|
Salutacions cordials
Marçal Isern
Diumenge que ve, al migdia, està previst posar una placa al cementiri d'Alaró en memòria de les persones del poble que van morir en defensa de les llibertats i la democràcia. No és un fet ni una data triada a l'atzar, ni, al contrari, un acte que cerqui altres finalitats en una data propícia per mobilitzar el vot. El 4 de desembre és la data de la mort del batle socialista Pere Rosselló, 'sa Maquineta', i l'homenatge persegueix estendre la memòria i el reconeixement a la resta d'alaroners, a més del batle socialista, assassinats arran del cop d'estat del 18 de juliol de 1936. L'organització d'aquest acte no ha comptat amb el que es diu un suport general. El mateix batle socialista sembla que hi anirà a títol personal, la qual cosa significa que no tots els socialistes s'hi avenen, sia per manca de protagonisme o perquè considerin que no és el moment adequat. D'altres han manifestat el seu desconcert perquè la placa parla de republicans i bona part dels represaliats eren socialistes i voldrien que aquest qualificatiu també estigués inscrit a la placa. D'altres, per descomptat en majoria, no els motiva ni gens ni mica fer memòria d'un temps d'aquí, quan la vida d'una persona valia el plom d'una bala. Margalida Capellà, d'Amnistia Internacional, no dubtà, divendres passat, dia del 90è aniversari de Pinochet, a qualificar, des de la perspectiva jurídica, com a crims contra la humanitat -que els poders polítics estan obligats a desxifrar- els actes de repressió del 36 a Mallorca, tot desfent el tòpic que la història només la fan un grapat de protagonistes, encara que afecti quasi bé tothom, i que l'aberració i la misèria, que no prescriu en el temps com altres delictes, no són tan lluny geogràficament parlant, sinó que la trepitjam cada dia sobre el passat d'aquí. És ben possible que l'acte sia minoritari en presència, però els seus efectes seran latents per aquest poble d'Alaró que no es vol reconèixer en el mirall de setanta anys enrere, com la majoria de pobles de l'illa. El 4 de desembre és ja una fita a Alaró. Com a mínim, de debat. A l'Alaró residencial i anònim d'avui en dia, però, encara es pot trobar el municipal quan cau un vellet en una nit freda enmig de les obres de tancament al trànsit del carrer de la vella adrogueria i la protectora, per acompanyar-lo a ca seva. Pot ser, fins i tot, que també la catefa d'externs, que hi han cercat aixopluc, hi trobin en el detall de l'homenatge un sentit més profund que el simple joc del domini ideològic i social. Fins i tot és possible que aquest 4 de desembre aconsegueixi fer miques el tòtem sectari que no aconseguí fondre un pacte dels nacionalistes amb el PP. Perquè 'alaroner', encara que pejorativament es relacioni amb estufat, és també el significat d'una llarga lluita laboral en el desaparegut teixit industrial. Els socialistes alaroners foren republicans en el sentit de cívics, d'imperi d'una llei, d'unes llibertats i de la democràcia, però també sindicalistes reivindicatius de la igualtat i la justícia. Potser aquest 4 de desembre Alaró redescobreixi, quasi sense voler-ho, que el benestar d'avui ha crescut també sobre les tombes de vells lluitadors que tenen noms i cognoms, que alguns voldrien no sols anònims, sinó oblidats i desapareguts. l l l Damià Quetglas |
_______________________________________________ mhib mailing list mhib@memoriadelesilles.org http://lists.memoriadelesilles.org/mailman/listinfo/mhib
