www.lobbyperlaindependencia.org Com al 1992, el PP i EL (In)Mundo es tornen a llançar directes a la jugular d'UM
Tots els partits de centredreta, és igual que es diguin regionalistes (Unió Valenciana, Unidad Alavesa...) o nacionalistes (CiU, Coalició Canària...), tots, sense cap mena d'excepció han acabat pagant molt car haver pactat amb un partit hereu de Hitler, Mussolini i Franco, un partit extremista, corrupte, caciquil, enemic de la llibertat, la igualtat, la democràcia i els drets humans com és el PP. Fa unes setmanes, Unidad Alavesa es va haver autodissoldre després d'haver-se suïcidat pactant amb el PP i Coalició Canària, tot i preveient un càstig electoral sense precedents, va enviar a porgar fum el pacte que mantenia amb els fatxes espanyols. Avui el PP està més tot sol i més aïllat que mai. Posats a perdre, el PP ha perdut fins i tot el feu tradicional del franquista Manuel Fraga, Galícia. L'any 1996, CiU i PNB amb els seus vots van fer Aznar president del govern espanyol quan no va obtenir majoria absoluta. I com va pagar Aznar quatre anys després aquest fet? Doncs el 2000, quan va obtenir majoria absoluta, va perseguir els seus antic aliats, CiU i el PNB, gairebé com si fossin uns terroristes. Amics lleial i a darrere un pam de punyal, aquesta és la lleialtat que acostuma a practicar el PP, ni més ni manco. Hem fet tot aquest preàmbul per contextualitzar el cas de transfuguisme i de corrupció que s'ha produït a l'Ajuntament de Calvià, quan el regidor d'UM, Joan Thomàs, ha abandonat el partit per donar suport als interessos immobiliaris i econòmics de Jaume Matas, del batle botifarra, Carlos Delgado Truyols, i el clan Nigorra- Cobián els quals pretenen que l'Ajuntament recepcioni la urbanització Nova Santa Ponça a canvi de carregar al pressupost municipal totes les deficiències de manteniment: enllumenat, asfalt... que la urbanització arrossega des dels seus inicis, el 1991. La política liberal del tàndem Delgado Nigorra és coneguda de sobres: per una banda, es privatitzen els beneficis i, per l'altra, les pèrdues de les seves empreses privades es carreguen a l'administració pública. Ara doncs, cada família de Calvià haurà de pagar 300 euros de la seva butxaca a l'Ajuntament perquè es puguin arreglar tots els desperfectes de la urbanització Nova Santa Ponça i que haurien d'haver anat a càrrec del promotor i urbanitzador, el promotor fatxa i terratinent espanyolista, Miguel Nigorra. Bé, la notícia d'aquests dies és que el cas de transfuguisme de ja ex regidor d'UM, Joan Thomàs, ha caigut com una bomba dins el seu antic partit. I és que ja se sap: gat escaldat d'aigua teba tem. Dins UM, una vegada més ha plogut damunt banyat perquè qui no se'n recorda de tot l'historial de trànsfugues i traïdors que, a base de suborns i prebendes, passaren d'UM al PP? Ens referim, és clar, a Pere J. Morey, Bartomeu Rotger, Bartomeu Vidal, Carmen Sagrado, Francesc Salas, Guillem Vidal, Ramon Servalls, Jaume Casesnoves, Joan Francesc Romero, etc. L'escàndol de corrupció i de transfuguisme protagonitzat per Joan Thomàs fa inevitable que molta gent recordi les relacions tempestuosos PP-UM que esclataren dia 9 de setembre de 1992, quan Gabriel Cañellas, aprofitant-se de les festes patronals de Costitx, va destituir per sorpresa Ma Antònia Munar com a consellera de Cultura. Aquell fet traumàtic de finals d'estiu de 1992 va desembocar, després que Bartomeu Vidal primer i Bartomeu Rotger segon fossin consellers de Cultura en nom d'UM, finalment en la ruptura del pacte PP-UM que es va produir dia 28 de març de 1994 quan el Consell Polític d'UM va aprovar rompre amb el PP i demanar als càrrecs públics d'UM que abandonassin el govern. El contraatac de Gabriel Cañellas no es va fer esperar i dia 30 de gener de 1995, just quatre mesos abans de les eleccions autonòmiques de dia 28 de maig de 1995, el PP va canviar al Parlament la Llei Electoral i va pujar el llistó dels vots mínims per obtenir diputat del 3% al 5%. L'objectiu final d'aquesta mesura no escapava a ningú: convertir UM en una força extraparlamentària. Gabriel Cañellas, com ell mateix ha reconegut posteriorment, va fracassar en l'intent de fer desaparèixer UM, ja fos per la via de l'assimilació a través d'un pacte preelectoral o ja fos per la via de deixar-la fora del Parlament per no assolir el mínim exigit del 5% dels vots. Avui, 10 després, Jaume Matas intenta triomfar allà on Gabriel Cañellas va fallar. L'objectiu del PP continua essent el mateix, acabar d'una puta vegada i per sempre més amb UM i Ma Antònia Munar; emprant uns mètodes gairebé calcats: campanya de premsa duríssima teledirigida des de Presidència de Govern i coordinada pel fatxa foraster importat directament de Madrid, Eduardo Inda, del diari El (In)Mundo; desestabilització interna d'UM anant a comprar amb prebendes les persones amb càrrec públic d'UM (batles, regidors, diputats...) més febles i vulnerables. Hi ha, però, una diferència abismal entre l'època Cañellas del 1992-1995 i l'actual i és que Matas ha posat dins el mateix sac d'entitats, organitzacions i empreses a exterminar, UM devora el Grup Serra, l'Obra Cultural Balear, el GOB, el PSIB-PSOE, el PSM, ERC, EU-Els Verds, l'ús del català com a llengua vehicular a l'escola, l'ensenyament públic, etc. etc. Dins la España, una grande y libre que els colonitzadors forasters del PP han projectat i volen construir, tot, absolutament tot, s'ha de fer i ha de passar pel control dels despatxos d'influències de Madrid. Fora d'això, qualsevol poder regional, econòmic, mediàtic o polític, que no passi pel control de la metròpoli ha de ser liquidat com sigui i al preu que sigui. Una vegada més, però Matas ha fet llarg i ha obert molts de fronts de lluita a la vegada i al final li poden passar factura. Cal recordar que Matas ja ha perdut per doble vegada el poder. El va perdre a les autonòmiques del 1999 com a president de Balears i el va perdre el 2004 com ministre del govern Aznar. Per a un polític que ha guanyat unes eleccions és molt perillós no saber administrar el seu poder i deixar-se dur per l'arrogància i la prepotència. Si una cosa ha demostrat Matas una i altra vegada és la seva capacitat innata de crear-se una multitud d'enemics per tot allà on passa. Mallorca avui és un clam de gent emprenyadíssima i que ja en comença a estar fins els nassos de Rasputín Matas. Aquest és el seu taló d'Aquil·les. Si tots els sectors econòmics, mediàtics, culturals, polítics i socials damnificats i perseguits per la política de Matas i del seu braç armat, El (In)Mundo són capaços de destriar el gra de la palla i de posar per davant tot els que els uneix en lloc d'allò que els separa, Matas ho pot passar molt puta el 2007. El PP ja no controla el govern de l'estat, acaba de perdre Galícia i viu una espiral autodestructiva provocada per les seves divisions internes entre fatxes, integristes catòlics i gent de centredreta. A Balears el PP no controla Menorca i a Mallorca, si ara mateix es refés el Pacte de Progrés al Consell Insular, el PP tampoc no controlaria l'illa. No hi ha volta de fulla: amb la unitat les coses més petites creixen i s'enforteixen. Amb la divisió, les empreses més grosses i consolidades, es debiliten i desapareixen. Des del Lobby per la independència ho tenim clar: d'aquí a 2007 cal construir una gran coalició per aturar els peus als fatxes foraster del PP. És una qüestió de vida o mort. Mallorca no pot suportar, ni des del punt de vista econòmic, demogràfic, paisagístic, social, cultural i lingüístic quatre anys més de govern Matas. En continuarem parlant...
http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
