El TERMCAT publica en línia el Diccionari d'arqueol ogia

2009-06-25 Por tema Marta Torres Vilatarsana 
=
 INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
 www.infozefir.com
_
==[1.671 subscriptors]===


El TERMCAT publica en línia el Diccionari d’arqueologia

El TERMCAT publica en línia un diccionari d’arqueologia que recull
prop de dos mil termes catalans amb definició, indicació d’àrea
temàtica i equivalents en castellà i anglès. L’obra recull termes
relatius a la teoria, el treball de camp i de laboratori, les
construccions i la interpretació, i tracta aspectes tan diversos com
la numismàtica, la musivària, les tècniques de datació o els mètodes
d’excavació.

Es tracta de la versió en línia del Diccionari d’arqueologia, elaborat
l’any 2002 per Lluís Garcia, Josep Miret, M. Teresa Miró i Genís Ribé,
amb l’assessorament terminològic i l’edició del TERMCAT, i patrocinat
per ArqueoCat, Arqueociència Serveis Culturals, Atics i Codex
Arqueologia i Patrimoni.

L’obra forma part de la col·lecció “Diccionaris en Línia”, que aplega
reculls de terminologia específica sobre àmbits d’especialitat
diversos, com ara la Terminologia dels videojocs, el Diccionari
d’esports olímpics o el Diccionari de la renda. La interfície
utilitzada, igual com en la resta de títols d’aquesta col·lecció,
permet consultar les denominacions en l’índex alfabètic de cada
llengua o bé fer una cerca en el quadre de diàleg, tant d’una
denominació com d’un mot de la definició.

Més informació a www.termcat.cat.

TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari d’arqueologia [En línia].
Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en
Línia)




Font: TERMCAT



[Enllaç recomanat]~~
Optimot, consultes lingüístiques
   http://optimot.gencat.cat/


Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:

Ferran Isabel (País Valencià) 
Magdalena Ramon (Illes Balears) 
Xavier Rull (Catalunya) 
Marta Torres (Catalunya) 

Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau 

---
Web d'INFOZÈFIR: 
Arxius d'INFOZÈFIR: 

Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
---

Un tip de trucs

2009-06-25 Por tema Xavier Rull 
=
 INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
 www.infozefir.com
_
==[1.671 subscriptors]===


Blog "Un tip de trucs"

Des del dia 22 de juny de 2009, la unitat d’Assessorament Lingüístic i 
Terminologia dels Serveis Lingüístics (SL) de la Universitat de Barcelona ha 
començat a publicar un blog anomenat /Un tip de trucs/, que té per objectiu 
difondre apunts sobre recursos informàtics (eines i trucs que facilitin la 
redacció, la traducció i la verificació ortogràfica), terminologia, criteris 
lingüístics, denominacions i, en general, novetats produïdes als SL en les 
matèries d’assessorament lingüístic i de terminologia.

L’adreça del blog és
http://www.ub.edu/sl/rl/blog
i us hi podeu subscriure mitjançant l’RSS.



[Enllaç recomanat]~~
Optimot, consultes lingüístiques
   http://optimot.gencat.cat/


Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:

Ferran Isabel (País Valencià) 
Magdalena Ramon (Illes Balears) 
Xavier Rull (Catalunya) 
Marta Torres (Catalunya) 

Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau 

---
Web d'INFOZÈFIR: 
Arxius d'INFOZÈFIR: 

Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
---

Article de Joan Melià

2009-06-25 Por tema Magdalena Ramon 


=
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
www.infozefir.com
_
==[1.671 subscriptors]===


 Opinió | Joan Melià


 Sense filar prim

Per encàrrec de Carlos Delgado, a més de presagiar turbulències dins el 
PP, ofereix informacions ben peculiars. A part de les que el fan el 
millor candidat a la presidència del PP i del Govern, també n'hi ha 
sobre la qüestió lingüística. No entraré a discutir-ne la fiabilitat, 
perquè no sé com es van fer les preguntes (en quina llengua, si primer 
hi havia tota la bateria referida al PP, si es deia que era una enquesta 
del PP... que tot això pot condicionar l'enquestat que sap que saben el 
seu telèfon) i a més em guii per la informació de la premsa. Suposem 
però que reflectís la realitat.


D'una banda, hi ha la pregunta de si els pares han de poder elegir 
lliurement la llengua oficial en què "seran educats els fills". El 
primer problema és que no aclareix si es refereix a la família o a 
l'escola, que en ambdós àmbits s'hi deuen educar, els fills. Encara que 
suposem que tothom ha entès que es refereixen a l'entorn escolar, ¿qui 
dirà "no" a una pregunta així? Ara bé, si es demanàs si els infants al 
final de l'escolarització han de saber les dues llengües oficials, la 
resposta afirmativa també seria molt amplíssima (ho ha estat sempre en 
altres enquestes). I a aquest objectiu s'hi arriba, està prou demostrat, 
si el català hi té una presència molt elevada, a l'escola.


Si no és així, hi ha un ampli ventall d'alumnes incapaços d'usar bé les 
dues llengües, que no solen procedir de famílies catalanoparlants, 
precisament. I, en una societat amb dues llengües oficials, els que 
només en saben una estan en desavantatge. Els que empenyen cap a la 
"lliure elecció", el que desitgen és que n'hi hagi que només en sàpiguen 
una, perquè saber-ne dues els fa més lliures i, a aquesta gent, la 
llibertat els fa por (la llibertat dels altres, vull dir). També és 
significatiu l'afany d'empènyer a ignorar la llengua pròpia del 
territori on vius. I que això que anomenam català és la llengua pròpia 
de les Balears, a part de dir-ho l'Estatut, també és assumit per tothom, 
fins i tot sense saber-ho. N'és un exemple la pregunta que demana si 
estan d'acord a modificar l'Estatut perquè en lloc de "català" (com a 
llengua oficial juntament amb el castellà) "s'hi posin el mallorquí, 
menorquí, eivissenc i formenterer".


Tant la pregunta com les respostes deixen en mala posició els qui neguen 
el lligam territori-llengua o, en el nostre cas, que el català sigui la 
llengua pròpia de les Balears. Tots entenen que amb "mallorquí" es 
refereixen a la forma que pren a Mallorca una de les dues llengües 
oficials (el català) i, en canvi, ningú entén que es refereixen a 
l'altra (el castellà). És a dir, donar el nom de "mallorquí" a una 
llengua deu ser reconèixer-li el caràcter de "pròpia" de Mallorca. I 
això també passa amb relació al menorquí, l'eivissenc i el formenterer. 
D'altra banda, el resultat afirmatiu de les respostes a aquesta pregunta 
crea un problema, perquè implica l'existència de cinc llengües oficials.


La qual cosa, a més de fer que bona part de la població illenca de cop 
passi de bilingüe a quinquelingüe (o, si hi afegim el català, sexlingüe, 
que no és res obscè), provoca que, per exemple, el BOIB s'hagi de 
publicar en cinc llengües o, també com a exemple, més problemes en la 
funció pública si en lloc de justificar (com a mèrit o requisit) el 
coneixement de dues llengües s'ha de fer de cinc. L'enquestador, 
avançant-s'hi, demana en una altra pregunta (en què converteix en 
"modalitats pròpies" les que a la pregunta anterior tenien condició de 
llengües) si totes s'haurien d'englobar en la denominació "lengua 
balear", com si es tractàs del misteri de la Santíssima Quaternitat. Si 
fos així, resultaria que la llengua oficial de les Balears seria una 
llengua que no existeix en el món de la ciència ni en la tradició 
popular i que, a més, ningú diu que la parli. Si el PP ha de ser 
presidit per il·luminats que no tenen cap mania a promoure desbarats, 
anam bé, tots plegats.



http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/sense-filar-prim.html




[Enllaç recomanat]~~
   Optimot, consultes lingüístiques
  http://optimot.gencat.cat/


Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:

Ferran Isabel (País Valencià) 
Magdalena Ramon (Illes Balears) 
Xavier Rull (Catalunya) 
Marta Torres (Catalunya) 

Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau 

---
Web d'INFOZÈFIR: 
Arxius d'INFOZÈFIR: 

Els missatges d'INFOZÈFIR s