Hola,
Primer de tot, no se li que vull demanar es cap pardalada, pero si ho es,
les meves disculpes per anticipat.
A veure, en cas de que les autoritats competents rebutjin fer res sobre el
tema, podria un grup de ciutadans particulars amb l'ajut d'algun arqueoleg
(o sense si ningu es vol mullar), procedir a l'exhumacio d'algun dels
desaparaguts i despres avisar al jutge de guardia i metge forense per
l'aixecament del cadaver? (amb periodistes i tota la pesca documentat l'accio).
Si aquesta situacio es repetis varies vegades, no hi hagues resposta
institucional, i a mes hi hagues bona cobertura informativa a algun moment
les autoritats tendrien que fer alguna cosa. Al cas de fosses comunes amb
el cossos dins terra l'exhumacio sembla ser forca complicada pero sobre tot
els cossos que hi ha dins els pous, si lo unic que es va fer va ser
tirar-hi pedres damunt el cossos suposo que es podrien extreure aquestes
pedres sense distorbar massa les restes.
Suposo que els PPeros es posarien histerics de mala manera, pero si els
familiars dels morts recolzessin la iniciativa (i els propietaris de les
finques amb els pous donen permis) no veig quins arguments tendrien en contra.
Si hi ha algun advocat a la llista, podria explicar que passa si hi ha
silenci administratiu despres de comunicar l'existencia d'una inhumacio
il.legal?
Algu ha pensat en posar-se en contacte amb grups de drets humans a
l'estrager? Es podria fer una "garzonada" a la inversa. Segon tinc entes
els crims contra l'humanitat i el genocidi no prescriuen. En Garzon, quan
va comencar accions judicials contra en Pinochet i caps militars argentins
va crear un precedent dins la legislacio espanyola, que no tendria gaire
cosa a dir si algun tribunal internacional o d'algun pais amb ciutadans
desapareguts o executats extrajudicialment presentes una demanda
d'extradiccio contra criminals espanyols.
Un possible exemple es el de les infermeres mexicanes assassinades despres
del desembarc d'en Bayo. Supos que el govern mexica podria demanar
responsabilitats. Lo mateix que en Garzon va fer amb en Pinochet es podria
fer contra criminals de guerra i genocides espanyols.
Apart de la recuperacio de la memoria historica de les victimes, crec que
caldria no oblidar als botxins. La recuperacio de la memoria historia no
s'hauria de limitar a rescatar els noms i les histories de les victimes,
sino tambe els noms dels botxins, de lo que varen fer, llistar-los i posar
les llistes a disposicio de tribunals internacionals, i si es pot demostrar
que es varen beneficiar economicament dels seus crims que s'els exigeixi
reparacions. Encara avui en dia es captura, jutja i empresona o executa als
criminals de guerra nazis, guardes de camps de concentracio, etc.
Els feixistes varen ser sempre molt meticulosos, aixi que crec que mirar
els noms dels components dels tribunals civils i militars, veure si son
vius o morts, i fer un bon llistat no seria massa complicat, no? Una
possible estrategia per atacar aquest problema seria col.laborar amb grups
civics de paisos que han tengut problemes amb desaparicions il.legals com
l'Argentina i Xile. Caldria mirar si hi ha algun ciutada de lArgentina o
Xile que va desapareixer o va ser jutjat il.legalment i executat pels
colpistes, investigar els noms dels involucrats a aquesta desaparicio,
passar la informacio a les associacions de familiars de desapareguts a
aquests paisos i convencer-los per prendre accions judicials (inclus
demandes d'extradiccio internacionals).
Lo "guapo" que seria que hi hagues una ordre de cerca i captura
internacional contra en Fraga o algun altre membre de la dictadura!!!
Un fer que trobo bastant problematic es que la dictadura franquista s'ha
considerat sempre una questio interna i no s'han fet campanyes efectives a
l'estranger per explicar a la gent que el cap d'estat d'Espanya que es
dedicava a fer-se fotos amb n'Eisenhower i altres caps d'estat als anys 50,
60 o 70 era un feixista i un genocida al mateix nivell que un Hitler o un
Mussolinni. Si els crims contra la Humanitat i el genocidi franquista
s'internacionalitzen, aixo tendria repercusions molt importants de cara a
la recuperacio de la memoria historica.
Al Casal del Paisos Catalans de San Diego ja hem posat el nostre granet
d'arena. Ens hem posat en contact amb la Anti-Defamation League i els hi
hem passat llista i grafics de tots els simbols feixistes del franquisme,
de manera que tenen la mateixa consideracio que els simbols nazis,
neonazis, supremacistes blancs, o de totes les dictadures feixistes que hi
va haver a Europa durant la Segona Guerra Mundial. Aquesta llista es
important perque la ADL la passa a tots els cossos de policia dels Estats
Units (federal, estatals i locals). Com a primer resultat tangible ja han
retirat una bandera franquista d'un restaurant de San Diego....
Be, perdoneu pel rotllo i fins ara. Crec que esteu fent una feina magnifica
i es un honor ser un membre d'aquesta llista.
Salutacions californianes,
Jaume
At 05:19 PM 6/13/2005 +0200, Margalida Capell� wrote:
Benvolguts tots i totes,
Com sabeu, el grup de treball sobre desapareguts de la llista de Mem�ria
de les Illes ens hem reunits en diverses ocasions. Hem tractat de
situar-nos en qu� es pot fer ara mateix per donar resposta a les preguntes
que ens fan els familiars dels desapareguts que han contactat amb
nosaltres i ens hem adonat que totsols no podem fer gaire cosa. Necesitam
dades d'arxius i registres que pot ser ja hi ha gent que les t�, contactes
amb arque�legs i metges forenses i tamb� qualque lloc on centralitzar tota
aquesta informaci�.
A la reuni� que f�rem amb familiars de desapareguts, arrib�rem a la
conclusi� que era adient crear una associaci� o una plataforma per tenir
m�s for�a i perqu� se'ls visualitz�s com a un col�lectiu prou nombr�s de
v�ctimes com per no menysprear les seves reivindicacions. Despr�s
d'aquesta reuni�, hem vist que realment el que necessitam �s una
associaci� de car�cter general sobre recuperaci� de la mem�ria hist�rica,
des de la qual es pugui treballar no nom�s sobre les v�ctimes de la guerra
civil i el franquisme (desapareguts, militars republicans, mestres, presos
pol�tics...) sin� tamb� que serveixi com a centre de la informaci� que es
tengui per a la seva consulta i la seva difusi�.
Per tot aix�, us plantejam la celebraci� d'una JORNADA SOBRE RECUPERACI�
DE LA MEM�RIA HIST�RICA DE MALLORCA per tractar l'estat de la q�esti�,
veure el que ja s'ha fet i el que queda encara per fer, i que serveixi per
a la constituci� de l'ASSOCIACI� PER A LA RECUPERACI� DE LA MEM�RIA
HIST�RICA DE LES ILLES BALEARS. La Jornada la limitar�em a Mallorca perqu�
entenem que els assistents tenen dades nom�s sobre aquesta Illa.
L'Associaci� tendria l'abast de la Comunitat Aut�noma, donat que hi ha
membres d'aquesta llista que hi podrien estar interessats. Al grup de
treball sobre desapareguts hem plantejat la idea de fer una exposici�
fotogr�fica sobre els desapareguts, que posar�em durant la jornada.
Us presento una proposta de programa per a aquesta jornada. Tot �s
modificable, revisable i discutible, evidentment. Agrairia als
historiadors de la llista que fasseu els vostres comentaris, jo conf�s que
som una ignorant en els vostres temes i voldria que vosaltres mateixos
proposeu els temes a tractar. Us fixareu que he centrat aquesta primera
jornada (som optimista, esper que n'hi hagi una segona i m�s) en "Guerra
civil i repressi� franquista" per tractar la q�esti� dels desapareguts,
potser sigui un plantejament que no us convenci.
En cas que trobeu adient la creaci� de l'associaci�, us enviar� una
proposta d'estatuts que hem debatut al grup de treball.
Esperant els vostres comentaris, salutacions a tothom
I JORNADA DE RECUPERACI� DE LA MEM�RIA HIST�RICA DE MALLORCA
<>Data: Dissabte, 2 juliol 2005
Lloc: per determinar
<>Proposta de programa
Mat�: Pon�ncies sobre Guerra civil i repressi� franquista (els t�tols
nom�s s�n orientatius)
<>10- 12 h. Aspectes hist�rics i historiogr�fics <>
12 - 13 h. Aspectes institucionals i jur�dics
<>1<>3 - 14 h. Aspectes associatius: perspectives dels moviments
socials sobre recuperaci� de la Mem�ria Hist�rica
<>Tarda
<>
16 h. Projecci� documental: "Nosaltres, els ven�uts"; "Zona Roja"&
17 h. Presentaci� de testimonis de v�ctimes de la repressi�
18 h. Presentaci� de l Associaci� per a la Recuperaci� de la Mem�ria
Hist�ria de les Illes Balears. Lectura dels Estatuts i aprovaci�, si
escau. Acte de constituci�.
===================================================================
Jaume M. Canaves, Ph.D. - Project Scientist
Bioinformatics Core, Joint Center for Structural Genomics
Center for Research in Biological Systems - University of California, San Diego
Sequoyah Hall #214, 9500 Gilman Drive, La Jolla, California 92093-0527
===================================================================
Phone: (858) 822-5412 * Fax: (858) 822-3631 * Email: jcanaves at ucsd.edu
===================================================================
Outgoing mail is certified Virus Free.
Checked by Norton Antivirus 2003 Professional Edition version 9.05.15
