(diari de Balears 09.11.04)

Zapatero, PSC i ERC

Llegesc les paraules de Zapatero en resposta al malestar que ha provocat, entre els catalanoparlants, la seva frivolitat en el tractament de la llengua catalana a Europa, i les disculpes que li presenta Maragall pel fet d'haver-li'n demanat explicacions. I sent vergonya aliena. Vergonya per un Zapatero que acaba de mostrar-se inculte i venal. I vergonya, en grau superlatiu, per Maragall, que no dóna la talla de president d'un país. Hem de començar a pensar que ERC va equivocar-se en donar suport a la seva candidatura a la presidència de la Generalitat. Ni Catalunya (ni els Països Catalans) poden permetre's, en aquests moments, tenir a la plaça de Sant Jaume un llogater que supedita la dignitat nacional als interessos d'un partit estatal amb idees immobilistes tocant als símbols. No faig cap retret a ERC. Després de vint-i-tres anys de pujolisme, Catalunya reclamava un canvi cap a l'esquerra. Afirm, únicament, que el PSC no ha sabut estar a l'alçada de les circumstàncies n! i ha volgut correspondre, als seus socis de govern, amb la generositat que aquests li han dispensat. Un país oprimit dóna, als símbols, una importància cabdal, perquè aglutinen els anhels de llibertat i d'autoafirmació. Fet i fet, els grans titulars de la campanya electoral catalana que va portar els partits d'esquerres al poder feien referència als símbols. El retorn dels papers de Salamanca, les seleccions esportives, l'aposta per una cultura oberta al món que tingués la llengua catalana com a eix integrador, eren aspiracions que CIU no havia assolit o, en el cas concret de les manifestacions culturals, havia substituït per una cultura amb tuf institucional, cada cop més avorrida i endogàmica. El pacte d'esquerres havia de dinamitzar una Catalunya moderna, atractiva, solidària, progressista, enfront de l'Espanya arcaica d'Aznar. Fins i tot, per tal de fer-li la guitza, al mosso de Bush, Maragall hauria pogut fer volar coloms amb el beneplàcit del PSOE. Tanmateix, la victòr! ia socialista a les eleccions estatals va deixar al descobert les contradiccions d'un govern, el català, que estava dissenyat per a cercar el cos a cos amb Espanya. I és evident que amb Zapatero a la Moncloa la cosa no funcionava. Zapatero no ha tingut problema a l'hora de rebaixar les aspiracions catalanes, encara que sigui en detriment d'un Pasqual Maragall, obligat, cada vegada que alça la veu a Madrid, a menjar-se-la amb patates. Els papers de Salamanca únicament tornaran a Catalunya si es produeix un denou. Vull dir, si l'arxiver deixa les finestres obertes i s'aixeca una ventada que fa volar els papers. Així, volant, volant, poden tornar a Catalunya. D'altra manera, no. El batle de Salamanca n'ha fet, de la custòdia dels papers, una qüestió de dignitat (allò que Torrente Ballester en va dir «derecho de conquista»), i no serà Zapatero qui l'obligui a retornar-los. I de les seleccions esportives què en deim? Poca cosa. Ara per ara ens les podem llevar del cap. Que Maraga! ll afirma que n'hi haurà? El seu clam no arriba a la Moncloa en forma de tempesta, sinó de cameta d'aranya que repica als vidres. Per entendre'ns, no cal ni obrir el paraigües perquè no remulla. A posta, Zapatero ha abandonat el tracte exquisit que tenia envers Catalunya a les primeries del seu mandat, i comença a fer befa dels catalanoparlants. No li preocupen. Prem el timbre i Maragall li serveix el cap de la Moreneta en safata. No exager. Zapatero acaba de menysprear el nostre idioma davant tot Europa i, a sobre, Maragall el justifica. Què en diu ERC de tot això? No n'hi ha prou amb una resposta contundent com la que ha fet. Pel bé dels Països Catalans, cal, a Catalunya, rectificar moltes conductes. La idea d'un catalanisme audaç, en matèria cultural, queda en entredit davant el mediocre possibilisme del qual fa gala l'IRL a la Fira de Guadalajara o assumint el menyspreu envers la llengua catalana de Zapatero. Que ho tengui en compte ERC, que representa el contrapès nacio! nalista en el tripartit. La fe -i ERC és un partit que genera molta fe- és com el fum. Qualsevol escletxa li serveix per fugir.


Llorenç Capellà. Escriptor.

 

 

 




 

ALTRES LLIBERTATS VOLDRIEM!!!
QUI NO ES MULLA, NO FA BULLA!


Reparaciones, servicios a domicilio, empresas, profesionales... Todo en la guía telefónica de QDQ. ---------------------------------------------------------------- Podeu consultar els arxius d'aquesta llista o canviar la vostra subscripció a http://www.softcatala.org/llistes/ ----------------------------------------------------------------

Respondre per correu electrònic a