En/na Wolfgang Schuster ha escrit:
Am 30.09.2009 um 21:22 schrieb Xan:
Hi,
If I put
\startframedtext[frame=off,background=screen,width=broad]....\stopframedtext
in naturaltable, then I get that framed text passes table and that it
aligns at top.
Can you say me please how to get a right behaviour?
\startframedtext[location=top,frame=off,background=screen,width=\dimexpr\hsize-\itemgrouplistwidth\relax]
or better
\defineframedtext
[tableframed]
[location=top,
frame=off,
background=color, % screen works only with mkii but color with mkii
and mkiv
backgroundcolor=gray
width=\dimexpr\hsize-\itemgrouplistwidth\relax]
\bTD\starttableframed ... \stoptableframed\eTD
Wolfgang
It does not work:
duplicate reference [][fig:smiley-semblants] on page 3 (copia
-de-T1-Estructura-Externa-Terra-Roques-i-Minerals)
) (/usr/share/texmf/tex/context/base/pdfr-def.tex)
systems : begin file
copia-de-T1-Estructura-Externa-Terra-Roques-i-Mine
rals at line 122
! Undefined control sequence.
\@@kdframedtextwidth ...size -\itemgrouplistwidth
\startlocalframed ...h {\framedparameter \c!width
}\edef \localheight
{\fram...
\dododostartframedtext ...#1][\c!strut =\v!no ,#3]
\bgroup \let
\\=\endgraf \...
<to be read again>
{
<argument> ...expr \hsize -\itemgrouplistwidth ] {
\bf \em Estructura
interna...
\handleTBLcell ...{\bTBLCELL \TBLcharalign {#2}{#4
}\eTBLCELL \inTBLcell
{#1}...
...
l.257 \eTABLE
}
?
at least in MKII.
I attached the whole file.
Thanks a lot,
Xan.
% interface=en output=pdftex
% Regime
\enableregime[utf]
% Choose a font
\setupbodyfont [cmr,10pt]
% Be tolerant with paragraph building
\setuptolerance [horizontal,verytolerant,stretch]
% Choose a language, and associated hyphenation rules.
%\language [ca]
\mainlanguage[ca]
% Page number
\setuppagenumbering [location={footer}]
% Paper size
\setuppapersize [a4]
% Margins
%\setuplayout [grid=yes, footer=0.5\footerheight, header=0.5\headerheight]
%\setuplayout[footer=2cm, header=2cm]
%\showlayout
%\showframe
%\showsetups
\setuplayout[topspace=1.5cm,margin=1.5cm,header=0.8cm,footer=1.5cm,width=fit,height=fit,backspace=1.7cm]
% Enable colors and activate hyperlinks
\setupcolors [state=start]
%\definecolor[lightBlue][r=0.5, g=0.5, b=1.0]
%\setupinteraction [state=start, color=lightBlue]
%\setupurl[style=small, space=yes]
\setupurl[space=yes]
% Enumerate the URLs
%\useURL[wiki][http://wiki.contextgarden.net][][\ConTeXt\ wiki]
% Fonts
%% Chapters...
\setupheads[align=flushleft]
\setuphead[chapter][style={\tfd\bf}]
\setuphead[section][style={\ssbfc}, header=nomarking]
\setuphead[subsection][style={\ssbfb}]
\setuphead[subsubsection][style={\bfa}]
%\setuphead[section][textstyle=bold]
% Bibliography options
% BIBTEX
%\usemodule[bib]
%\usemodule[bibltx]
%\setupbibtex[database=funcions,sort=author]
%\setuppublications [alternative=ams,numbering=yes, sorttype=bbl,
criterium=all]%
%\setupheadtext[ca][pubs=Referències]
%\setuppublicationlist[authoretallimit=3]
%\setuppublicationlist[authoretaltext={\it\ et al.}]
%\setuppublicationlist[authoretaldisplay=1]
%Indentation
\setupheads[indentnext=yes]
\setupindenting[yes,small,first]
% Vertical spaces between paragraphs
\setupwhitespace[none]
%Itemize
\setupitemize[each][identnext=yes,margin=2em]
\setupitemize[each][headstyle=bold]
% Mathematical packets
%\usemodule[newmat]
% Modules
\usemodule[tikz]
\usetikzlibrary[mindmap,arrows,calc]
%\usetikzlibrary[trees]
% AMSTHM
\defineenumeration
[exercici]
[text={Exercici},headstyle=bold,between=\blank,titledistance=0em,textdistance=1em,
stopper={.\space},location=serried,left={\bgroup\bf},right={\egroup},width=fit,headstyle=\ss]
% Table of contents
%% dots between... and subsubsubsection are not listed
\setupcombinedlist[content][level=4,alternative=c]
%% section = bold. % width= 10mm --> less space between num-letter
%% line break after section.
\setuplist[section][style=bold,width=10mm]
\setuplist[section][before=\blank]
%% margin = 10 mm. Put the subsection just bottom section.
\setuplist[subsection][margin=10mm,width=10mm]
\setuplist[subsubsection][margin=20mm,width=10mm]
% Set "Ãndex" like "Ãndex de continguts"
\setupheadtext [ca] [content=Ãndex]
% Heads and footers
\setupfootertexts[{\tfx \pagenumber/\lastpage}]
\setupfooter[text][before=\hrule]
\setupheader[text][after=\hrule]
\setupheadertexts[{\tfx 4t DIVER CN. Tema 1 - Estructura Externa de la
Terra}][{\tfx IES Binissalem. {\bf FULL 1}. \currentdate.}]
% hyphenating
\hyphenation{do-cu-ment}
\hyphenation{subs-ti-tueix}
\hyphenation{pro-ble-ma}
\hyphenation{Ma-the-ma-tics}
\hyphenation{Ma-the-ma-ti-cal}
\hyphenation{es-crip-tu-ra}
\hyphenation{ge-ne-ra-lit-za-ció}
\hyphenation{va-ria-bles}
% em = bf italic
\setupbodyfontenvironment[default][em=italic]
% underline
\setupunderbar[alternative=b]
% Start the text
\starttext
%\startcolumns[n=2]
\startalignment[middle]
{\scb Roques i Minerals}
\stopalignment
\smallskip
\placefigure
[here,none]
[fig:taula-roques-i-minerals]
{CaracterÃstiques de roques i minerals}
{\bTABLE[frame=off,align={middle}]
%\setupTABLE[1,2][1][leftframe=off,rightframe=off]
\setupTABLE[r][1,2,3][topframe=on]
\setupTABLE[r][3][bottomframe=on]
\setupTABLE[c][each][rightframe=on,leftframe=on]
%\setupTABLE[c][2][leftframe=on]
\bTR[align=middle]
\bTD[align=middle,nc=2]
{\sc Composició}:
Les roques i els minerals estan formats per {\em \bf matèria inorgà nica}, que
és diferent de la matèria que compon els éssers vius
\eTD
\eTR
\bTR[align=middle]
\bTD
{\sc Definició de Minerals}:
\hairline
Els minerals són materials terrestres que formen les roques. Un mineral es
defineix com una substà ncia:
\startitemize[1]
\item {\bf \em Sòlida}. L'estat fÃsic que apareixen els materials ha de ser
sòlid. Els gasos i l'aigua no són minerals.
\item {\bf \em Natural}. Els materials artificials no són minerals.
\item {\bf \em Inorgà nica}. Els compostos que formen els minerals són aquells
que formen la matèria que no està viva
\item
\startframedtext[location=top,frame=off,background=screen,width=\dimexpr\hsize-\itemgrouplistwidth]
{\bf \em Estructura interna fixa i ordenada}. Les partÃcules que formen els
minerals estan {\bf \em \red{ordenades}} i ocupen un {\bf \em \red{lloc fix}} a
l'espai. Qualsevol mostra d'un mateix mineral sempre té la mateixa estructura.
\stopframedtext
\item {\bf \em Composició quÃmica determinada}. Tots els materials tenen una
{\bf \em \red{fórmula quÃmica fixa}}. Un material sempre té la mateixa
proporció de cada element que el forma.
\stopitemize
\eTD
\bTD[align=middle]
{\sc Definició de Roques}:
\hairline
Una roca és un {\em \bf \red{agregats}} (unió) {\bf \em \red{de minerals}}.
Poden estar formades per un sol mineral o per diversos minerals.
\startitemize[1]
\item {\bf \em Formats per un sol mineral}. Són pocs freqüents. Per exemple,
la {\em calcà ria} (format per la {\em calcita})
\item {\bf \em Formats per diversos minerals}. El cas més freqüent. Per
exemple, el {\em granit}, que està format per tres minerals: {\em quars}, {\em
ortosa} i {\em mica}.
\stopitemize
En general, {\em \bf no tenen un forma fixa}. Sinó que varia fins i tot amb el
mateix tipus de roca.
\hairline
{\sc Exemples de Roques}
\hairline
Entre les roques hi ha el mà rmol, l'arcilla, el conglomerat, la roca
calcà ria, el granit, la lava, el carbó, el marbre, etc.
\hairline
{\sc Exemples de Minerals}
\hairline
Podem destacar com a minerals: el diamant, l'or i la plata, el talc, la
calcita, la magnetita, l'halita, la pirita, la fluorita, el guix i el quars.
\eTD
\eTR
\bTR
\bTD
{\sc Composició dels Minerals}
\hairline
Els minerals estan formats per uns components bà sics: els elements quÃmics.
Es coneixen 90 elements quÃmics distints en la naturalesa, però només uns
quants representen el 98\% de l'escorça terrestre.
\placetable[here,none][fig:1]{Geoelements}{\starttable[|c|c|c|c|]
Element \VL \% mineral \VL Element \VL \% mineral \FR
\HL
Oxigen \VL 46 \VL Calci \VL 4 \MR
\HL
Silici \VL 27 \VL Sodi \VL 2,8 \MR
\HL
Alumini \VL 8 \VL Potasi \VL 2,6 \MR
\HL
Ferro \VL 5 \VL Magnesi \VL 2,1 \LR
\HL
\stoptable}
Aquests elements s'anomenen {\em \bf geoelements} i són els que formen la
majoria dels minerals.
\hairline
{\sc Escala de duresa de Mohs}
\hairline
\placetable[here,none][fig:2]{Mohs}{\starttable[|c|c|c|c|]
Mineral \VL Duresa \VL Mineral \VL Duresa \FR
\HL
Talc \VL 1 \VL Ortosa \VL 6 \MR
\HL
Guix \VL 2 \VL Quars \VL 7 \MR
\HL
Calcita \VL 3 \VL Topazi \VL 8 \MR
\HL
Fluorita \VL 4 \VL Corindó \VL 9 \MR
\HL
Apatita \VL 5 \VL Diamant \VL 10 \LR
\HL
\stoptable}
\eTD
\bTD
{\sc Les Propietats dels Minerals}
\hairline
Per a saber si dos minerals són iguals, podem determinar la seva fórmula
quÃmica (el que és molt car) o bé veure si tenen exactament les mateixes
{\em \bf propietats fÃsiques}. Aquestes són:
\startitemize[1]
\item {\bf \em Duresa}. La resistència a ser ratllat. Els minerals es
classifiquen segons l'{\em \bf escala de duresa de Mohs}.
\item {\bf \em Tipus de fractura}. La forma en la que es trenca el mineral (en
fragments plans, hexagonals, etc.)
\item {\bf \em Color}. Varia segons el mineral. Poden ser semitransparents.
\item {\bf \em Tipus de la ratlla}. Si ratllam amb un mineral un tros de
porcelana, s'hi aprecia un color de la ratlla deixat per la pols fina del
mineral. A vegades, aquest color no coincideix amb el color del mineral.
\item {\bf \em Altres}. Densitat (el molt que pesa), fluorescència (hi a
minerals fluorescents), gust (l'halita té gust salat), etc.
\stopitemize
\bigskip
\
\eTD
\eTR
\eTABLE}
\placefigure
[here,none]
[fig:taula-roques-i-minerals]
{CaracterÃstiques de roques i minerals}
{\bTABLE[frame=off,align={left},background=screen]
%\setupTABLE[1,2][1][leftframe=off,rightframe=off]
%\setupTABLE[r][1,2,3][topframe=on]
%\setupTABLE[r][3][bottomframe=on]
%\setupTABLE[c][each][rightframe=on,leftframe=on]
%\setupTABLE[c][2][leftframe=on]
\bTR
\bTD[nc=2,align=middle]
{\scb Els cristalls}
\eTD
\eTR
\bTR
\bTD
%\startsimplecolumns[n=2]
\startitemize[1]
\item Les partÃcules que formen els minerals estan ordenades a l'espai ocupant
llocs fixos. Aquesta organització interna de les partÃcules es coneix amb el
nom d'{\bf \em estructura interna}
\item En un mineral, pot passar que l'estructura interna es manifesti
externament amb formes geomètriques (un cub, un prime, etc.). En aquest cas ,
es parla d'un {\em \bf cristall}. Hi ha minerals cristalitzats
\item Si l'estrucura interna no es manifesta exteriorment, aleshores diem que
el mineral és un {\em \bf cos cristal·lÃ}.
\stopitemize
%\stopsimplecolumns
\eTD
\bTD[width=.5cm]
\quad
\eTD
\bTD[width=4cm]
{\externalfigure[figs/Cubic.png][scale=1000]}
\eTD
\eTR
\eTABLE}
\placefigure
[here]
[fig:smiley-semblants]
{Minerals}
{\startcombination[2*2]
{\externalfigure[figs/Halita.jpg][scale=800]} {Halita}
{\externalfigure[figs/Quartz.jpg][scale=150]} {Quars}
{\externalfigure[figs/diamond.jpg][scale=700]} {Diamand}
{\externalfigure[figs/Guix.jpg][scale=230]} {Guix}
\stopcombination}
\startexercici Per què el mercuri, un metall lÃquid, no es considera com un
mineral?
\stopexercici
\startexercici Quins són els quatre geoelements més abundants?
\stopexercici
\startexercici Si tenguessis un mineral de duresa 7,5 en l'escala de Mohs,
quins minerals podia ratllar?
\stopexercici
\startexercici De quina matèria estan formats els minerals i les roques?
\stopexercici
\startexercici Què diferencia les roques dels minerals?
\stopexercici
\startexercici Quines són les caracterÃstiques principals que defineixen a un
mineral?
\stopexercici
\page[yes]
\placefigure
[here]
[fig:smiley-semblants]
{Minerals}
{\startcombination[2*1]
{\externalfigure[figs/MagnetitaEZ.jpg][scale=300]} {Magnetita}
{\externalfigure[figs/Pyrite.jpg][scale=1000]} {Pirita}
\stopcombination}
\placefigure
[here]
[fig:smiley-semblants]
{Roques}
{\startcombination[1*1]
{\externalfigure[figs/caliza.jpg][scale=80]} {Calcà ria}
\stopcombination}
\placefigure
[here]
[fig:smiley-semblants]
{Roques}
{\startcombination[2*1]
{\externalfigure[figs/Conglomerat.jpg][scale=400]} {Conglomerat}
{\externalfigure[figs/marmol.jpg][scale=800]} {MÃ rmol}
\stopcombination}
%\stopcolumns
\stoptext
% Finish de text
%\jobname
___________________________________________________________________________________
If your question is of interest to others as well, please add an entry to the
Wiki!
maillist : ntg-context@ntg.nl / http://www.ntg.nl/mailman/listinfo/ntg-context
webpage : http://www.pragma-ade.nl / http://tex.aanhet.net
archive : https://foundry.supelec.fr/projects/contextrev/
wiki : http://contextgarden.net
___________________________________________________________________________________