és obstacle per ara sortir a desmarcar-se per la via d’apuntar-se al linxament orquestrat pels mitjans de comunicació, sempre assedegats d’escàndols, i per les institucions, molt dignes elles, que van negant-li el pa i la sal a qui abans convidava a les seves cerimònies.
Els psicòlegs ens ho expliquen: som davant un cas de megalomania. Els columnistes dels periòdics i els tertulians de la ràdio, els dispensadors de judicis morals de la nostra època, ens donen el seu veredicte: Marco és un pocavergonya. Els seus companys de lluita sindical es desmarquen: ja va ser expulsat al seu moment... i hi ha pressa, molta pressa a condemnar-lo, perquè com més prest se’l condemni i més dura sigui la condemna, abans se salvaran i quedaran bé els condemnadors.
Nosaltres no volem sumar-nos a aquest esforç benpensant de fer llenya de l’arbre caigut, però no ens podem estar d’intentar comprendre el que ha esdevingut i oferir algunes reflexions als qui van assistir a aquella xerrada que a tothom va emocionar i que va organitzar el nostre Ateneu.
Sembla ser que va ser l’any 1978 quan Enric va decidir magnificar l’experiència repressiva que havia patit per part de la Gestapo: detenció, tortura i empresonament en una cel•la de càstig durant un mes, després de ser descobert quan feia sabotatge als tallers on treballava, a Alemanya. Li degué semblar que inventant que després havia estat internat en un camp servia més a la denúncia del nazisme. Així la seva història tindria més «ganxo», ha confessat. D’aquí ve el seu fatal error. Enric va creure en això del tot per l’audiència, i es va valer de la utilització de la càrrega emotiva d’un protagonisme en primera persona per denunciar uns fets que no va viure. El seu error és també el de tots, que ens deixem portar per l’emotiu, per l’escabrós... amb la major facilitat, que ens deixem convertir en audiència. Tot per l’audiència és una actualització d’allò que diu que el fi justifica els mitjans. Per a un llibertari com Enric Marco és especialment greu incórrer en aquest principi maquiavèl•lic, jesuític, leninista, precisament perquè si alguna cosa és el pensament llibertari és la negació radical d’aquest. El fi no justifica els mitjans, perquè són els mitjans triats els que es converteixen sempre en fins en si mateixos. Enric ara ho hauria de saber. I tothom hauria d’aprendre del seu error. A Enric no se’l condemna pels seus fins, la difusió de la crítica al nazisme, sinó pels mitjans emprats, la impostura. Diu en descàrrec seu que va voler donar veu als que no la tenien, consigna de la teologia de l’alliberament, però l’elecció fatal dels mitjans ha fet que en comptes de veu hagi aconseguit sembrar el silenci, i que s’instal•li la desconfiança davant el testimoni de qui sí va patir els rigors dels camps de concentració. El mitjà ha substituït el fi, perquè vivim en un món d’accions, no de motivacions, i si l’acció no guarda concordança amb el fi, el fi resta substituït pel mitjà. Camus ens ho va advertir: «Amb bones intencions s’ha matat molta gent.» Amb el cas d’Enric Marco s’evidencia que per donar veu s’ha aconseguit el silenci.
Enric ha tingut la valentia de donar la cara, de sortir a explicar la seva pertinaç mentida, la que ell va ordir al servei de la veritat. Altres, sens dubte, s’haurien amagat sota el llit, però Enric ha tret el seu tarannà de lluitador fins al final. I ara què? Doncs a reconstruir la veritat, a evitar la impostura i a afirmar, amb major convenciment si és possible, que el fi no justifica els mitjans, i a procurar no convertir-nos en audiència. Ara més que mai cal escoltar els testimonis del nazisme, encara que no tinguin un discurs florit ni ben embastat ni sàpiguen commoure... la veritat no cal que vagi disfressada amb les argúcies de la retòrica, sobretot quan el seu propòsit no és aconseguir adeptes ni audiències, perquè la veritat es justifica per ella mateixa.
Ateneu Llibertari Estel Negre
From: "Joana" <[EMAIL PROTECTED]> Reply-To: memoriadelesilles@www.softcatala.net To: <memoriadelesilles@www.softcatala.net> Subject: RE: [memoriadelesilles] Comunicat sobre Enric Marco Date: Mon, 16 May 2005 18:52:40 +0200
Hola, de veritat que tenc interés en legir el vostre comunicat, però me surten un signes estranys, ¿ se diu encriptat?, ¿ no ho podrieu fer en format Word?. Joana
-----Mensaje original----- De: [EMAIL PROTECTED] [mailto:[EMAIL PROTECTED] En nombre de Peter Enviado el: lunes, 16 de mayo de 2005 18:42 Para: [EMAIL PROTECTED] Asunto: [memoriadelesilles] Comunicat sobre Enric Marco
Companys i companyes, aquí vos faig arribar el comunicat del Ateneu Llibertari sobre l'afer Enric Marco. Salut. Peter.
______________________________________________ Renovamos el Correo Yahoo! Nuevos servicios, más seguridad http://correo.yahoo.es
______________________________________________ Renovamos el Correo Yahoo! Nuevos servicios, más seguridad http://correo.yahoo.es
