Re: Referencies de Ubuntu
Tornant al tema inicial, hi ha un breu però penso que interessant anàlisi fet per un desenvolupador Debian sobre Ubuntu: http://www.advogato.org/person/mbanck/diary.html?start=24 Coincideixo amb la frase Ubuntu seems to be the first evolutionary challenge to Debian and it will be interesting to see how Debian adapts to it. Quim Pere P wrote: Salutacions, Teniu referencies de la distribució Ubuntu, em sembla molt interessant tecnicament, i també l'esperit de la mateixa. signature.asc Description: OpenPGP digital signature
Re: Referencies de Ubuntu
Hola Albert: A Dilluns 04 Octubre 2004 22:48, Albert Sellarès va escriure: Doncs és més facil dl que sembla posar-la en servidors nous, l'únic q s'ha de fer és compilar-te un kernel nou, instalar les versions minimes dls programes (a backports.org hi son totes i moltissimes més) q necessiti el kernel i ja està, i si m'apures, no cal ni q compilis tu el kernel, ja que a backports.org tb hi han kernels precompilats en els q l'unic q s'ha de fer és activar els mòduls per el teu maquinari. Tens raó. Segurament és fàcil. . ., però no he conseguit mai que un kernel que he compilat me funcioni. La culpa és certament meva per no dedicar-hi més temps (però de temps no en tinc gaire: a casa vivim la dona, dos filles, un gos, dos gats, una hamster, peixos . . ., i, a demés, d'informàtica no en tinc ni idea. Per això sempre vaig per lo senzill i intento no complicar-me la vida). T'animo a fer la prova, i si tens algun problema, aquí estic per intentar ajudar-te :) La pròxima vegada ho intentaré amb els backpots. De moment he instalat knoppix o Linex (aquesta darrera va molt bé) i després actualitzo a sarge. Debian stable te support per cada un dls nous bugs q van aparaixent amb un temps record, cosa q la fa molt adient per servidors juntament amb moltes altres calitats de les quals parlar-ne no és l'objectiu d'aquest correu. ;) Amb això tens tota la raó. Gràcies per l'atenció. P Roca.
Re: Referencies de Ubuntu
A Diumenge 03 Octubre 2004 16:21, Albert Sellarès va escriure: La meva opinió és que actualment la millor distribució del carrer més adient per a instal·lar-la en un server, és debian stable. Tens raó, però, segons la meva experiència, tal com està ja no és instalable en els ordinadors nous, ja que no te mòduls pel nou maquinari. He intentat instalar woody en dos servidors hp, però no reconeix la tarja de xarxa i altre maquinari. Suposo que fent virgueries es pot. Però ja que no se fer-les, tinc que instalar sarge. Per mi el gran problema de stable és que als mesos de sortir ja està desfasada en quan al maquinari que suporta. Salut. P Roca.
Re: Referencies de Ubuntu
Pep Roca wrote: Tens raó, però, segons la meva experiència, tal com està ja no és instalable en els ordinadors nous, ja que no te mòduls pel nou maquinari. He intentat instalar woody en dos servidors hp, però no reconeix la tarja de xarxa i altre maquinari. Suposo que fent virgueries es pot. Però ja que no se fer-les, tinc que instalar sarge. Per mi el gran problema de stable és que als mesos de sortir ja està desfasada en quan al maquinari que suporta. Salut. P Roca. Hola Josep! Fixa't que la majoria de la responsabilitat de suportar nou maquinari és del nucli (i més en el cas d'un servidor) que té l'avantatge de ser poc dependent (en quant a versions) de la resta del sistema. En resum: que pots anar a backports.org i buscar un nucli més recent per a aquestes màquines, cosa que probablement et resoldrà el problema i dubto moltíssim que tinguis cap problema. Una altra cosa és quan el problema és una targeta gràfica nova que requereix una versió recent de les X i tot plegat, això ja et força bastant més tirar cap a una sarge. Josep
Re: Referencies de Ubuntu
On dl, 2004-10-04 at 14:46 +0200, Pep Roca wrote: Tens raó, però, segons la meva experiència, tal com està ja no és instalable en els ordinadors nous, ja que no te mòduls pel nou maquinari. He intentat instalar woody en dos servidors hp, però no reconeix la tarja de xarxa i altre maquinari. Suposo que fent virgueries es pot. Però ja que no se fer-les, tinc que instalar sarge. Per mi el gran problema de stable és que als mesos de sortir ja està desfasada en quan al maquinari que suport Doncs és més facil dl que sembla posar-la en servidors nous, l'únic q s'ha de fer és compilar-te un kernel nou, instalar les versions minimes dls programes (a backports.org hi son totes i moltissimes més) q necessiti el kernel i ja està, i si m'apures, no cal ni q compilis tu el kernel, ja que a backports.org tb hi han kernels precompilats en els q l'unic q s'ha de fer és activar els mòduls per el teu maquinari. T'animo a fer la prova, i si tens algun problema, aquí estic per intentar ajudar-te :) Debian stable te support per cada un dls nous bugs q van aparaixent amb un temps record, cosa q la fa molt adient per servidors juntament amb moltes altres calitats de les quals parlar-ne no és l'objectiu d'aquest correu. ;) Sort! signature.asc Description: Això és una part d'un missatge, signada digitalment
Re: Referencies de Ubuntu
T'animo a fer la prova, i si tens algun problema, aquí estic per intentar ajudar-te :) Debian stable te support per cada un dls nous bugs q van aparaixent amb un temps record, cosa q la fa molt adient per servidors juntament amb moltes altres calitats de les quals parlar-ne no és l'objectiu d'aquest correu. ;) Ups, perdò per la resposta repetida, no m'havia adonat q molta gent ja havia dit el mateix q jo... :S Sort! signature.asc Description: Això és una part d'un missatge, signada digitalment
Re: Referencies de Ubuntu
On dg, 2004-10-03 at 15:51 +0200, Pere P wrote: Ah si, un altre tema, per a actuar com a servidor de serveis (correu, http, fax, fitxers, ...) també creieu que ubuntu es un bon candidat? Doncs potser és un bon candidat, però en aquest tema jo em decantaria més cap a una debian stable. M'agradaria configurar un/unes altre màquina com servers, les proves les volia fer amb SuSE Enterprise Server 9. De fet jo vinc del món de Novell, i que voleu, a pesar de certs inconvenients no tècnics, amb Novell sempre hi he estat molt a gust. I ara que sembla que aposten per el món obert (suposo que entre cometes, però mes val això que res, no), doncs per a mi professionalment, es un punt poder seguir amb ells, amb totes les batalles que hi he tingut en vers en Gates. La meva opinió és que actualment la millor distribució del carrer més adient per a instal·lar-la en un server, és debian stable. (Per a més info pots llegir la política de seguretat de debian a www.debian.org) Sort! signature.asc Description: Això és una part d'un missatge, signada digitalment
Re: Referencies de Ubuntu
--- Pere P [EMAIL PROTECTED] escribió: Be, no pensava generar tanta conversa, la veritat. Ja sol passar ja però quan es toca la fibra fins i tot cremen els servidors. ;-) Porto com 2 o 3 mesos instal·lant i des instal·lant distribucions, live Cd's i altres mandangues, i la veritat, sense ser un usuari amb coneixements de linux, si m'havia semblat que Gnome permetia treballar millor en màquines mes justes, poder ara amb la 2.8 ja carrega molt. Segur que tant una com l'altre es poden optimitzar, es clar. La mateixa filosofia d'escriptori que apliquen tan el KDE com Gnome fa que acavin sent més pesats del que l'usuari amb una màquina curteta de recursos desitgaria però això es pot evitar tal com comento en aquest altre correu: http://lists.debian.org/debian-user-catalan/2003/01/msg00034.html (al final) com pots veure en aquesta llista sempre m'haig de barallar. ;-) o fent servir gextors de finestres alternatius i minimalistes, tot i que si vols fer servir una aplicació KDE/Gnome des dels mateixos de ben segur que et caldrà alguna biblioteca compartida que et farà installar una part de dits escriptoris. En aquest casos la millora de velocitat dependrà de l'aplicació en si i de quin WM (Window Manager) hagis triat. Segur que la millor solució es una debian pelat i anar afegint just allò que es necessita, compilant i ajustant, però entendreu que per a qui comença ... Una petita ajuda com una bona distribució es un punt. El primer que vaig fer a Debian va ser llegir-me el manual d'instal·lació, comprar tres CD de la Potato a USA i demanar consell a la llista de correu debian-user-spanish, em varen respondre que passes de la selecció automàtica de paquets i que els installés a mà a força d'apt-get install paquet, que les dependencies necessàries ja es resoldrien bé. És això encara necesari? Estic força desconnectat del debian-installer i no t'ho puc assegurar però diria que continua sent com a mínim vàlid. Be no se, crec que definitivament amb llençare a la piscina amb ubuntu, i segur que amb l'experiència del temps puc llençarme directament a debian pelat. El que pasa es que Ubuntu és Debian però potser amb menys BUGS i molta més actualització. He vist per la web coses molt maques però caldrà veure la trajectoria. Ah si, un altre tema, per a actuar com a servidor de serveis (correu, http, fax, fitxers, ...) també creieu que ubuntu es un bon candidat? M'agradaria configurar un/unes altre màquina com servers, les proves les volia fer amb SuSE Enterprise Server 9. De fet jo vinc del món de Novell, i que voleu, a pesar de certs inconvenients no tècnics, amb Novell sempre hi he estat molt a gust. I ara que sembla que aposten per el món obert (suposo que entre cometes, però mes val això que res, no), doncs per a mi professionalment, es un punt poder seguir amb ells, amb totes les batalles que hi he tingut en vers en Gates. Vinga, per aquí ens veiem, Pere Diria que la Ubuntu et servirà però em té mosca això de que el nucli sigui el 2.6.7 doncs la deixa força enrera del que s'espera. Ep!! Ho he mirat als patch server i potser fan servirel més nou sense apedaçar, cosa que m'extranyaria doncs ja no són prou segurs així des de les fonts, però és opinió molt personal. Atentament Toni = Sort Antoni Bella Perez ## # http://www.terra.es/personal7/bella5/home.htm ## Correu-e : bella5 AT teleline DOT es ##, ## ID de Jabber: vasten AT jabber DOT org ## i col·laborador dels projectes: Debian en català: http://www.debian.org/international/Catalan/ KDE en català: http://ca.i18n.kde.org/ T.P: http://www2.iro.umontreal.ca/~pinard/po/registry.cgi?team=ca - __ Renovamos el Correo Yahoo!: ¡100 MB GRATIS! Nuevos servicios, más seguridad http://correo.yahoo.es
Re: Referencies de Ubuntu
On ds, 2004-10-02 at 03:24, Lluis wrote: El 01/10/04, a les 16:36:46, Josep Monés i Teixidor ens deleità amb les següents paraules: Be, aquest que comentes es un problema real, doncs sembla que els rols de KDE i Gnome a mi em sembla que s'han intercanviat en quant a l'apartat grafic i d'usabilitat i el de rendiment El problema de rendiment en gnome es inherent a la seva arquitectura, doncs esta basat en un sistema anomenat CORBA, que serveix per a la orientacio a objectes distribuits. Si no m'equivoco, el GNOME no fa servir més CORBA que KDE kparts... De fet a mi m'agradaria que GNOME ho fés molt més. I aixo esta molt be, pero afegeix una serie de capes extra de software que, per dir-ho d'alguna manera, allarguen el cami a l'hora de realitzar operacions de comunicacio entre els diferents elements (applets, aplicacions, etc). Jo no crec que això sigui l'origen de l'alentiment en el meu cas. El problema, per mi, és que hi ha moltes aplicacions que ocupen molta memòria. Això, per mí, és molt més important que el fet que hi hagi diverses capes de memòria (el CORBA no implica tant overhead com et penses). Les llibreries contenen massa funcionalitat i es carreguen totes. Potser seria millor fragmentar les llibreries una mica més, inclús fent-ne objectes CORBA més petits que es carreguin i descarreguin quan es necessita la funcionalitat (en comptes d'utilitzar llibreries dinàmiques que estan sempre carregades). A mes, qui vol un entorn grafic distribuit evui en dia? Imagineu, la barra de menus en un ordinador, l'applet de rellotge executant-se en un altre, el galeon mes enlla... aquest sistema es robust si l'aplicacio s'ha d'executar de forma realment distribuida, pero em sembla que per ara no es el cas dels escriptoris. Pero qui sap en un futur... una cosa semblant vaig llegir en un llibre i en l'escenari no era tan descabellat :) EL corba té molts més avantatges (com enllaçat dèbil, loose binding) o, si utilitzes objectes out of process protecció per SEGFAULTS d'un possible plugin mal programat. Tingues en compte que ORBIT, la implementació de CORBA que utilitza GNOME, està molt orientada a obtenir rendiment localment; no hi ha tant overhead en l'execució local que si executes el procediment CORBA en una altra màquina. Una abraçada, -- Josep Monés i Teixidor Clau GnuPG: gpg --recv-keys 80E85CC4 signature.asc Description: This is a digitally signed message part
Re: Referencies de Ubuntu
El 03/10/04, a les 21:13:52, Josep Monés i Teixidor ens deleità amb les següents paraules: [...] Si no m'equivoco, el GNOME no fa servir més CORBA que KDE kparts... De fet a mi m'agradaria que GNOME ho fés molt més. doncs si, noi, cadascun fa servir la seva :) Jo no crec que això sigui l'origen de l'alentiment en el meu cas. El problema, per mi, és que hi ha moltes aplicacions que ocupen molta memòria. Això, per mí, és molt més important que el fet que hi hagi diverses capes de memòria (el CORBA no implica tant overhead com et penses). Les llibreries contenen massa funcionalitat i es carreguen totes. Potser seria millor fragmentar les llibreries una mica més, inclús fent-ne objectes CORBA més petits que es carreguin i descarreguin quan es necessita la funcionalitat (en comptes d'utilitzar llibreries dinàmiques que estan sempre carregades). be, es que el meu cas es un pel extrany... vaig curt de processador (un K6-2 a 300), pero tinc un bon munt de ram (uns 400M), aixi que la part de memoria diguem que no la noto tant.. :) aixo si, en quant a CPU les començo a passar canutes ja en quasibe qualsevol aplicacio grafica, per aixo no utilitgo cap entorn grafic com kde o gnome (fins i tot el galeon em va lent quan tinc unes quantes pestanyes obertes) EL corba té molts més avantatges (com enllaçat dèbil, loose binding) o, si utilitzes objectes out of process protecció per SEGFAULTS d'un possible plugin mal programat. Tingues en compte que ORBIT, la implementació de CORBA que utilitza GNOME, està molt orientada a obtenir rendiment localment; no hi ha tant overhead en l'execució local que si executes el procediment CORBA en una altra màquina. be, amb corba he fet algunes cosetes, pero t'haig de reconeixer que no en tinc ni idea de com ho tenen implementat a gnome, si dius que la comunicacio local esta mes optimitzada... doncs m'ho crec :) Una abraçada, ens llegim -- And it's much the same thing with knowledge, for whenever you learn something new, the whole world becomes that much richer. -- The Princess of Pure Reason, as told by Norton Juster in The Phantom Tollbooth
Re: Referencies de Ubuntu
Salutacions, PD. Per sabeu d'altres llistes de linux (de diverses distribucions si cal) en català? debian-user-catalan@lists.debian.org
Re: Referencies de Ubuntu
Hola! Leopold Palomo-Avellaneda wrote: A Divendres 01 Octubre 2004 14:23, Pere P va escriure: Francament, les distribucions amb KDE carreguent molt les màquines y crec que Gnome es molt millor en aquest aspecte i mes encara en les 2 darreres versions, no? Jo, com tinc un P2 amb 256 MB de RAM i, com que sempre vaig molt al límit de potència de l'ordinador, ho noto molt. Per a mi el Gnome 2.0 anava lent però el 2.2 va millorar-ho moltíssim; és la versió més ràpida de les recents. En canvi el 2.4 i el 2.6 han anat alentint-lo una mica i, sobretot, gasten molta més RAM. Ara, per exemple, només engegar el Gnome utilitzo quasi tota la RAM del sistema i comença a fer swap. I amb el Gnome 2.2 utilitzava ben bé 40 megues menys. Espero que se n'adonin i rectifiquin perquè si la cosa continua abans hauré de passar-me definitivament a XFCE (que ja faig servir quan necessito compilar programes o fer altres coses que requereixen RAM). Depèn, en el cas del KDE ha influit molt el compilador. Actualment amb les versions del gcc 3.x el codi C++ surt molt optimitzat. [...] Jo amb el C++ tinc una mica l'experiència de l'Octave i d'alguns programes que he fet utilitzant les llibreries boost. La veritat és que crec que GCC ha millorat amb el tema del suport a l'estàndard, que ara és molt bo. Però encara ha de millorar moltíssim en el codi que genera, cosa que tampoc és una prioritat del projecte. El codi no és el més ràpid possible (el compilador de MS és molt més ràpid, encara que ells només suporten una plataforma i no compleixen massa els estàndards, tot i que cada vegada ho fan més). Però una cosa que no m'agrada del gcc és que cada vegada necessita més RAM per compilar C++. I això és un problema molt gran en el meu cas. I també el ld per enllaçar. En el cas de l'Octave, per exemple, el compilador quasi necessita 100Mb per compilar i més per enllaçar. Molt. Massa. Tot és swap i tot va lent... un pal És clar que la prioritat recent era complir l'estàndard del C++:; les optimitzacions vindran ara imagino. Això, és clar, a no ser que vulguin ser la segona implementació[1] a suportar el export en els templates. Cosa que ha costat 3 anys de feina a la competència i un munt de canvis. Si fan això, amb la feina que suposa, trigarem a veure les optimitzacions. :) Quasi que prefereixo que facin com els de Microsoft, que han presentat una esmena al comitè de l'estàndard per eliminar el export de l'estàndard i estalviar-se una feinada. Josep [1] En l'actualitat ho suporten els basats en la implementació del frontend C++ de EDG: Comeu C++ i Builder C++ Builder X. EDG és l'únic frontend que compleix tot l'estàndard actualment (i això que l'estàndard és del 99!).
Re: Referencies de Ubuntu
--- Pere P [EMAIL PROTECTED] escribió: Salutacions, Hola Pere Teniu referencies de la distribució Ubuntu, em sembla molt interessant tecnicament, i també l'esperit de la mateixa. Que en penseu? És iniciativa propietaria, una manera que tic d'etiquetar una opció lliure financiada al 100% amb fons privats, el que realment la salva de ser més cru en la definició es que es basi en Debian i que posin tots els diffs en un servidor públic. Hi ha gent treballant-hi per a tenirla 100% en català? No. I no crec que valgui la pena a menys que algú es senti atret per la idea de col·laborar-hi. Jo no. Ni tinguen temps per a fer-ho -ja ho explico més avall-. Francament, les distribucions amb KDE carreguent molt les màquines y crec que Gnome es molt millor en aquest aspecte i mes encara en les 2 darreres versions, no? Sembla que no has emprat el KDE a fons o que no l'has configurat com cal -la primera vegada que inicies dit escriptori ja t'explica les moneries que t'habilita per omissió i et recomana abaixar una barra deslliçadora per a que no et sorprengui una màquina lenta amb molt baix rendiment-, d'eines n'hi han i estan molt ben documentades per a que si l'erres puguis reconfigurar el teu escriptori d'acord als recursos de maquinari dels que disposis. Cualsevol distribució que passi de les aplicacions d'un o altre entorn d'escriptori m'està dient que no vol fer tota la feina. En aquesta errada hi han caigut grans distribucions institucionals tot i que desconec si des dels repositoris en línia s'ofereix dit suport. Vinga, aqui deixo les preguntes. Menys mal perquè no m'ha agradat gens aquesta de: El KDE és lent i hau siau... -Tal i com s'ha llegit-. Tampoc t'ho prenguis malament però des de la pràctica he tingut instal·lat el KDE 3.2.x en un Pentium II 300MHz amb 128MB de memòria i no s'arrossegaba ni de conya. Bé, a excepció de quan volia guaitar alguna pijada i la deixava, després a la que se'n juntaven unes quantes d'habilitades som-hi, a reiniciar la configuració de l'escriptori -la qual cosa es fa amb una simple aplicació a nivell d'usuari-. I es que el KDE està fent passes gegantines quant a usabilitat, rendibilitat i documentació -està per venir-. Aquí teniu un entrant de la doc en català al KDE: http://docs.kde.org/ca/ Cadascú que parli del que coneix. Pere PD. Per sabeu d'altres llistes de linux (de diverses distribucions si cal) en català? Desconec si en el projecte que t'esmentaré hi ha cabuda per als esforços dels LUGs, o comunitats com Debian però pots mirar si es fa dit recull a LA Farga http://www.lafarga.org/ -és una web a on es recullen les Organitzacions/Projectes de Programari Lliure a Catalunya, tot de mà de la Generalitat de Catalunya-. Què en penseu d'això últim? Atentament Toni = Sort Antoni Bella Perez ## # http://www.terra.es/personal7/bella5/home.htm ## Correu-e : bella5 AT teleline DOT es ##, ## ID de Jabber: vasten AT jabber DOT org ## i col·laborador dels projectes: Debian en català: http://www.debian.org/international/Catalan/ KDE en català: http://ca.i18n.kde.org/ T.P: http://www2.iro.umontreal.ca/~pinard/po/registry.cgi?team=ca - __ Renovamos el Correo Yahoo!: ¡100 MB GRATIS! Nuevos servicios, más seguridad http://correo.yahoo.es
Re: Referencies de Ubuntu
On Fri, Oct 01, 2004 at 02:23:15PM +0200, Pere P wrote: Teniu referencies de la distribució Ubuntu, em sembla molt interessant tecnicament, i també l'esperit de la mateixa. Que en penseu? La veritat és que està tenint un èxit més gran del que s'esperava, i això que la Warty pretenia ser només una Sarge un poc netejada. A saber què diran de la Hoary quan tinga l'instal·lador gràfic i tal... segurament basat en debian-installer... Hi ha gent treballant-hi per a tenirla 100% en català? Jo els ajude sempre que puc. Quan m'avisen de que hi ha cadenes noves que introdueixen ells jo les traduisc. Encara els he d'insistir que no poden fer un reemplaç Debian per Ubuntu a saco, pq després passen coses com que el seu d-i està ple de cadenes que diuen l'arxiu de Ubuntu en comptes de d'Ubuntu, però poc a poc. Per sabeu d'altres llistes de linux (de diverses distribucions si cal) en català? Ja m'han proposat crear una llista d'usuaris en català per a ubuntu, però no crec que face falta. Jo li diria a la penya que utilitze ubuntu que s'apunte a d-u-catalan i punt. Però si penseu que sí val la pena, la puc demanar. Jordi -- Jordi Mallach Pérez -- Debian developer http://www.debian.org/ [EMAIL PROTECTED] [EMAIL PROTECTED] http://www.sindominio.net/ GnuPG public key information available at http://oskuro.net/~jordi/ signature.asc Description: Digital signature
Re: Referencies de Ubuntu
* Pere P wrote: Teniu referencies de la distribució Ubuntu, em sembla molt interessant tecnicament, i també l'esperit de la mateixa. Que en penseu? No la conec. No sé... cada X mesos fan una distribució nova derivada de Debian. Per mi és una pèrdua de temps, però cada u és lliure de fer el que vulgui. Ara parlo per parlar, però diria la majoria són empreses amb afany de lucre, que suposo que s'especialitzen en fer una configuració determinada i així els clients s'estalvien haver-ho de fer-ho ells. Potser si Debian fós més fàcil de configurar no caldrien tantes distribucions. Francament, les distribucions amb KDE carreguent molt les màquines y crec que Gnome es molt millor en aquest aspecte i mes encara en les 2 darreres versions, no? Ningú t'obliga a instal·lar coses que no vulguis. Com jo, a mi no m'agrada la filosofia dels entorns d'escriptori o com es digui. A part que, com dius, van molt lents diguin el que diguin. Doncs, cap problema, només instal·lo un gestor de finestres. Si algun dia necessito un programa de KDE o GNOME el puc fer servir igualment sense haver d'instal·lar tot l'escriptori. El Window Maker que és el gestor de finestres que utilitzo, té una interfície una mica estrambòtica a simple vista, però mira... la van inventar els de Apple i amb això ja està tot dit :) http://www.telefonica.net/web/eac/01102004-shot.png -- ernest That's all you need tae dae in life. Just be yourself, he'd tell me. It was the most difficult, challenging thing anybody ever asked of me. --Irvine Welsh, Glue.
Re: Referencies de Ubuntu
El 01/10/04, a les 16:36:46, Josep Monés i Teixidor ens deleità amb les següents paraules: [...] Jo, com tinc un P2 amb 256 MB de RAM i, com que sempre vaig molt al límit de potència de l'ordinador, ho noto molt. Per a mi el Gnome 2.0 anava lent però el 2.2 va millorar-ho moltíssim; és la versió més ràpida de les recents. En canvi el 2.4 i el 2.6 han anat alentint-lo una mica i, sobretot, gasten molta més RAM. Ara, per exemple, només engegar el Gnome utilitzo quasi tota la RAM del sistema i comença a fer swap. I amb el Gnome 2.2 utilitzava ben bé 40 megues menys. Espero que se n'adonin i rectifiquin perquè si la cosa continua abans hauré de passar-me definitivament a XFCE (que ja faig servir quan necessito compilar programes o fer altres coses que requereixen RAM). Be, aquest que comentes es un problema real, doncs sembla que els rols de KDE i Gnome a mi em sembla que s'han intercanviat en quant a l'apartat grafic i d'usabilitat i el de rendiment El problema de rendiment en gnome es inherent a la seva arquitectura, doncs esta basat en un sistema anomenat CORBA, que serveix per a la orientacio a objectes distribuits. I aixo esta molt be, pero afegeix una serie de capes extra de software que, per dir-ho d'alguna manera, allarguen el cami a l'hora de realitzar operacions de comunicacio entre els diferents elements (applets, aplicacions, etc). A mes, qui vol un entorn grafic distribuit evui en dia? Imagineu, la barra de menus en un ordinador, l'applet de rellotge executant-se en un altre, el galeon mes enlla... aquest sistema es robust si l'aplicacio s'ha d'executar de forma realment distribuida, pero em sembla que per ara no es el cas dels escriptoris. Pero qui sap en un futur... una cosa semblant vaig llegir en un llibre i en l'escenari no era tan descabellat :) Be, tp soc un expert en com funciona el gnome (ni el kde!), pero el poc que se es aixo. ep! i que consti que m'agrada mes el gnome, i es el que he posat a casa, tot i que haig de dir que personalment prefereixo (i utilitzo) el xfce (tot i que el icewm tp em desagrada), pero en fi, aixo va per gustos, ja se sap, i tp cal entrar en una discusio de a mi m'agrada mes... apa! -- And it's much the same thing with knowledge, for whenever you learn something new, the whole world becomes that much richer. -- The Princess of Pure Reason, as told by Norton Juster in The Phantom Tollbooth
